Educació, docents dels centres i de la UdL destaquen el prestigi de les 101 escoles rurals de Lleida

Lleida té 101 col·legis rurals (sense comptar amb el Solsonès), dels quals 28 tenen menys de 20 alumnes. Educació fixa en 5 el mínim perquè segueixin en actiu. El departament, docents dels centres i professors de la Universitat de Lleida destaquen el seu gran nivell i prestigi social, encara que admeten carències, com la falta d'estabilitat de les plantilles.

Les comarques de Lleida compten amb moltes escoles en què el nombre d’alumnes no arriba al d’un grup complet (almenys vint alumnes en cada un) d’infantil i primària. A les delegacions d’Educació a Lleida i el Pirineu (no inclouen el Solsonès) són 101 de repartides entre 31 Zones Escolares Rurals (ZER). D’aquest centenar, n’hi ha 28 que al primer trimestre d’aquest curs tenien menys de vint alumnes, i algunes porten anys amb un número que supera per poc els cinc que Educació fixa com a mínim perquè continuïn en actiu. Tanmateix, el departament assegura que “no n’hi ha cap en perill de tancament”.

Al contrari, afirma que la seua voluntat és mantenir-les i fins i tot promoure la reobertura d’algunes que van tancar fa anys i crear-ne de noves en municipis amb prou demanda. Destaca que està implantant el primer cicle d’educació Infantil (nens d’un i dos anys) en aquests centres per potenciar-los. Tant el departament com docents que porten anys treballant en aquest tipus d’escoles i professors de la facultat d’Educació de la UdL coincideixen a assenyalar que el seu nivell és fins i tot més alt que el d’escoles més grans i que gaudeixen de prestigi social.

“La seua metodologia és participativa, la qual cosa permet un aprenentatge més transversal i més competencial, que millora l’èxit educatiu de l’alumnat”, afirma Educació. Afegeix que algunes claus d’“aquest èxit” són el treball en grups multinivell i la proximitat d’alumnes, docents, famílies i tot el municipi.“Els nens es poden desenvolupar molt més com a persona, tenen més autonomia i criteri propi.” Així ho afirma Antoni Comajoan, coordinador del Secretariat de l’Escola Rural, entitat amb gairebé quaranta anys de trajectòria, i director de l’escola de L’Estany i de la ZER el Moianès Llevant. Comajoan destaca que l’escola rural gaudeix d’una bona consideració social, afavorida a més perquè arran de la pandèmia hi ha famílies que s’han traslladat de la ciutat a pobles.

També remarca que els col·legis estan molt vinculats al municipi. “Treballem des de fa anys per projectes i aquests estan molt relacionats amb el territori”, assenyala, i afegeix que l’escola participa en la vida del municipi. Altres aspectes que ressalta són la confiança entre els mestres i els alumnes i la relació entre nens de diferents edats

Les ZER compleixen 25 anys i cada any se celebren unes jornades per donar-les a conèixer

Com a punts febles, indica que nombrosos centres es troben en edificis antics i la falta d’estabilitat de les plantilles, ja que molts mestres joves que arriben se n’acaben anant. Comajoan advoca per una formació docent específica. “Aquest any, per primera vegada n’hi ha hagut una sobre l’escola rural a la Catalunya central”, afirma, i veu necessari introduir-la a les facultats d’Educació, on es formen els futurs docents. “L’escola rural gaudeix de molt bona salut i està molt ben adaptada al segle XXI”, conclou.

Això sí, Comajoan puntualitza que és necessari aconseguir l’equitat amb l’escola urbana en alguns aspectes, com per exemple les excursions a museus i a altres equipaments, ja que resulta molt complicat disposar d’autocars, o l’organització d’extraescolars.Núria Llevot, Olga Bernad, Maria Paz López i Roger Marín, del departament de Pedagogia de la Universitat de Lleida, han analitzat exhaustivament les escoles rurals i el seu estudi posa de manifest l’alt nivell de satisfacció de tota la comunitat respecte a aquest model, que compleix vint-i-cinc anys. Recorden que en un moment de la seua història van ser qüestionades i van córrer perill, però que des de fa anys es consideren com a “institucions educatives de gran potencial”. Remarquen que generen un gran “sentiment de pertinença” i de cohesió, i apunten com a carències la infradotació, la falta d’estabilitat de les plantilles i la necessitat de millorar la formació inicial dels mestres respecte a aquest tipus de centres.

En aquest sentit, cada any participen en unes jornades, que aquest any es portaran a terme a Bellcaire d’Empordà, per donar a conèixer les escoles rurals. Els alumnes d’Educació Primària Dual de la UdL que a segon es formen en aquests centres explicaran la seua experiència.