Onze càmpings de Lleida suspenen l'examen de la CHE i s'han de reordenar

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha analitzat més de quaranta plans especials urbanístics de quaranta càmpings de Lleida que estan en procés d’adaptació de les instal·lacions a la normativa sobre risc d’inundacions i ha informat desfavorablement en el cas d’onze dels expedients. Això implica, segons fonts de l’organisme de conca, que “tal com estan plantejats, la ubicació d’algunes activitats comporta risc i han de reordenar-se”.

La normativa sobre risc d’inundacions és molt restrictiva pel que fa a les pernoctacions en zones inundables o de flux preferent. Això obligaria a buscar alternatives per a la ubicació d’una part important de l’activitat dels càmpings. Tanmateix, fonts del sector turístic apunten a la dificultat d’ampliar les instal·lacions si ho requereix aquesta regularització ja que la majoria es troba en espais molt delimitats al costat del riu.

Si bé la CHE no va detallar la ubicació dels càmpings, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i l’Alt Urgell concentren la majoria de places d’acampada a Lleida.Els onze expedients informats negativament suposen gairebé la meitat de tots els que han estat resolts: dels més de quaranta, dotze han estat informats favorablement, n’hi ha dos més en estudi i la resta “requereixen més informació, aspecte que ja ha estat comunicat”, van assenyalar fonts de la Confederació. Davant la postura de l’administració hidràulica, que defensa que tots els equipaments han de respectar els límits de les zones inundables per al desenvolupament d’una part de les activitats, el sector turístic considera que la introducció de radars meteorològics, sensors a les capçaleres dels rius i sistemes d’alertes primerenques d’inundació (SAPI) són instruments que haurien de flexibilitzar la implantació de zones d’acampada en espais inundables al permetre mecanismes d’avís i evacuació amb prou antelació, assenyalen (vegeu el desglossament).L’adaptació dels càmpings a aquesta normativa va començar fa almenys disset anys després de firmar el sector un conveni amb l’ACA per regular-los.

“La normativa demana gestionar el risc d’inundació, no eliminar-lo”

El sector turístic s’ha mostrat crític amb la normativa sobre inundabilitat que afecta especialment els càmpings, al considerar-la excessivament restrictiva. “El que demana la directiva de la Unió Europea (que inspira la llei espanyola) és que es gestioni el risc d’inundabilitat”, no que s’elimini, assegura Ramon Solsona, secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida. Malgrat tot, va assenyalar que “estem en un moment de desbloqueig i de maduració” en la regularització de les instal·lacions i la seua adaptació a la normativa sobre inundabilitat. De fet, el procés va començar amb un conveni el 2006 entre l’associació de càmpings de Lleida i l’Agència Catalana de l’Aigua perquè l’organisme de conca català elaborés estudis d’inundabilitat per a cada instal·lació lleidatana.

“L’instrument actual per regular-los és el pla especial urbanístic”, assenyala Solsona. I se li afegeixen els plans d’autoprotecció. “El 80% dels càmpings de muntanya estan afectats” per aquestes restriccions, va assenyalar. Va defensar com alternatives per a la gestió del risc davant de riuades la tecnologia que aporten els sensors, els sistemes SAPI i els radars meteorològics de previsió.

Un sector en auge amb una desena de projectes en cartera

Les comarques de Lleida compten en l’actualitat amb més de seixanta càmpings principalment ubicats al Pirineu. De fet, el Pallars Sobirà concentra 22 d’aquests establiments i Espot és el municipi que més en té (sis en total). Aquesta comarca ofereix fins a 7.800 places de càmping, xifra que suposa el 34% del total. Espot, juntament amb la Vall de Cardós i Sort, sumen 5.000 places de càmping, el 22% del total. Els segueixen la Val d’Aran, amb 3.069 places de càmping, i l’Alt Urgell, amb 2.625.

A més, segons l’associació de càmpings de Lleida, actualment hi ha una desena de projectes en marxa, entre els quals destaquen un equipament a Almatret, un a les Basses d’Alpicat de Lleida i en una finca on se celebren banquets.De fet, el dels càmpings és un dels sectors que més empenta estan tenint en les últimes temporades, d’acord amb les dades del patronat de Turisme. En part, és gràcies a la pandèmia, que ha fomentat una preferència per espais oberts i propers a la naturalesa a l’hora de planificar les vacances. L’any passat, per exemple, el sector va registrar un increment de gairebé el 30% en nombre de pernoctacions durant els mesos de gener a setembre.

Deu anys de les pitjors riuades del segle a la Val d’Aran i el Sobirà

El 18 de juny vinent es compliran deu anys d’una forta riuada que va afectar especialment el riu Garona i la Noguera Pallaresa. En el primer cas, d’un cabal mitjà de 17 metres cúbics per segon es va passar a fins a 400. A la Val d’Aran va deixar danys per valor de milions d’euros en infraestructures i en activitats com el turisme a les portes del pont de Sant Joan.

Malgrat tot, no hi va haver víctimes. Amb els antecedents de les mortals inundacions de Biescas (Osca) el 1996, la normativa s’ha anat endurint en les últimes dècades fins a l’actualitat, en la qual hi ha detallats mapes sobre zones i riscos segons la seua proximitat als cursos i això en limita l’activitat.