La CHE diu que Oliana i Rialb tenen aigua quasi només per a proveïment i cabal ambiental

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va admetre aquest dimarts durant la reunió a Saragossa de la Junta de Desembassament de la conca que els pantans del riu Segre (Oliana i Rialb, que ahir estaven al 14% de la seua capacitat, amb 68 hectòmetres cúbics d’aigua) gairebé només tenen aigua per garantir els proveïments als municipis que beuen del Canal d’Urgell i el cabal ambiental del Segre aigües avall. La presidenta de la CHE, Dolores Pascual, va parlar d’un estiu “crític” si es manté la sequera. Malgrat tot, l’organisme de conca va garantir l’aigua de boca als municipis en sistemes amb infraestructures regulades (Pinyana o Urgell).

També va demanar un esforç a la població i va avançar que enviarà cartes als ajuntaments i les diputacions perquè extremin la precaució en l’ús de l’aigua. Les aportacions del Segre són les més baixes en 70 anys i fa més de 10 mesos que està en emergència. Només queden 18 hectòmetres útils per a regs i si no plou s’acabaran a finals de mes o principis de maig.

Així les coses, el Segarra-Garrigues va demanar mantenir el reg en funcionament tot i que el Canal d’Urgell tanqui l’aixeta i va argüir que el seu és un regadiu d’alta eficiència, amb un consum molt moderat d’aigua. El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va defensar que “no poden tractar-se igual” un reg a manta i un de modernitzat i de baix consum i va dir que en tota la seua àrea regable (7.800 ha només des de Rialb) només hi ha cereal de l’hivern. Aquesta postura xoca amb la del Canal d’Urgell, que defensa que els dos regs s’han de tancar en la mateixa data.

El director general, Xavier Díaz, va avançar a la reunió que demanaran la declaració de l’estat d’excepcionalitat a la zona regable, la qual cosa obre la porta a optar a ajuts i a assumir mesures més dràstiques del pla de sequera. La junta de govern del Canal d’Urgell es reuneix demà i podria decidir la data de tancament del canal. Al seu torn, la CHE celebrarà una junta de govern el dia 26 en la qual es podrien prendre mesures restrictives del consum. Posteriorment, CHE, Urgell i Segarra-Garrigues abordaran l’assignació de reserves d’Oliana i Rialb.

Oració en una ermita de Massoteres per demanar aigua

Una vintena de veïns de Massoteres i Guissona van omplir ahir al matí l’ermita de Camp Real per demanar pluja. És un fet una mica insòlit, ja que fins fa cinc anys aquestes rogatives es portaven a terme cada any el mes de maig durant set dies per demanar que el granís no destruís la collita.

Ara, després de la mala collita de l’any passat, a la qual se sumarà la d’aquest any per falta de pluges, els agricultors dediquen les oracions a demanar aigua al cel. La iniciativa va sorgir dels veïns de Massoteres, després que el cap de setmana passat el rector Fermí Manteca enviés als grups de les seues parròquies una pregària en la mateixa línia. A la d’ahir va acudir Manteca, que va rellegir la seua oració, i Josep Codina, veí de Massoteres, va conduir l’acte amb les oracions que tradicionalment es fan a Camp Real seguides del rosari i el cant de lloances a la verge.

A més, els veïns de Castell de Mur (Jussà) trauran el Sant Crist en processó durant l’Aplec de Mur del 7 de maig. Ho faran també per demanar precipitacions que ajudin a pal·liar la sequera. L’alcalde, Josep Maria Mullol, va explicar que estan buscant les persones que s’encarregaran de portar el Sant Crist.El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, ja va presidir una missa el març al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents, al Berguedà, per demanar el final de la sequera.

“Si plou aquesta setmana, cobrim costos de collita”

Josep Maria Castella, agricultor i alcalde de Torrefeta, va explicar que “la collita [de cereal de secà] està pràcticament perduda, a tot estirar, si plogués aquesta setmana, podríem cobrir costos”. La situació és crítica, va dir, després que l’any passat les gelades destruïssin el cereal i altres cultius extensius. Va assegurar que hi ha zones de Cervera i Tàrrega on difícilment podran collir.

Va assenyalar que la sequera provocarà un efecte en cadena que afectarà la ramaderia, perquè tampoc hi haurà aliment per a les explotacions i possiblement hi haurà restriccions d’aigua, la qual cosa pot portar que els ramaders optin per no mantenir algunes explotacions en marxa.