Fre a l'hidrogen verd

Projectes per produir hidrogen verd amb energia solar i eòlica han quedat paralitzats i fins i tot descartats a Lleida. Ajuts denegats, incertesa sobre el futur i altres dificultats frenen aquesta tecnologia. Per la seua part, Enel rellança parcs eòlics a les Garrigues però els desvincula del seu propòsit inicial d'obtenir aquest combustible.

Subvencions denegades i incertesa sobre el futur frenen projectes a Lleida per produir hidrogen verd amb energia solar i eòlica. Alguns estan al dic sec, paralitzats per dificultats tècniques o a l’espera d’un marc legal europeu que en garanteixi la viabilitat. Almenys un ja ha quedat descartat, al quedar fora del repartiment de fons Next Generation de la UE per afavorir aquesta tecnologia. Es basa a separar l’hidrogen que conté l’aigua de l’oxigen mitjançant electròlisi i es considera una possible alternativa als hidrocarburs fòssils.

El projecte a Alcarràs d’una hidrolinera, una estació de servei per a vehicles impulsats per hidrogen, ha quedat descartada. Aquesta i nou més que havien de formar una xarxa de proveïment al sud de Catalunya han quedat excloses dels ajuts europeus que administra l’Estat per promoure aquest combustible renovable. Fruits de Ponent era l’únic soci lleidatà d’aquesta iniciativa.

La planta d’hidrogen verd que projecten a Rosselló l’elèctrica Atlas i la paperera Alier espera que la UE fixi un marc normatiu que en garanteixi la viabilitat. Així ho van indicar fonts pròximes al projecte, que inclou una central solar de 12 hectàrees i 6 MW de potència per generar electricitat i destinar-la a obtenir hidrogen. En una segona etapa, preveu una hidrolinera a Torrefarrera.

Enel Green Power, la divisió d’energies renovables d’Endesa, reprendrà aviat tres parcs eòlics a les Garrigues que van quedar en suspens el 2021, quan la Generalitat va obligar a reiniciar gairebé tots els projectes de renovables. Són els de Sant Joan, Les Covasses i La Comella, amb trenta aerogeneradors a la Pobla de Cérvoles i Juncosa. El propòsit inicial era subministrar energia per produir hidrogen verd. Ara l’empresa els desvincula de moment d’aquesta finalitat, al no saber quan disposarà de les instal·lacions per obtenir aquest combustible a Tarragona.

Davant dels projectes aturats, la firma Indox Energy Systems produeix hidrogen verd per a autoconsum a Fonolleres. Una altra iniciativa lligada a aquesta tecnologia és la de Biogap de Juneda, en els seus primers passos.

“El canvi no agrada al lobby energètic”

La hidrolinera prevista a Alcarràs formava part del projecte denominat Hidrògen Verd Catalunya Sud, que reunia una vintena d’empreses i ens públics per impulsar una xarxa d’estacions de servei que subministrés aquest combustible al sud de Catalunya. Per finançar-la van sol·licitar fons europeus del programa H2Pioneros, administrat per l’Estat per impulsar aquest combustible renovable.

Responsables del projecte han enviat una carta al grup cooperatiu Fruits de Ponent, l’únic soci lleidatà, en què lamenten el rebuig d’aquesta iniciativa, es declaren “perplexos” al quedar exclosos dels ajuts i qualifiquen de “vergonyosa” l’actuació de l’administració estatal, al descartar el projecte abans d’arribar a avaluar-lo i no acceptar al·legacions dels promotors. La missiva afirma que aquest tipus de propostes d’energies renovables “no només permeten un canvi de tecnologia, sinó també un canvi de model energètic” i afegeix que “això no agrada al lobby energètic”.

Sis mesos per obtenir l’autorització de trenta molins

Enel Green Power té un termini d’uns sis mesos per obtenir el vistiplau ambiental de la Generalitat per als tres parcs eòlics que promou a les Garrigues.

Més enllà d’aquest termini, els trenta molins de vent previstos als municipis de la Pobla de Cérvoles i Juncosa podrien perdre el punt de connexió a la xarxa d’alta tensió que tenen assignat, i que necessiten per evacuar l’electricitat que produiran els aerogeneradors.

Fonts de l’empresa promotora van indicar que ja treballen per obtenir l’autorització ambiental a temps. Tot gran projecte d’energia eòlica i solar està supeditat a tenir concedit un punt de connexió a la xarxa elèctrica. Una vegada aconseguit, els promotors tenen cinc anys per obtenir autorització per fer les obres. Si no els obtenen en aquest termini, perden el punt de connexió i poden arribar a perdre la fiança dipositada al sol·licitar-lo, de 40 euros per quilowatt de potència.

Pel que fa al cas dels parcs eòlics de les Garrigues, amb gairebé 150 MW, les garanties ascendirien a uns 6 milions d’euros. Tant la seua tramitació com la de desenes de centrals solars i eòliques a Lleida van quedar aturades el 2021, quan la Generalitat va obligar a tornar a tramitar-les des de zero sota les normes d’un nou decret.

Combustible de cotxes i ‘bateria’ d’edificis

Cada vegada més fabricants de vehicles incorporen al seu catàleg models impulsats per hidrogen, tot i que les hidrolineres encara escassegen.

Aquest combustible pot utilitzar-se a més per a usos industrials i com a mitjà per acumular excedents d’energia de centrals solars i eòliques i generar electricitat de nit. Exerceix així el paper d’una “bateria” que redueix el consum de llum de la xarxa elèctrica.

Un parc eòlic en deu anys i set projectes

El parc eòlic de Solans, entre la Granadella i Llardecans, és el primer construït a Lleida en una dècada amb autoritzacions atorgades també fa més de deu anys.

Actualment, hi ha set centrals solars pendents d’autorització amb 65 molins a la Segarra i el Segrià que sumen 368 MW de potència i un de rebutjat, el del parc eòlic de Suró.

Quasi dos mil hectàrees a l’espera de permisos

A penes un parell de grans centrals solars estan en construcció a les comarques lleidatanes. Hi ha 19 projectes autoritzats que sumen 34 MW de potència i 61 hectàrees, mentre que els 53 que esperen permisos suposen 1.130 MW i 1.950 hectàrees de superfície.

Obtenir gas de purins i residus orgànics

La granja de Torre Santamaria a Vallfogona és pionera a Lleida a l’injectar a la xarxa de gas biometà obtingut a partir de fems de dos mil vaques. La seua capacitat augmentarà mentre es projecten grans plantes per produir-lo amb purins i altres residus orgànics a la Sentiu, Linyola, Alcarràs i Seròs.