Una de bandolers a Mollerussa

Un dels personatges més populars i enigmàtics de la història de Mollerussa és Jaume Banqué Bas, conegut amb el nom de Lo Parrot, que va ser executat el 1846 a Lleida per la seua presumpta participació en un segrest i posterior mort del polític Francesc Perpinyà Massot després de ser acusat com a encobridor i protector de lladres. Va ser una època en què Mollerussa, lluny de ser una ciutat, era una petita localitat a la zona coneguda com el Clot del Dimoni, que encara havia de ser regada per les aigües del Canal d’Urgell, que la transformarien. Història i llegenda es barregen i situen Lo Parrot com a alcalde de la ciutat i també bandoler que utilitzava túnels subterranis que creuaven l’actual nucli antic del municipi per amagar-se i desplaçar-se sense ser vist.

Ara, un veí de Belianes, Xavier Altisent, ha cedit al Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà la làpida de Francesc Perpinyà, que és avantpassat seu. Altisent va realitzar els tràmits per recuperar la propietat del nínxol el 2005 i ara ha optat per donar la làpida a l’entitat que estudia la història de la comarca. Els detalls de la vida de Lo Parrot han despertat l’interès dels historiadors.

Entre la bibliografia destacada hi ha Mollerussa, de lloc petit a poble (1889-1938) de Miquel Polo; La fi del Parrot, d’Esteve Mestre; L’enigma Parrot, de Vicente Lladonosa i Felip Gallart o El Clot del Dimoni de Daniel Altisent. Fins i tot hi ha un conte, que va firmar Txell Giné, il·lustrat per Carme María Martín. Però encara no s’ha escrit del tot.

Recentment, el president de Mascançà, Jaume Suau, ha descobert un primer matrimoni de Jaume Banqué amb una veïna de Bellvís, Magdalena Bragós, una troballa que també avala Tere Grañó, que ha realitzat un extens treball genealògic com a presidenta de L’Albada i ha pogut trobar la data d’aquest matrimoni. La investigació de Grañó, amb l’objectiu de donar veu a les dones a Mollerussa sota en nom d’Amb nom de dona, també cerca noves dades de la part femenina de la història de Lo Parrot, protagonitzada per Maria Not, missatgera dels bandolers que va ser detinguda juntament amb Banqué i sentenciada a quatre anys en galeres. Segons indica Grañó, Not podria haver-se casat amb un soldat després de complir condemna, quedar-se viuda i tornar a casar-se a Mollerussa amb un veí de Bell-lloc.

Segueix la llegenda.

Mascançà renova la junta i Jaume Suau continua com a president

El Centre d’Investigacions del Pla d’Urgell Mascançà ha renovat la seua junta directiva en l’última assemblea de socis celebrada aquest mes de març. L’actual president de l’entitat, Jaume Suau, ha estat escollit de nou amb els vots de tots els associats.

Suau és president de Mascançà des de l’any 2019, quan va succeir Joan Yeguas. També han revalidat el seu càrrec, obtingut el 2019, el vicepresident, Ton Solé, i el tresorer, Josep Maria Cabau. Pel que fa al lloc de secretariat, Jordi Robles deixa la junta i agafa el relleu Esteve Mestre.

Així mateix, la direcció de la revista d’estudis Mascançà continuarà estant en mans de Daniel Altisent.