La Generalitat ratifica el compromís d'adaptar les lleis al món rural

Mollerussa va inaugurar ahir la 150 Fira de Sant Josep amb un recinte firal reorganitzat i l'estrena d'un nou espai al certamen amb un 24% més d'expositors, un total de 253, i un 30% més de superfície ocupada i amb la recuperació de tota l'activitat i així com el retorn de les firmes de tractors després de quatre anys absents.

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, va ratificar ahir el compromís de la Generalitat de “vertebrar” el país i treballar per adaptar les lleis estatals cap a una normativa catalana que tingui present la realitat i potencial del sector agrari i dels pobles rurals. Mas va fer aquestes declaracions en la inauguració de la 150 Fira de Sant Josep de Mollerussa. “Normatives com l’avantprojecte de llei de l’estatut de pobles rurals, de territori o de finances locals ens permetran oferir a localitats com Mollerussa les millors respostes a necessitats concretes”, va detallar la consellera, i va destacar que els pressupostos de la Generalitat augmenten un 20% les partides per al sector primari.

Mas va insistir en la importància de “reforçar” les inversions, especialment en comarques que pateixen despoblació i que tenen necessitats diferents de les de territoris amb més habitants. Va recordar que els comptes del Govern han incrementat un 7 per cent el fons de cooperació local, que a Lleida supera els 10 milions d’euros. Per a Mas, el certamen de Mollerussa ha sabut recórrer amb encert el seu camí per ser “la principal fira de referència del sector agrícola”.Per la seua part, l’alcalde de Mollerussa i president de Fira Mollerussa, Marc Solsona, va reivindicar la ruralitat per aconseguir un país més fort i autosuficient.

“Catalunya ha d’entendre que la ruralitat és la nostra fàbrica de productes bàsics que aporta valor afegit”, va dir. Va insistir que el món rural també és economia, agroindústria i “una etiqueta associada a la qualitat i les bones pràctiques”. Solsona va celebrar que el certamen recuperi, coincidint amb els seus 150 anys d’història, la confiança del sector per “treballar junts i materialitzar noves oportunitats de negoci”, així com la recuperació de les firmes dels tractors, que han tornat Mollerussa després de quatre anys.

El president de la Fira va destacar l’esforç de l’organització per millorar el recinte firal i expositiu, que ha permès disposar d’“una de les millors fires de la història”, va afirmar en el seu discurs inaugural (vegeu el desglossament).

“El millor recinte firal de la història de Sant Josep”

La Fira de Sant Josep va obrir ahir amb 253 expositors, un 24% més que la passada edició, i ho va fer en un recinte firal remodelat i ampliant un 30% la superfície. La principal novetat és la presència després de quatre anys de les firmes de tractors, que van estrenar la nova ubicació a l’esplanada darrere dels pavellons, on es concentra el gruix de l’activitat professional.

L’alcalde, Marc Solsona va assegurar que l’esforç d’aquest any ha permès disposar “del millor recinte firal de la història de Sant Josep”. Va assegurar que s’ha aconseguit una gran “làmina expositiva”, que ajuda a donar resposta a les demandes dels expositors. Una superfície que se suma a la dels pavellons i el recinte exterior, a més de les piscines que acullen el 42 Saló de l’Automòbil.

Solsona va agrair el fet que no només la Diputació hagi donat suport econòmicament a la Fira, sinó que també ho han fet el Govern, amb 200.000 euros i l’Estat amb uns altres 100.000.

Destaquen el potencial logístic de Lleida

Un estudi elaborat sobre la competitivitat de les comarques de Lleida encarregat per la Diputació destaca l’alta qualificació professional, el potencial logístic i la disponibilitat de sòl per a activitats industrials entre els principals avantatges de la província, que la fan “una de les més ben situades a l’escenari econòmic postcovid”. La corporació provincial va presentar ahir aquest informe en el marc de la Fira de Sant Josep de Mollerussa. El document adverteix de la necessitat de potenciar l’activitat d’investigació i desenvolupament a Lleida.