Lleida ha perdut uns 6.600 habitants en 149 municipis en l'última dècada

La Llotja de Lleida ha obert aquest dijous el primer Congrés Català de Repoblament, en el qual s'ha posat de manifest que 149 dels 231 municipis de la província de Lleida han perdut 6.611 habitants en els darrers deu anys. Per revertir aquesta situació, una trentena de ponents posen en comú durant dos dies diferents projectes d'èxit que s'han impulsat arreu de Catalunya i l'Estat per frenar la crisi del despoblament en matèries d'habitatge, desenvolupament rural, noves aliances territorials i bones pràctiques sobre serveis bàsics i de proximitat. La jornada, impulsada per la Diputació de Lleida, ha esgotat les 300 inscripcions entre càrrecs electes, tècnics municipals i altres que recopilen idees per a les seves zones d'actuació.

Un total de 149 municipis de la demarcació han perdut habitants en la darrera dècada, 22 dels quals a la Noguera, 21 a les Garrigues, 16 a l'Alt Urgell, 16 a l'Urgell, 15 a la Segarra, 15 al Segrià, 12 al Pallars Jussà (tots menys dos pobles), 14 al Pallars Sobirà (tots menys la capital) més els d'Aran. Suposa el 65% dels municipis de la demarcació. De fet, 69 pobles han perdut més del 10% de la seva població en aquest període de temps. En total, 6.611 persones han marxat dels seus municipis.

Malgrat això, des de la Diputació de Lleida es considera que la xifra suposa "menys del 1x1.000 de la població catalana". Per tant, "amb poc es pot repoblar un 30% del territori català" sempre que "es faci prou per equilibrar el país de manera adequada", segons ha reivindicat el vicepresident Jordi Latorre.

Per la seua banda, el president Joan Talarn ha destacat que el Congrés suposa el "colofó" a quatre anys de treball de l'organisme per revertir la situació. La trobada permet "actuar" de manera transversal per aturar el despoblament perquè sinó "aviat no tindrem país", ha dit. La "Catalunya sencera que tots desitgem", ha afegit, necessita que en aquests municipis s'hi pugui viure amb serveis, comunicacions i projectes "dignes" que permetin "arrelar el talent" al seu territori natal.

D'altra banda, Francesc Boya, secretari general per al Repte Demogràfic, ha detallat que la situació és més crítica en municipis de menys de 500 habitants. En aquest sentit, Boya ha explicat que s'ha obert el Centre d'Innovació Rural al Pirineu amb una xarxa que s'està creant a tot l'Estat. "Cal generar revulsius per ajudar als alcaldes i alcaldesses a fer front a un problema molt complicat, i que requereix de multitud de mesures transversals", ha dit.

En aquest sentit, el Congrés posa en comú els projectes o iniciatives d'èxit que s'han dut a terme per evitar el despoblament. A tall d'exemple, la jornada inaugural ha comptat amb una conversa entre la presentadora Núria Sirvent i tres dones, Imma Puigcorbé, Marta Lloret i Marta Lluvich, que tenen en marxa diferents projectes per treballar contra el despoblament. En concret, Puigcorbé, veterinària i ramadera sostenible, ha defensat el paper que té la pagesia en aquesta lluita. "Som claus i indispensables perquè alimentem a la població i fem una gestió del territori amb una funció social i mediambiental", ha assegurat.

Per la seua part, Lloret, presidenta de la fundació Mas i Terra, ha explicat el projecte 'Masiaire' de masoveria amb el qual 16 famílies o grups han rehabitat diferents masies o cases per poder viure-hi. "Hi ha 35 cases més en el projecte, però demano a les administracions més celeritat burocràtica". Lloret considera que tot va "molt lent" i, com a exemple, detalla que els permisos d'obres "tarden molt" a ser concedits, inclús, en casos d'emergència com cases que estan a punt de caure.

Finalment, Lluvich, periodista de l'ACN i impulsora de la "Botiga més petita del món" a Altron (Pallars Sobirà), ha explicat que el projecte vol reivindicar que "fent coses petites que donin resultats de manera ràpida, es pot canviar o dinamitzar socialment un territori". "Cal fer coses singulars, creatives, originals, que no estiguin a d'altres llocs i a través d'això fer que la gent que es mou per les capitals tinguin un atractiu per desplaçar-se als pobles petits" com és el cas d'Altron, de 55 habitants. Posteriorment s'ha celebrat també una taula rodona sobre matèria d'habitatge moderada per Ton Lloret, impulsor de "Repoblem", que dona a conèixer mitjançant les xarxes socials ofertes d'habitatge i treball a pobles amb pocs habitants. També s'ha pogut conèixer l'estratègia per obrir noves llars a Maldà de la mà del regidor Sebastià Mata, que ha afirmat que el dret d'accés a l'habitatge és "vulnerat arreu de Catalunya, però especialment al món rural". "Estem fatal, ja que la presència dels mercats, que són ara mateix els que mobilitzen l'habitatge al país, és inexistent i l'administració pública té estructures febles". Tot això provoca que s'executi "poca política d'habitatge" en l'àmbit rural, ha lamentat. Malgrat això, Mata creu que la situació és una "finestra d'oportunitat" per aprofitar els habitatges buits i oferir-los a la gent del país.