ENERGIA SUBMINISTRAMENT
Un poble del Sobirà porta 15 anys sense rebuts de la llum i Endesa exigeix cobrar-la
Ni una sola factura de la llum ha arribat en 15 anys al poble d'Alós d'Isil. Ningú n'ha emès des que va fer fallida la companyia que subministrava aquest poble del Sobirà, però l'electricitat hi arribava de tota manera, a través de la xarxa de distribució municipal i proveïda per Endesa, que reclama ara el pagament del consum acumulat durant anys.
La minicentral hidroelèctrica d’Alós d’Isil.
Fa quinze anys que els veïns d’Alós d’Isil no paguen la llum, perquè no han rebut ni una sola factura en aquest període. Ningú ha emès rebuts des que va fer fallida la petita companyia que subministrava aquest poble del Pallars Sobirà. Malgrat això, va continuar rebent electricitat procedent de la xarxa d’Endesa i ara aquesta empresa reclama a l’ajuntament d’Alt Àneu que pagui l’energia consumida durant anys. El consistori i l’entitat municipal descentralitzada (EMD) d’Isil i Alós han fet els primers passos per regularitzar la situació i assegurar el subministrament elèctric d’aquesta localitat, de poc més de vint habitants censats. Endesa té constància de l’electricitat que consumeix Alós d’Isil gràcies a un comptador en el punt en què la seua xarxa de distribució connecta amb la del poble, uns 2,5 km de línies propietat de l’ajuntament i l’EMD.
Això significa que coneix la despesa elèctrica total, però no la de cada veí ni la d’usos públics com l’enllumenat, la qual cosa li impedeix emetre factures. La companyia ha reclamat el pagament de la llum al consistori d’Alt Àneu i han iniciat negociacions juntament amb l’EMD. Cap de les parts va precisar la quantitat exigida, però fonts pròximes apunten que superaria els 100.000 euros pels últims 5 anys: el consum anterior es consideraria prescrit.
L’alcalde, Xavier Llena, va explicar que l’ajuntament planteja pagar el consum de 4 anys al preu de la tarifa que té contractada amb l’Associació de Municipis de Catalunya i sense recàrrecs per demora. “El consistori no és una companyia elèctrica i no ha fet negoci amb l’energia d’Alós”, va recalcar. Una vegada acordada la quantitat a pagar, l’ajuntament i l’EMD hauran de pactar una manera, per decidir, de repercutir aquesta quantitat al poble d’Alós.
L’entitat municipal ha venut aquest mes la xarxa de distribució d’Alós a una companyia del Pirineu, que l’ha adjudicat en concurs. El president de l’EMD, Guillem Esteban, va explicar que la venda persegueix dos objectius. D’una banda, dedicarà els ingressos de la venda, una mica més de 50.000 euros, a eixugar part del deute amb Endesa.
De l’altra, la firma adjudicatària assumirà el cost de conservació de les línies, ara a càrrec de les arques públiques. Revertir el progressiu deteriorament és necessari per assegurar el subministrament elèctric del poble en el futur. Endesa es va mostrar disposada a “col·laborar per resoldre-ho de la forma més fàcil i ràpida possible” i va apuntar que està “pendent que es regularitzi la xarxa de distribució, en situació de fallida des de fa temps”.
Un cop les línies reuneixin les condicions que exigeix la normativa, l’empresa va expressar la seua confiança que el municipi assumeixi les factures pendents i va recalcar que donarà “facilitats per pagar” com fraccionaments i ajornaments.
Conflictes per les factures elèctriques al Pirineu
El Pirineu acull nombroses infraestructures elèctriques la construcció de les quals va ser possible mitjançant la firma de convenis i contractes amb els municipis amos dels terrenys que ara ocupen preses, embassaments i línies d’alta tensió. Alguns d’aquests acords són gairebé centenaris i estableixen contrapartides com quotes de subministrament gratuït o tarifes bonificades.
Els successius canvis en la normativa elèctrica i fiscal xoquen de vegades amb les clàusules d’aquests pactes i ocasionen conflictes.El litigi més conegut és el de l’lVA a les factures de la llum de la Vall Fosca, encara en curs després de més d’una dècada. L’ajuntament de la Torre de Capdella va firmar amb l’antiga Energía Eléctrica de Catalunya SA acords el 1917 i el 1927 pels quals va cedir sòl per a hidroelèctriques que ara pertanyen a Endesa. L’últim contracte va fixar el preu de la llum en 0,0021 €/kWh, una ínfima part de les tarifes actuals.
Tanmateix, la companyia aplica als rebuts l’IVA de la tarifa d’últim recurs en lloc de la pactada el 1927. Això fa que l’import d’aquest gravamen sigui molt superior al de l’energia consumida, una cosa que rebutgen l’ajuntament i els veïns. El litigi segueix en els tribunals i ha comportat talls de llum a veïns els últims anys al negar-se a pagar el que se’ls exigia.
L’empresa aprofitaments energètics d’Alt Àneu explotava com a concessionària la minicentral elèctrica d’Alós d’Isil i la xarxa de distribució del poble, ambdós de titularitat pública. També comercialitzava electricitat que adquiria endesa a través d’un punt de connexió a la seua xarxa a la localitat veïna d’Isil. La desaparició d’aquesta firma va suposar el tancament de la minicentral i el cost de mantenir les línies va recaure en l’ajuntament d’alt Àneu i l’EMD d’Isil i alós.
L’electricitat subministrada per Endesa va seguir arribant a Alós d’Isil sense que la companyia pogués emetre rebuts. Només té un comptador en el punt on la seua xarxa connecta amb la del poble. Això li permet conèixer la despesa total de la localitat, però no la de cada veí ni la d’usos públics com l’enllumenat. L’empresa va dirigir la seua reclamació a l’ajuntament d’Alt Àneu, que negocia amb l’EMD la quantitat a pagar.
Desde la fallida de l’antiga companyia elèctrica fins ara hi ha hagut alguns intents de regularitzar la situacíón. Hi va haver intents de vener les línies elèctriques públiques que es van saldar sense èxit, abans del concurs que les ha adjudicat aquest mateix mes. En 2015, l’ajuntament i Endesa van acordar no tallar el subministrament per evitar afectar usos de primera necessitat.
Les línies elèctriques públiques d’Alós d’Isil s’han vist sotmeses a un progressiu deteriorament i actualment no compleixen les condicions que dicta la normativa. L’empresa que ha adquirit aquesta infraestructura elèctrica haurà de regularitzar les instal·lacions i assumir els costos de conservació.
Regularitzar les línies elèctriques d’Alós d’Isil i que hi hagi una distribuïdora al capdavant de la gestió són condicions necessàries perquè les comercialitzadores elèctriques puguin oferir contractes de subministrament als veïns del poble. L’actual deteriorament de la xarxa de distribució ho impedeix.
L’EMD d’Isil i Alós preveu dedicar els ingressos per la venda de les línies, més de 50.000 euros, a liquidar part del deute amb endesa. La resta haurà de sortir de les arques municipals i l’EMD i el consistori hauran de pactar com traslladar aquesta despesa al poble d’Alós. Al marge de regularitzar el consum passat, la venda de les línies és el primer pas per adequar-les a la normativa i que els veïns i l’EMD puguin firmar contractes de subministrament amb la comercialitzadora que prefereixin.
L’EMD planteja a més llarg termini tornar a posar en marxa la minicentral hidroelèctrica, ara clausurada, per obtenir ingressos de la venda d’energia.
