JUSTÍCIA LLENGUA
Un 90% de sentències són en castellà malgrat les mesures del Govern
El 2022 als jutjats lleidatans, la mateixa xifra que un any abans || Mentre que les dictades en català s'han reduït a la meitat durant l'última dècada
Vista de l’entrada a la seu dels jutjats de Lleida a l’edifici del Canyeret.
L’ús del català en la Justícia continua sense avançar malgrat les mesures preses per revertir aquesta situació. Segons les dades publicades pel departament de Justícia, l’any passat només el 10,8% de les sentències redactades als tribunals lleidatans van ser en català. És la mateixa pràcticament la mateixa xifra que el 2021, quan van ser el 10,9% del total.
Concretament, l’any passat es van registrar 1.417 sentències en català a les comarques lleidatanes, davant les 1.419 del 2021. A més, es va registrar un lleuger repunt de les interlocutòries escrites en castellà, fins a un total d’11.704, la qual cosa suposa un augment de prop de l’1% respecte a l’any anterior. Respecte a la resta de províncies catalanes, Lleida es manté com la segona amb el percentatge més elevat de sentències en català, darrere de Girona, on l’any passat van representar el 15,6% del total.
També es troba per sobre de la mitjana catalana, que va recular l’any passat al 6,6%, fins a un total de 17.913 sentències redactades en llengua catalana. A la demarcació de Barcelona, el percentatge es va situar en el 5,8% i a les comarques de Tarragona, en el 2,4%.En l’última dècada, com ja va publicar SEGRE, els jutges lleidatans han dictat un 58% menys de sentències en català, mentre que les que són en castellà han anat en augment en aquests anys. Concretament, en l’exercici 2013 es van redactar 3.372 sentències en català als òrgans judicials de la província de Lleida, la qual cosa representa el 30% del total de sentències.
Un percentatge que l’any passat va caure al 10,8%.
Beques i bonificacions per revertir la situació
La conselleria de Justícia va presentar el juny de l’any passat el primer paquet de mesures per revertir la situació del català a la justícia, com atorgar beques als estudiants de Dret de Catalunya per fer oposicions a la carrera judicial i fiscal. També va incentivar l’ús del català en el torn d’ofici.
En aquest sentit, professionals del torn d’ofici inscrits voluntàriament en aquest programa reben una bonificació de 20 euros addicionals per cada actuació que facin en aquesta llengua i, alhora, assumeixen el compromís de fer efectiu el dret d’opció lingüística dels seus defensats. També es va posar en marxa el nou portal jurídic català Compendium.cat. A finals de març, l’advocacia va mostrar la seua indignació després que un lletrat de l’Administració de Justícia –secretari judicial– dels jutjats de Cervera dictés un requeriment perquè un advocat traduís un escrit en català al castellà.
Un escrit que va ser rectificat pel mateix jutjat a l’admetre un “error involuntari”.La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ja ha reclamat a la ministra de Justícia publicar el BOE en català i va insistir a aprovar reformes per exigir el coneixement de les llengües oficials com a requisit per poder exercir en l’àmbit de la justícia.
