Sant Josep compleix un segle i mig en què Mollerussa ha crescut exponencialment

La Fira de Sant Josep es va crear el 1872 i va ser l'exponent d'un creixent progrés que va començar poc abans amb l'arribada del tren Saragossa-Barcelona, l'estació del qual va acollir Mollerussa, i l'estrena del Canal d'Urgell, amb seu també a la capital de l'actual comarca del Pla d'Urgell. Són 150 anys d'avenç local i agroindustrial.

Cinquanta-un veïns de Mollerussa van acudir el 10 de març del 1872 a un ple municipal per assistir (així es va fer constar en l’acta) a la creació, després de votar-ho per unanimitat els edils, d’un mercat setmanal i dos fires anuals a la localitat. Dos dècades abans, la població amb prou feines assolia el mig miler d’habitants, era a tot estirar un lloc de pas i s’ubicava al mig d’un erm que moria de set.

Però diversos fets van propiciar-ne el progrés fins a convertir la localitat en motor econòmic d’un territori ampli, més enllà del que avui és la comarca del Pla d’Urgell. El 1854 es va inaugurar l’estació de la línia de Ferrocarrils del Nord de Barcelona a Saragossa. El 1862 van arribar les primeres aigües del Segre a través del Canal d’Urgell per regar uns cultius fins llavors més que precaris al secarral anomenat Clot del Dimoni.

Mollerussa allotjaria la seu de la SA Canal de Urgel i del Sindicat de Regs. I el 1872, any de creació de la fira, el municipi ja comptava 1.600 veïns i estava preparat per enlairar-se. Més tard, el 1901 s’estrenaria el carrilet de Mollerussa a Balaguer.L’any 1920 la població s’havia doblat, però el boom es va registrar a la dècada dels 60, pocs anys després que industrials de la localitat demanessin a l’ajuntament disposar d’un espai expositor a Sant Josep.

Va ser el 1950 i va començar així la substitució del bestiar pel tractor. Fins aleshores, els carrers de la Creu, l’N-II i la plaça de l’Ajuntament acollien la major part d’una gran mostra de mules, bous, rucs i vaques. Però aquell any va començar el que es coneixeria com l’Exposició Agrícola i Industrial.Actualment, cent cinquanta anys després de la primera fira, la capital de la jove comarca del Pla d’Urgell (1988) té uns 14.730 veïns censats (dades de l’INE a 1 de gener de 2022).

I si l’evolució de la població és un clar indicador del progrés de la ciutat, les xifres de la fira acompanyen aquest avenç: el 1960 hi havia 47 firmes expositores, el 1966 eren 125 i aquest 2023 Sant Josep compta amb un total de 253 expositors repartits en 21.932 metres quadrats de recinte firal. La ubicació també ha registrat canvis: fins als anys 40 es concentrava a la Creu, l’N-II i l’ajuntament, a més del carrer Firal. Després es va traslladar a l’avinguda Generalitat (a peu de l’estació de tren, on arribaven riuades de gent per assistir a la mostra ramadera i després agrícola), el carrer Ferran Puig, l’avinguda Catalunya i la plaça Sant Jaume.

El 1968 es va traslladar definitivament a l’avinguda del Canal i el 1985 es van utilitzar per primera vegada els pavellons firals per a la ubicació d’estands. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acostuma a destacar que Sant Josep té la peculiaritat de ser l’única fira professional ubicada en una trama urbana

La població es va disparar als anys 60, poc després que industrials comencessin a exposar

La fira agrària de Mollerussa ha estat sempre un reflex de la situació del sector: si la collita va bé, Sant Josep funciona. L’any, per a l’agricultor, comença tradicionalment al març en aquesta terra.

La fira ha estat també un mirall de la societat. El final de la dictadura va implicar canvis. La Cambra de Comerç havia capitanejat el certamen en els últims anys però l’arribada de la democràcia l’acabaria deixant en mans de l’ajuntament i, especialment, del comitè, una nova institució que va implicar (encara ho fa) desenes de veïns en l’organització del certamen agrari.

“El comitè era l’ànima”, una mostra que “la Fira era de tots”, assenyala l’exconseller Josep Grau, que va ser alcalde de Mollerussa i president de Sant Josep. Ho relata en un llibre del periodista Oriol Bosch que recull el testimoni d’una vintena de polítics i veïns de la capital del Pla d’Urgell, implicats amb l’organització del certamen, per commemorar el 150 aniversari de la fira agrària. Les veus d’una fira relata a través d’aquests personatges com ha evolucionat la Fira en l’últim mig segle però, sobretot, posa en evidència el que representa Sant Josep per a Mollerussa i els seus veïns: tots poden explicar una anècdota sobre la fira agrària perquè la seua relació amb el certamen comença des de la infantesa.