Més de 3 milions de la Diputació per rehabilitar 63 habitatges en 43 pobles

La Diputació destinarà més de 3 milions d’euros a ajuts que permetran rehabilitar 63 pisos a 43 pobles i destinar-los a lloguer social. Així ho va anunciar ahir el vicepresident primer de la corporació, Jordi Latorre, en el primer Congrés Català de Repoblament i va recordar que aquestes subvencions s’emmarquen en els ajuts per a projectes contra l’èxode rural.

Estan dotades amb 7 milions i inclouen dos línies més: una per contractar tècnics que desenvolupin projectes i una altra per a iniciatives que ja estiguin en marxa. Latorre va assenyalar que aquests ajuts es resoldran pròximament i va assegurar que “volem que Lleida deixi de ser la capital de la despoblació”. Les jornades reuneixen entre ahir i avui tres-cents electes i tècnics per debatre iniciatives per lluitar contra la pèrdua de població.

El president de la Diputació, Joan Talarn, va assegurar que, a causa dels criteris de discriminació positiva, en aquest mandat les comarques que han rebut una inversió més gran de la corporació són les més afectades per la despoblació, com les Garrigues, el Jussà o la Segarra. També va recordar que el repte demogràfic “és un problema de tot el país” i combatre’l implica polítiques “transversals” entre totes les administracions.El congrés gira entorn de tres grans eixos: el desenvolupament rural, els serveis i l’habitatge. Ahir va tenir lloc la taula redona sobre aquest últim tema, en la qual Sebastià Mata, tinent d’alcalde de Maldà i conseller de Repoblació de l’Urgell, va explicar que “estem en una situació molt crítica, en la qual el dret d’accés a l’habitatge es vulnera a tot Catalunya i especialment al món rural” i hi ha “poques polítiques” en aquesta matèria als pobles.

Va exposar iniciatives com la reconversió de l’antiga casa del metge en pisos de protecció oficial per a joves o la cooperativa d’habitatge. D’altra banda, Anna Pla, de la diputació de Girona, va exposar els ajuts que ofereixen a projectes locals d’habitatge. Així mateix, Nydia Tremoleda, experta en rehabilitació, va presentar el projecte amb què s’han reformat edificis municipals a Vallcebre (Berguedà) perquè acullin pisos.

“Preservar la pagesia és una obligació de la societat”

“Preservar la pagesia és una obligació de la societat.” Així ho va assegurar ahir Imma Puigcorbé, ramadera, veterinària i activista, en una de les taules redones del Congrés de Repoblament. Va reivindicar que el sector primari “alimenta la població, fa una gestió del territori i compleix una funció social i mediambiental”. Per això, va reclamar sous dignes i va assenyalar que “no és normal que hi hagi la mateixa legislació” per a la gran indústria agroalimentària que per a les petites explotacions.El debat, que va moderar la periodista Núria Sirvent, també va comptar amb la participació de Marta Lloret, impulsora del projecte Masiaire. Aquest consisteix en la recuperació i rehabilitació de masies a través de la masoveria i fomentar així la repoblació. Va destacar que ja han tancat 16 acords i compten amb un total de 35 cases. També va demanar més celeritat burocràtica.Per la seua part, Marta Lluvich, periodista i promotora de la Botiga més petita del món a Altron, va assenyalar que el seu projecte demostra que “fent coses petites, on els resultats es vegin de forma ràpida, es pot canviar i dinamitzar socialment un territori”.

Superar els localismes i treballar en xarxa per aconseguir més serveis

Superar els localismes i treballar en xarxa entre diferents ajuntaments és l’única manera d’aconseguir més serveis i garantir la supervivència dels petits pobles. Aquesta és la principal conclusió de la segona jornada sobre repoblació del món rural que ha de crear una “nova ruralitat” més enllà dels mateixos pobles i fomentar atractius que mantinguin els veïns i n’atreguin de nous.Un exemple d’aquestes iniciatives és la creació de la Comunitat de Municipis del Segrià Sec, que reuneix a Almatret, Llardecans, Maials, Torrebesses, Sarroca i aviat Aspa per impulsar projectes turístics, agrícoles i de patrimoni a fi de mantenir i atreure nous veïns. També es va exposar la manera de treball de la Mancomunitat Taula del Sénia que integra pobles de València, Catalunya i Aragó, i dels Grups d’Acció Local, com el de l’Alt Urgell-Cerdanya.