ESNOTICIA
Lleida, destinació ciclista amb més de 3.000 km de rutes i nous projectes
Almenys quatre grans propostes se sumaran a l'oferta actual d'aquí a uns mesos
Lleida va camí de convertir-se en una destinació ciclista de primer ordre. Als més de 3.000 quilòmetres de rutes BTT senyalitzats, almenys quatre grans projectes sumaran desenes de quilòmetres a l'oferta actual en els pròxims mesos: la ruta dels Llacs, la ruta del Sió, Intercatalunya o Bike Natura-Aventura Pallars Sobirà.
Més de 3.000 quilòmetres de rutes per a bicicletes i diversos projectes en marxa que comencen a fructificar o ho faran en un màxim de dos anys, van camí de convertir Lleida en una destinació turística ciclista de primer ordre. El punt de partida: abans de la pandèmia les comarques del Pirineu i el pla sumaven 2.987 quilòmetres de circuits marcats de BTT, segons dades del Patronat de Turisme de la Diputació.
La crisi del coronavirus va desembocar en un creixent interès pel turisme en entorns naturals, la qual cosa, sumat a la pluja de milions procedents dels Next Generation i a la puixant afició per la bici (en part, per la seua democratització gràcies a la incorporació del motor), han derivat en una tempesta perfecta que portarà a sumar centenars de quilòmetres més de senders ciclistes senyalitzats. El Pallars Sobirà ha rebut 2,3 milions d’euros de la UE per al projecte Bike Natura-Aventura, que es dissenyarà aquest 2023 i estarà en obres l’any que ve. Implicarà “arreglar molts senders, crear un bike park i punts de càrrega elèctrica”, assenyala Carles Isus, president del consell comarcal.
Inclou també fer que els telecadires de Port Ainé i Espot puguin transportar bicicletes acoblant ganxos als remuntadors. En paral·lel, la Generalitat completarà ben aviat dos nous trams de la Ruta dels Llacs, que tindrà 80 quilòmetres practicables en bici i 27 més, a bord del tren de la Pobla. La Transgarona (Aran-Tolosa) tindrà uns dos-cents quilòmetres, dels quals vint a Aran, que encara no estan completats.
La Ruta del Sió (74 quilòmetres entre Balaguer i Sant Guim de Freixenet) i la ruta Intercatalunya, de Lleida a Girona, completaran l’oferta.A més, l’auge del turisme natural afavoreix la tan anhelada desestacionalització. Al marge dels últims cops de cua de l’esquí, les excursions, la navegació, l’aventura o la cultura i la gastronomia contribueixen a omplir els pobles de Lleida de turistes, clients no només d’hotels, sinó de cases de pagès i segones residències. Al costat del turisme d’un sol dia, han aconseguit que la primavera sigui també una estació per a turistes a Lleida.
Rutes com Pedals de Foc generen milers de pernoctacions cada any
Òscar Balsells, especialista en esport i turisme i propietari de l’empresa Restneige, és conegut per ser el creador de les rutes Carros de Foc i Pedals de Foc, pioneres a Catalunya. “Tres anys després que arranqués Pedals de Foc estàvem generant 10.000 pernoctacions a l’any”, explica ara. El sector ha evolucionat molt des d’aleshores, ha passat del roadbook als tracks i el wikiloc, però hi ha una cosa que es manté: “Aran és una gran destinació ciclista i va ser pionera a considerar la destinació des del punt de vista de la demanda”, assenyala.
“Carros o Pedals de Foc [marques que es va vendre] van ser un èxit perquè van prioritzar el client” i les seues necessitats. Balsells defensa que és l’oferta la que s’ha d’adaptar a la demanda. No només això: “Cal pensar en l’usuari [ciclista] i en el seu o seus acompanyants i el que voldran fer” com a turistes.
Un altre exemple d’èxit és el de l’associació Lo Podall, un club de ciclisme del Pallars Jussà que ha posat la Conca de Tremp al mapa dels ciclistes d’enduro i de descens amb uns 100 senders que sumen uns 200 quilòmetres. “Ve gent famosa” del sector i el comparteix a les xarxes, assenyalen des del club.
Bona temporada de l'esquí amb rècord de Boí Taüll
Mentre els amants de la neu gaudeixen encara dels últims descensos a Boí Taüll, Baqueira i Port Ainé, que abaixen demà el teló d’aquesta temporada, les estacions comencen a fer ja valoracions del que consideren “un bon any amb molts dies de bon temps”. En el cas de Boí Taüll, ha batut el seu rècord quant a visitants amb 172.702 esquiadors, un 29,5% més respecte al 2021-2022. També Espot i Port Ainé, al Pallars Sobirà, han crescut en visitants.
En el cas d’Espot, ha rebut 67.763 esquiadors, un 3,2% més que el 2021-2022, mentre que Port Ainé, 123.226, un 3,3% més. Quant a Baqueira, que va ser la primera d’Espanya a donar el tret de sortida a aquesta temporada el novembre de l’any passat, és la que més temps ha obert les pistes en el mateix àmbit geogràfic amb un total de 135 dies. Quant a Tavascan, que va haver de tancar de forma prematura a mitjans de març a causa de les altes temperatures, el director, Victor Perisé, va explicar que “la percepció és que els dies oberts el gener i el febrer van ser molt bons, amb afluència de visitants per sobre de la mitjana.” Finalment, Port del Comte, al Solsonès, no ha tingut aquest any tanta sort i només ha pogut obrir les pistes noranta dies.
