La Sindicatura estima el sobrecost del Segarra-Garrigues en quasi 300 milions

L’informe de la Sindicatura de Comptes sobre la contractació i l’excés de costos en la construcció del canal Segarra-Garrigues encarregat pel Parlament el 2017 i publicat ahir conclou que fins al 2016 hi va haver una desviació del pressupost de 212,95 milions d’euros, un 22,1%. El document, de més de 200 pàgines, analitza les desviacions “econòmica, temporal i en l’ús” del canal, en el sentit que de les 70.150 hectàrees previstes, que es van reduir a menys de 65.000 per la declaració de zones de protecció de les aus, només eren en disposició de regar el 2016 unes 15.100 hectàrees (ara són 21.896).

La Sindicatura ha analitzat els quatre primers sectors de la xarxa secundària de regadiu construïts (el 2016 eren els que estaven en fase més avançada) i conclou que van tenir sobrecostos d’un 143,2%; un 58,2%; un 140% i un 61%. El càlcul deriva de la diferència entre el cost mitjà per hectàrea segons la previsió inicial i la inversió acumulada a 31 de desembre del 2016 multiplicada per les hectàrees construïdes llavors. Per la seua banda, la Sindicatura estima que la variació de l’import de la previsió d’execució total del canal respecte a la previsió inicial és de 294,6 milions d’euros, només un 16,5 per cent més.

Això implica que dels 1.782,21 milions d’euros inicials (444 del canal principal que va construir l’Estat i 1.337 de la xarxa de regadiu) es passarà previsiblement a 2.076,81 milions d’euros.Aquesta xifra contrasta amb les dades que estudia la mateixa Generalitat. El 2018, l’executiu català va estimar que el sobrecost de la seua part de les obres s’elevava aleshores a 259 milions d’euros, un 28% del total. La xifra no inclou la part estatal de les obres que sí que té en consideració l’informe de la Sindicatura.Quant a la “desviació temporal”, el document assenyala que la previsió inicial situava el final de les obres l’any 2012, si bé admet que les sentències de la UE contràries al canal per l’afectació a les poblacions d’aus protegides van obligar a modificar el projecte (es va retallar en unes 5.000 hectàrees de regadiu) i expliquen bona part del retard.

Ofereix obrir un expedient per les portes giratòries al canal

L’informe de la Sindicatura posa també sobre la taula un dels casos de portes giratòries que s’han donat en els últims anys entre polítics i alts càrrecs d’empreses, en aquest cas, entre la Generalitat i l’adjudicatària de les obres a començaments de la dècada del 2000. “Un dels consellers de Regsega i subdirector general del departament d’Acció Climàtica (abans Agricultura) es va incorporar com a director i apoderat de l’empresa ASG dins del període legal d’incompatibilitat del personal, fixat en dos anys”, segons la llei, relata l’informe. “La competència per iniciar l’expedient sancionador, si es dona el cas, correspon al conseller o consellera competent en matèria de funció pública”, conclou.Es tracta de Josep Antoni Rosell, imputat a més pel cas 3% de finançament irregular de CiU.

Com a subdirector general d’Agricultura, va dissenyar l’adjudicació de la part autonòmica del projecte el 2002. Després de l’arribada del tripartit a la Generalitat el 2003, va entrar a l’ASG i quan CiU va tornar al Govern, Rosell va tornar de nou a la pública i va ser director general d’Infraestructures.cat (abans Gisa, que va englobar a Regsa i Regsega).

La Generalitat atribueix la desviació a una xarxa de reg major a la inicial

La Generalitat va presentar el febrer passat al·legacions a l’informe de la Sindicatura i en aquestes va admetre una desviació pressupostària que va atribuir al fet que la xarxa de regadiu que s’ha executat finalment és molt més gran a la prevista a conseqüència que les parcel·les són menors.

Això implica, segons fonts pròximes a l’obra, un nombre molt més gran de material i quilòmetres de canonades. L’escrit de la Generalitat destaca també que l’informe no té en compte l’actualització de preus. D’altra banda, remarca el pes dels costos financers en la inversió final.

Per exemple, en el cas de la part estatal del canal, amb un cost de 444 milions d’euros que s’havia de pagar al 50% entre Estat i comunitat de regants.Davant del bloqueig del compromís dels regants a assumir aquest pagament, la Generalitat va avançar el 50% per compte dels agricultors (va firmar un conveni en aquesta línia el 2006) però va caldre afrontar 134 milions de cost financer, segons l’escrit de la Generalitat. De fet, l’impagament de diversos imports a l’Estat per la part de les obres que havia de cobrir va portar ambdós als tribunals i el 2020 la Generalitat va acordar abonar a l’Estat més de 35 milions.