La sequera fa reaparèixer les antigues mines de carbó de Corçà, a Àger

La sequera ha tret a la llum les restes de les antigues mines de carbó de Corçà, a Àger, en un punt de la cua de Canelles on el pantà està gairebé buit. Aquesta antiga explotació minera se suma a altres vestigis del passat de Lleida que han aflorat al descendir les reserves dels pantans, com les ruïnes dels pobles de Blancafort i la vella Tiurana. A finals dels anys 40 del segle passat, treballaven a les mines de Corçà tant miners professionals com reclutes que complien o substituïen el servei militar extraient carbó.

Hi havia treballadors d’Àger i Corçà, de pobles de la Ribagorça aragonesa com Tolva, Ciscar, Finestres o Montfalcó, i d’altres comunitats com Astúries i Múrcia.Les mines de Corçà van estar obertes des del 1940 fins al 1960, encara que abans de la Guerra Civil ja s’extreia mineral. Era de “molta qualitat”, segons el professor de la UdL d’història de l’art antic i medieval, Francesc Fité. El tancament es va deure a diversos motius, en especial l’elevat cost de producció, les escasses reserves i la construcció del pantà de Canelles.Fité, que també és membre de la Fundació Arnau Mir de Tost d’Àger, va explicar que el fet que a Corçà hi hagués mines va fer que altres pobles com Agulló i Àger estiguessin molt poblats, amb treballadors arribats de diferents punts d’Espanya, molts d’ells andalusos.

Va apuntar que l’explotació del carbó a la vall d’Àger se situa en un context de postguerra, un moment dur i d’autarquia en el qual la dictadura de Franco buscava proveir-se amb recursos propis. Es va habilitar un camí fins a Corçà, una part del qual encara està en ús avui dia i un pont penjant per travessar el riu Noguera Ribagorçana cap a Montfalcó.Sense l’aigua de Canelles es poden identificar alguns elements miners. Només se’n conserven els fonaments, però s’identifica la tremuja de càrrega i part de la cinta transportadora, la carretera d’accés i altres restes situades al voltant de la boca de la mina. És possible accedir a l’interior de la mina i recórrer uns 50 metres fins a un gran enfonsament que impedeix continuar.

Blancafort i l’antiga Tiurana, a la vista Canelles està al 23% de la capacitat i la sequera ha fet aflorar les ruïnes del poble de Blancafort i l’ermita de Sant Salvador. La falta d’aigua impedeix navegar-hi i llocs que només eren accessibles en embarcacions ara només es poden visitar a peu, com les mines de Corçà i la muralla de Finestres, en l’entorn del qual tornen a ser visibles antics murs. A Rialb, el descens de les reserves (ara al 12%) ha posat al descobert els vestigis del vell poble de Tiurana i restes de vinyes i oliverars a la Clua, a Bassella. Oliana està al 42%.

Repte de modernització i digitalització La Fira de Saragossa acull avui la jornada El reto de la modernización y digitalización del regadío, a què assistiran les comunitats de regants de Lleida. L’Aragó i Catalunya té el 90% de la superfície modernitzada, Pinyana més de 3.000 hectàrees i unes altres 1.300 en projecte, i el Canal d’Urgell preveu modernitzar-ne 11.000.