Es tracta de la pitjor xifra, com a mínim, de les últimes catorze temporades, segons el portal Infonieve. S’ha de remarcar que Lleida ha acollit aquest any campionats de nivell mundial com els FIS de Para Esquí Alpí (Espot), l’ISMF World Championship Skimo (Boí Taüll) i el Freeride World Tour (Baqueira), la qual cosa ha atret diversos esquiadors de tot el món al territori. El bon temps ha afavorit aquests dies festius l’arribada de turistes a les comarques lleidatanes, especialment al Pirineu, on la Setmana Santa va arrancar amb una ocupació que va oscil·lar entre el 40 i el 50 per cent, però que des de dijous s’ha arribat al 85% i fins i tot superar el 90% d’ocupació en algunes zones d’alta muntanya.
L’arribada de famílies a segones residències ha repercutit en el sector de la restauració, que en la majoria dels casos han penjat el cartell de complet des de dijous. Però no només al Pirineu, també al Prepirineu i al pla, on actes com el descens dels raiers de Coll de Nargó o la Passió de Cervera han mobilitzat centenars de visitants. Segons el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, l’ocupació ha estat la que s’esperava, del 80 i 85 per cent al Pirineu, fins i tot del 90 per cent i els restaurants s’han omplert durant tots els dies, “especialment amb famílies de segona residència o bé visitants d’un sol dia”.
Per la seua part, la portaveu del sector del Turisme Rural, Núria Ferrando, va indicar que s’han complert les expectatives amb un 85 per cent d’ocupació. També els càmpings i bungalous han aconseguit una bona ocupació gràcies al bon temps amb una ocupació entre el 40-50 per cent a començaments de setmana i del 100% en bungalous des de dijous tant al Pirineu com al Prepirineu.
«Cal potenciar encara més l’esport i els congressos»
El Conselh Generau d’Aran té sobre la taula un pla de sostenibilitat que inspira la política local dirigida al turisme i passa per “trobar la sostenibilitat i fórmules que permetin no dependre de la meteorologia”, assenyala la síndica, Maria Vergés.
El turisme a Aran ha girat entorn de l’estació de Baqueira des que va obrir, ara fa més de cinquanta anys. Ara, un bon nombre de paratges naturals engrosseixen els atractius més sol·licitats i han obligat a regular els accessos a set espais. Es tracta d’“evitar la massificació i garantir la seguretat dels turistes”, assenyala Vergés.
El Conselh durà a terme pròximament també diverses intervencions per fer aquests paratges naturals accessibles a persones amb discapacitat física. El primer: Saut deth Pish, i promourà el descobriment de “noves rutes”, per exemple, culturals o naturals, a Vilamòs, Bossòst i Les. Aquesta acció permetrà repartir l’entrada dels visitants i assegurar que no hi hagi aglomeracions en plena muntanya.
“No fan falta gaires informes per saber que la meteorologia canviarà. S’ha d’apostar per la diversificació”, defensa la síndica.D’altra banda, “volem posar en relleu la llengua, la cultura i el nostre patrimoni romànic,” afegeix. Quant a l’oferta turística i hotelera, “la qualitat del sector és alta.
Ara tenim un repte pel que fa a la gestió i el control dels pisos turístics i també quant al model de desenvolupament territorial global. Per un altre costat, cal dissenyar un model de transició energètica, que afecta el sector des del punt de vista econòmic,” apunta. El pla de sostenibilitat al sector turístic compta amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, finançats entre el Govern i la Generalitat, amb un període de pròrroga d’un any per implantar-lo.Per a Vergés, la covid ho ha canviat tot des del punt de vista turístic.
“Ara s’està relaxant, però van ser dos estius espectaculars quant a afluència de turistes”, assenyala. “Això ens ha fet repensar com fer atractiu el país fora de l’hivern”, i un dels reclams pel qual es juga és la cultura. Per tot això, el Conselh Generau ha demanat a la Generalitat un centre cultural que permeti dur a terme mesures per protegir i promoure la cultura i la llengua occitanes.
Per fer-ho, han presentat una memòria a partir de la qual desenvolupar tot el projecte. Fins en aquest moment, no han rebut cap resposta per part del departament de Cultura de la Generalitat sobre això.
«La cultura esportiva que ens envolta ens ajuda molt»
Ramon Dolcet, copropietari del Dolcet l’Hotel d’Alàs, afirma que “fa falta més esforç de tots, inclosa l’administració pública, per aconseguir una desestacionalització plena.” Opina que per a això s’hauria de potenciar encara més “l’oferta de congressos i activitats esportives”.
Pel que fa a l’ocupació turística, reconeix que “aquestes dates de Setmana Santa, com en cada temporada, costen sempre d’arrancar, però normalment les acabem omplint”.
El Patronat de Turisme fa un balanç positiu
Joan Canut, director de l’Hotel Nice de la Seu, opina que “als hotelers de la zona ens ajuda molt la cultura esportiva que ens envolta. Els nostres clients es mouen, més que per les dates de l’any, pels esdeveniments esportius que acull el territori”.
Afirma que “les destinacions de costa són les que més ens perjudiquen en aquesta època de l’any, però el ciclisme i els campionats d’hoquei, entre altres disciplines esportives, són els que ens salven per omplir reserves”.