Un litigi per l'acomiadament de vuit lleidatans arriba a la justícia europea

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat un acte que demana al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que determini si un empresari lleidatà ha d’indemnitzar vuit treballadors que va acomiadar al tancar el seu negoci per jubilació a Alcarràs o si correspon fer-ho l’Estat. Els afectats, representats per l’advocat Josep Miquel Moragues, del Despatx Moragues, van presentar una demanda després que l’empresari només abonés la mínima indemnització d’una mensualitat de salari, com determina la normativa espanyola. Dos de les treballadores treballaven a l’empresa, un comerç de venda de roba a Alcarràs, des del 1994 i el 1996, per exemple.

Tots ells tenen més de 55 anys. L’empresari només va haver d’abonar uns 10.000 euros aproximadament als seus exempleats. En canvi, si el TJUE declara els acomiadaments improcedents, l’empresari o l’Estat haurien d’abonar un total de 204.000 euros.

Si fossin objectius, que s’indemnitzen amb 20 dies per anys treballat, suposaria el pagament d’uns 100.000 euros, segons va detallar Moragues. En cas de declarar-se nuls els acomiadaments, s’hauria de readmetre el treballador, però en aquest cas no és possible al no existir ja el negoci.El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una interlocutòria en què dona la raó als demandants i considera que, en el cas d’acomiadament per jubilació de l’empresari com a persona física, quan afecta més de cinc treballadors i suposa el tancament del local (com succeeix en el cas de les treballadores d’Alcarràs), s’ha de seguir un període de consultes amb els treballadors, a fi de buscar alternatives que evitin, redueixin o almenys atenuïn les conseqüències dels esmentats acomiadaments, com exigeix la directiva comunitària. Davant d’això, el TSJC pregunta a la Justícia de la Unió Europea, via qüestió prejudicial, si l’article 49.1.g de l’Estatut dels Treballadors d’Espanya, que permet fer acomiadaments d’un nombre important de treballadors (mínim de 5 amb tancament del centre de treball) sense obrir cap període de consultes, sinó només pel fet de la jubilació de l’empresari pagant una mínima indemnització d’una mensualitat de salari, s’adequa al Dret de la Unió Europea; o al contrari, és necessari modificar-lo o suprimir-lo de l’ordenament jurídic espanyol

Qüestió plantejada després de l’acomiadament de vuit treballadors d’un local comercial de venda de roba

Així mateix, el tribunal formula una segona qüestió, que és la relativa a les conseqüències en el cas de les treballadores d’Alcarràs, a fi que el TJUE manifesti si els efectes d’aquesta norma espanyola contrària al dret europeu són entre particulars, és a dir, si les possibles indemnitzacions resultants per no haver seguit el procediment establert a la Directiva (però sí la normativa espanyola), les abonarà l’empresari, o al contrari, a l’haver aplicat una normativa estatal contrària al dret europeu, correspon reclamar les indemnitzacions a l’Estat infractor, en aquest cas Espanya.

Al respecte, Moragues apunta que el que determini el TJUE suposarà una jurisprudència i comportarà un canvi de la normativa.