La Generalitat projecta construir 2.693 pisos socials al Pirineu fins a l'any 2042

La Generalitat projecta construir 2.693 pisos socials a les comarques de muntanya fins a l'any 2042. Ho planteja en el marc de l'Estratègia per al Pirineu, que inclou mesures com impulsar l'explotació de la fusta com a material de construcció. El primer esbós d'aquesta planificació consta de 14 projectes que es van presentar ahir a la Seu.

Construir 2.693 habitatges a les comarques de muntanya fins a l’any 2042 per frenar la seua despoblació. Aquesta és una de les mesures més destacades de l’Estratègia per al Pirineu que prepara la Generalitat, que proposa també potenciar l’explotació de la fusta com a material per a la construcció. Aquest document es va presentar ahir a la Seu d’Urgell i consta de 14 projectes per repoblar aquest territori i diversificar la seua activitat econòmica. L’acte va comptar amb la participació de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller de Territori, Juli Fernàndez.

La promoció d’habitatges per a polítiques socials s’emmarca en el pla territorial sectorial de l’habitatge de la Generalitat. El Govern ho considera una “eina clau” per fixar població als territoris de muntanya. Amb aquesta finalitat, preveu reforçar també les oficines d’habitatge del Pirineu, dotant-les amb més recursos tècnics i “capacitat d’acció” per donar suport als ens locals.

Això es planteja en un moment en què nombrosos pobles no tenen habitatges disponibles per acollir nous veïns. En enclavaments turístics com la Val d’Aran, la proliferació de pisos turístics fa pràcticament impossible llogar un habitatge per mesos a un preu assequible.Per estimular la indústria de la fusta per a la construcció, la Generalitat preveu establir centres de transformació d’aquest material i posicionar el Pirineu en aquest mercat com a “proveïdor de proximitat”. Aquesta proposta s’emmarca en la voluntat del Govern d’impulsar una gestió forestal sostenible i de prevenció d’incendis forestals.

Per fer-ho possible, proposa també afavorir l’ús de biomassa com a combustible per a xarxes de calor compartides en pobles de muntanya. El Govern preveu donar “més suport tècnic i econòmic” als ens locals i afavorir inversions privades en aquest sector

Tampoc tenen data la futura llei de Muntanya ni l’estatut per als pobles petits

Altres projectes passen per potenciar l’oferta universitària i de formació professional al Pirineu, crear un sistema integrat de transport públic, millorar el transport a la demanda i les comunicacions entre la muntanya i l’àrea metropolitana.

El futur estatut del món rural, encara sense data

L’Estratègia per al Pirineu no és l’única iniciativa que ha anunciat la Generalitat en els últims anys per revertir la despoblació de les comarques de muntanya i estimular la seua activitat econòmica.

Aquests mateixos objectius són els que inspiren el futur estatut del món rural, que haurà d’incloure municipis rurals de tot Catalunya. Tanmateix, per ara no té data per a l’aprovació i entrada en vigor. La setmana passada, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va explicar a Lleida que disposaven ja d’un primer esborrany del document, i que la seua intenció era sotmetre’l a un procés de participació pública per obtenir propostes abans d’iniciar la tramitació parlamentària d’aquesta norma.

Ho va dir durant el congrés sobre la repoblació rural que es va celebrar a la Llotja de Lleida.Tampoc té data de moment l’aprovació d’una nova llei catalana de Muntanya. Aquesta és una altra iniciativa legislativa anunciada temps enrere per la Generalitat per provar d’equiparar les condicions de vida dels habitants dels municipis del Pirineu i els de les àrees urbanes.Més recent és la proposta de creació d’un estatut específic per als pobles més petits. Es tracta d’una iniciativa impulsada des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i que l’Executiu català va adoptar i es va comprometre a tramitar fa al voltant d’un any.

“Accés a serveis bàsics i millorar la connectivitat”

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va destacar durant la presentació a la Seu que el pla pretén impulsar el futur de les comarques de muntanya “garantint l’arrelament, l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital”. Per la seua part, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, va detallar que la Generalitat redactarà aquest any el pla d’acció 2024-2030 per “concretar el pla de desenvolupament i les fórmules de participació”. Durant la visita dels consellers a la capital de l’Alt Urgell, es va anunciar la candidatura del municipi a acollir els mundials de piragüisme de l’any 2027, i també una inversió de quatre milions d’euros de la Generalitat per a la construcció del nou centre universitari d’Inefc Pirineus (més informació a la pàgina 25).

Una participació inicial amb més de 240 propostes i primeres crítiques

La presentació d’ahir a la Seu va estar precedida d’un procés de participació ciutadana que va obtenir 244 propostes per a l’estratègia pirinenca del Govern. Va tenir lloc entre el setembre i el desembre del 2022 i va incloure sessions en diferents municipis. Aquesta planificació va rebre les primeres crítiques. Abans de l’acte, els representants del Govern es van trobar amb la plataforma Stop Jocs Olímpics, que creu que l’Estratègia Pirineu és “una operació de maquillatge”. La va titllar de “presa de pèl” i “proposta inacabada després d’un procés participatiu que no ha estat real”. Per la seua part, la CUP, creu que les propostes del Govern “no serveixen de res” i va reclamar “accions concretes”.