L'Urgell tanca el canal principal per assegurar l'aigua de boca i els fruiters

La junta de govern del Canal d’Urgell va prendre ahir una decisió històrica a l’acordar el tancament del canal el 25 d’abril, només quatre setmanes després d’obrir la campanya de regs, per tenir reserves d’aigua garantides per als proveïments i la supervivència dels fruiters. A partir del tancament, que afecta només el canal principal, tots els cultius deixaran de regar i quedarà “absolutament restringit qualsevol reg en altres cultius” que no siguin fruiters (la collita dels quals aquest any també es perdrà si no plou). El canal reobrirà “periòdicament” per a consum urbà i fruiters en dates que encara s’han de decidir, segons va avançar el director general de l’Urgell, Xavier Díaz. La falta de pluges i el final prematur del desglaç han deixat els pantans d’Oliana i Rialb (que regula l’aigua del Segre) sota mínims i ahir estaven al 13,5% de la seua capacitat, amb 65.595 hectòmetres.

D’aquests, es considera que 15 són inservibles i 35 han de reservar-se per als proveïments. Díaz va assenyalar que calculen que dimarts les reserves hauran caigut per sota de 60 hectòmetres de manera que “hem de ser garantistes i actuar amb responsabilitat” parant el regadiu abans d’esgotar les seues reserves. Fins dimarts, el Canal d’Urgell requerirà als regants que prioritzin fruiters, i als proveïments i altres usos, que omplin pantans i dipòsits.

Díaz va fer una crida als ajuntaments perquè extremin l’estalvi d’aigua i apliquin “restriccions de sentit comú” com deixar de regar jardins comunitaris per evitar problemes durant els tancaments. Si en les pròximes setmanes plou, les previsions podrien variar. En canvi, el canal auxiliar de l’Urgell, que rega unes 18.000 hectàrees, té aigua (de la Noguera Pallaresa) assegurada fins al setembre.

El president del canal, Amadeu Ros, va recordar que demanaran a la CHE la declaració de l’estat d’excepcionalitat per sequera i que el dia 26, l’endemà del tancament del principal, es reuneix la junta de govern de la Confederació i avalarà previsiblement les decisions de l’Urgell. Va defensar de nou la modernització del reg (vegeu la pàgina 4) i l’harmonització de cabals a la Pallaresa.

“No només afectarà els agricultors, sinó tot Lleida”

Jaume Pedrós i Francesc Salse, agricultors del municipi de Linyola, asseguren que “les coses han anat pitjor del que pensàvem. Si hagués plogut una mica, encara que menys de l’habitual, s’hauria pogut salvar la campanya, però és que no ha plogut gens. Aquest fet no afectarà només els agricultors, sinó a tota la província: Lleida és agroalimentària. És un efecte en cadena. Molts ja diuen que per què cal pagar el cànon (al canal) si no es pot regar. Però no s’ha de buscar la culpa en els síndics ni en la gent del Canal. Ara cal pensar a solucionar la situació.

Són necessaris més pantans de regulació. La sol·licitud de zona catastròfica ajudarà el Canal però no els agricultors. El que cal és aconseguir que algú digui: aquesta gent no ha pogut sembrar o collir.

Cal ajudar-los d’alguna manera. Serà pitjor per a la gent que té arrendada la terra i molts són joves. També hi ha ramaders desesperats per trobar alfals per a les vaques”.

La CHE intervindrà si no arriben a un acord amb el Segarra-Garrigues L’Urgell i el Segarra-Garrigues hauran d’arribar a un acord sobre la reclamació d’aquest últim per continuar regant després el tancament del principal dimarts vinent. Així ho va assegurar ahir el comissari d’aigües de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Carlos Arrazola, a Fraga. El Segarra-Garrigues reclama continuar al ser un reg pressuritzat que consumeix poca aigua, però l’Urgell no hi està d’acord. Arrazola va indicar que la CHE decidirà si no es posen d’acord. El director de l’Urgell, Xavier Díaz, va dir que aquest canal és un “regadiu històric” i té una “concessió històrica”, davant el Segarra-Garrigues, que no la té.