Natàlia Mas: «Torreblanca serà el terreny industrial més gran de Catalunya»

El pressupost de la Generalitat s’aprovarà probablement el dia 10 de març. Què representarà per a Lleida i quines inversions destacaria?

Per a la vegueria de Lleida són uns 150 milions, un 34 per cent més, i es tracta dela segona vegueria amb inversió per càpita, amb 302 euros per habitant. Més enllà de la xifra d’aquest any, l’important és que es desbloquegen plans pluriennals d’inversió que garanteixen que hi haurà continuïtat en la despesa.

Aquesta continuïtat ja està pactada o s’haurà de negociar?

Cada any s’haurà de negociar i mirarem de lluitar per això com hem fet aquest any. Pel que fa a les inversions, destacaria el bloc quirúrgic de l’Arnau de Vilanova o les escoles d’Albesa, del Roser; l’institut Lo Pla d’Urgell de Bellpuig o les obres a la Marinada o l’Arnau Berenguer del Palau. A més, treballem en una estratègia d’instal·lació d’energia fotovoltaica a tots els instituts de secundària.

Hi ha certes inversions incloses en el pacte de pressupostos amb el PSC que no tenen partida assignada. D’on sortirà?

En ocasions, hi haurà modificacions pressupostàries. Però tots els acords es compliran. L’execució pressupostària de la Generalitat històricament ha estat molt elevada i al tancament del 2022 estava per sobre del 95 per cent. El president Aragonès va convocar tots els alts càrrecs d’Economia fa unes setmanes i a partir d’aquí s’han introduït modificacions en els sistemes informàtics que permetran la tramitació d’expedients de despesa perquè a partir del dia 10 vagin més ràpid.

Què han aportat els Next Generation a Lleida per ara?

Serà aquest any i el 2024 quan es registri l’arribada real dels diners a les empreses, la ciutadania i les entitats locals. A la vegueria de Lleida, el 2022 van ser 83 milions d’euros els que es van assignar: un 35 per cent van ser per a empreses, un 40%, per a ens locals; un 20% a centres d’investigació i un 5% a particulars.

S’han fet efectius?

S’han assignat.

Quant podrien incrementar-se aquest any?

Estem rebent de l’Estat fons equivalents al percentatge de població de Catalunya i treballem per intensificar l’arribada d’aquests fons i assegurar que projectes estratègics d’empreses o del sector públic tenen encaix en diferents convocatòries perquè l’objectiu és que l’impacte sigui positiu i l’efecte sigui permanent.

En té algun exemple?

Empresa i Treball, juntament amb Acció, estan ajudant moltes empreses a encaixar projectes i des d’aquí animo les empreses de la vegueria a posar-s’hi en contacte perquè les ajudin. Nosaltres vetllem per projectes estratègics de país en àmbits com la gestió de l’aigua, la mobilitat sostenible, la proteïna vegetal o l’àmbit agroalimentari.

Un 40 per cent són per a ens locals. Què els pot suposar?

Durant uns anys podran tirar endavant projectes importants per a cada territori. Però també les empreses privades podran reforçar-se amb projectes de competitivitat per a l’economia catalana.

Quina previsió tenen per millorar el finançament autonòmic?

S’hauria de preguntar a l’Estat. El model actual està esgotat, és injust i ineficient. Clarament, penalitza alguns territoris. El nostre model és una Agència Tributària amb plena capacitat fiscal. Aquest és el nostre objectiu polític.

Quin és el pròxim pas quant a l’Agència Tributària?

L’anem reforçant amb equips i desplegament territorial, en coordinació i recaptació de tributs. A Lleida té un bon desplegament, amb oficina o equips a la Seu d’Urgell, Vielha, Cervera o Solsona.

Milloraran el finançament local?

En aquest pressupost, tant el contracte programa com el fons de cooperació local creixen un 7 per cent. S’hi ha d’afegir la partida d’Igualtat i Feminismes per a ens locals i sumen trenta milions d’euros més tan sols a Lleida.

En alguna ocasió, ha assenyalat que un objectiu de la conselleria seria la lluita contra la despoblació. El Govern central té un ministeri per al Repte Demogràfic. La Diputació ha obert diverses línies d’ajuda. Com l’afronta la Generalitat?

Es tracta d’un objectiu integrat a diverses actuacions. Per exemple, l’agenda rural. Però sobre tot el Pacte Nacional per la Indústria. L’objectiu és una indústria que vertebra el territori i a partir d’aquí, genera més comerç, més serveis i universitat.

Com es concreta a Lleida?

Desplegarà sòl industrial a la vegueria, on hi ha diverses zones de desenvolupament: des de Torreblanca-Quatre Pilans fins a Magraners o el Boscarró de Tàrrega, entre d’altres. Implica que es requereix sòl industrial, capital humà, escoles de formació professional, universitats, habitatge i transport de mercaderies. Quant al cas de Torreblanca-Quatre Pilans, es convertirà en la peça de sòl industrial més fgran de Catalunya i, per tant, en un moment en què tenim en cartera peticions d’ubicació de gran sòl industrial, té un element diferencial positiu que no tenen altres llocs de Catalunya. Hem de jugar bé les cartes. Estem ben coordinats amb l’ajuntament.

Vostè va assumir Economia el mes d’octubre. Després dels pressupostos de l’any, 2023 quins són els eixos del seu departament?

Una prioritat és ajudar a fer realitat els projectes més estratègics de cada conselleria. També volem diversificar el finançament de la Generalitat, que ara és en la seua totalitat a través del Govern central, del FLA. S’ha de mirar de sortir als mercats. I volem impulsar l’ICF, que sigui un banc públic de Catalunya.

Les empreses ‘escapades’ després de l’1-O han tornat?

El creixement d’empreses ha estat positiu des del 2014 a Catalunya i superior al de Madrid, per exemple. El 2017 hi va haver canvis notarials però no van implicar canvis en l’activitat productiva ni mobilitat dels treballadors. L’afectació real econòmica no va ser tal.