Dolores Pascual: «Totes les concessions d'aigua per a regadius es revisaran»

Els pantans del riu Segre necessiten duplicar les reserves per sortir de la sequera. Quina previsió hidrològica hi ha a un mes de la campanya de regs?

El Segre està en emergència des de fa vuit o nou mesos i les previsions són dolentes. Tampoc són bones a la Noguera Ribagorçana. Necessitem una aportació de pluges i neu considerable. Les reserves de neu [amb dades de dimarts passat] són de 100 hectòmetres i, tot i que són una ajuda, no són suficients.

Hi ha previsió que canviï la situació?

Els models apunten a molta neu i aigua en cotes baixes, però hi hauria d’haver una primavera molt plujosa perquè sigui una campanya normal. Ens hem d’anar preparant perquè això no passi.

Preveuen restriccions a l’inici de la temporada?

L’any passat l’estiu va ser molt difícil, però amb molta gestió es va arribar al final de la campanya. Aquest any les reserves estan sota mínims d’entrada. Els primers que han adoptat mesures han estat els mateixos regants, adaptant els cultius, sobretot, a l’Urgell, amb cereal d’hivern. Però no serà una campanya normal.

Què han fet des de la CHE?

Des de l’estiu estem molt pendents de la zona més crítica. També estem iniciant la revisió del pla especial de sequera, en el qual participaran els usuaris. Nosaltres avaluarem les demandes d’aigua dels usos prioritaris, com proveïments i cabal ecològic, que són les que no podran incloure per a la campanya. Al març se celebren les juntes d’explotació, que valoraran la situació i les disponibilitats, i llavors es decidirà com s’assigna el recurs. Gairebé tots els sistemes de reg salven la collita d’hivern i els fruiters.

Entre l’Urgell i el Segarra-Garrigues sempre hi ha hagut competència. El Segarra-Garrigues no té concessió d’aigua, sinó que és de la CHE. Continuarà així?

Esperem que no. És un tema pendent. Aquesta casa haurà d’ordenar concessionariàment parlant tots els sistemes que depenen del Segre i de la Noguera Pallaresa.

Aquestes revisions seran a curt termini?

A mitjà. El Segarra-Garrigues encara no està desenvolupat. Sí que és veritat que la Generalitat ha previst 10.000 hectàrees més en l’actual pla hidrològic, i continuaran augmentant. En paral·lel, hauríem d’anar desenvolupant aquests expedients i aquests títols jurídics que li atorguen el dret a cada un.

En qualsevol cas, la prioritat és del Canal d’Urgell?

No tenim una prioritat per a un o un altre. Tenen necessitats diferents i intentem que cobreixin les seues demandes de manera satisfactòria. És veritat que hi ha certa competència però soc optimista i fins ara hi ha hagut un exercici de responsabilitat per part dels usuaris. Podem trampejar aquesta campanya.

Que hi hagi més sequera implica més control?

Sí. I una de les formes de fer-ho és millorar el coneixement del territori. De vegades hi ha modificacions de preses o obres que no es comuniquen i són importants.

En quin moment intervindrà la CHE davant d’aquesta sequera?

No hi ha un moment. A mitjans del mes de març, les juntes d’explotació prenen les seues decisions i després cal rectificar en funció dels volums d’aigua. En el cas de regadius com el Canal d’Urgell, els regants ja han pres decisions respecte a cultius. En d’altres, comencen la campanya amb restriccions. L’any passat, en tots els sistemes del marge esquerre es va arribar al final de la campanya de regs amb restriccions.

Amb el canvi climàtic aquestes sequeres sembla que seran més freqüents. Com es preparen?

L’actual pla hidrològic incorpora a la planificació les previsions més pessimistes de disponibilitat d’aigua. Entre els millors i els pitjors escenaris tindrem d’un 8 a un 20 per cent de reducció de disponibilitat del recurs.

En què es tradueix?

En aquest nou cicle de planificació hi haurà una revisió de dotacions. Cal revisar les dotacions objectiu fixades el 1998 de forma més realista, tenint en compte la disponibilitat d’aigua i la pràctica habitual dels usuaris. S’iniciaran uns estudis per determinar les dotacions amb què ha de comptar cada sistema en funció del territori i de les expectatives agronòmiques del sistema.

Significa la revisió de totes les concessions? Urgell i Pinyana també?

Sí. Es revisarà en aquells sistemes que tenen un títol concessional a l’ús. El primer serà establir aquests estudis i les dotacions. Després, traslladar-les a la planificació revisant els drets d’aquests sistemes.

Amb quin horitzó?

En aquests propers cinc anys de planificació. Els estudis es portaran a terme conjuntament amb els usuaris.

El nou Pla Hidrològic de l’Ebre ha entrat en vigor aquest mes. Implica la definició d’un cabal ambiental en tots els trams de riu o masses d’aigua. Com es controlarà?

És el repte ambiental més gran de la conca en els propers cinc anys. Hi ha fins a 680 cabals ambientals a tota la conca. La resta d’usos hauran de restringir-se per garantir-los. Tenim estacions d’aforament i caldrà monitorar els rius constantment.

Les masses d’aigua dels rius Segre i l’Ebre aproven l’examen de bon estat de la UE?

Des de l’anterior pla no hi ha hagut un deteriorament excessiu. De cara a l’any 2027 hauríem de tenir totes les masses en bon estat.

Es plantegen netejar el fons d’Oliana i recuperar el desaigüe?

Tècnicament i ambientalment és complicat, però s’hi està treballant. A mitjà termini hauria de poder portar-se a terme.