Un miler de monitors i 76 escoles

Les estacions d’esquí de Lleida ocupen més d’un miler de monitors durant la temporada. Més enllà dels 2.400 alumnes que reben classes a través del programa Esport Blanc Escolar, en què l’esquí és una assignatura obligatòria, milers d’aficionats segueixen cada setmana les instruccions d’almenys 1.076 monitors dels setanta-sis centres que hi ha als complexos de la demarcació de Lleida. Darrere de les estacions hi ha persones i empreses, i la neu és l’aliment i modus vivendi per a moltes famílies.

El turisme de l’esquí s’ha convertit en un dels principals recursos i atractius turístics de les comarques del Pirineu de Lleida. Tota l’activitat que es genera al voltant de l’oferta de neu fa que aquest sector s’hagi transformat en un dels principals motors econòmics i laborals de bona part dels municipis i les comarques. A l’estació aranesa de Baqueira Beret, entre 700 i 750 monitors tenen el forfet de professor i fan classes, ja sigui d’esquí alpí o de snowboard, al mig centenar d’escoles externes que s’ubiquen a l’estació.

Per la seua banda, els complexos gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) –Boí Taüll, Espot i Port Ainé– congreguen més de 270 professors i vint-i-tres escoles. L’estació de Tavascan, al Sobirà, també té una trentena de monitors que instrueixen nous esquiadors, i a Port del Comte, al Solsonès, són mig centenar en tres centres de formació.D’aquesta manera, al miler de monitors d’esquí s’hi ha de sumar els treballadors de serveis a pistes, remuntadors, taquilles, botigues i personal contractat als establiments de restauració, refugis i hostaleria, de manera que l’ocupació que genera l’esquí supera els 2.000 llocs. Molts dels treballadors no són del Pirineu i s’enfronten amb la dificultat de trobar allotjament per a la temporada per la manca de pisos i el preu dels lloguers turístics.

Cinc centres imparteixen classes d’esquí de fons al Pirineu

Jordi Rovira regenta l’escola d’esquí i snowboard L’Orri, a l’estació de Port Ainé. Aquesta serà la sisena temporada al Pallars durant la qual ha hagut d’ampliar serveis per atendre millor la demanda, va dir. Assegura que la principal problemàtica del Sobirà és la falta d’habitatge per als monitors.

“La majoria de pisos són turístics i els preus, massa elevats.” Assegura que en un any hauran de doblar el nombre de monitors, de vint a quaranta a Port Ainé, per oferir un servei de qualitat i amb totes les garanties, i també a l’estació de Tavascan, on es van adjudicar aquest any la gestió del refugi, el restaurant, el servei de lloguer de material i l’escola d’esquí.La feina de monitor d’esquí nòrdic és “precària” i sense continuïtat si hi ha manca de precipitacions, assegura Imma Obiols, tècnica de Tot Nòrdic, que agrupa els set complexos del Pirineu sota un mateix paraigua. Va assegurar que temporades com l’actual “provoquen una precarització” tant dels monitors com de les cinc escoles d’esquí de fons. Va afegir que de vegades no n’hi ha prou amb l’esforç dels complexos per mantenir les plantilles de les escoles d’esquí de fons.