Perdonen un deute de 69.120 euros a una veïna de Cervera en atur per la pandèmia i amb fibromiàlgia
La seua situació d’insolvència es va iniciar amb una ampliació d’hipoteca i es va agreujar quan el restaurant en què treballava va haver de tancar
Imatge d’arxiu dels jutjats del Canyeret de Lleida.
El jutjat de Primera Instància número 6 (mercantil) de Lleida ha perdonat gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat un deute de 69.120 euros a una veïna de Cervera, M. E. A. P., que pateix fibromiàlgia i que es troba en una situació d’atur després de tancar el restaurant de la mateixa localitat on treballava arran de pandèmia del Covid-19.
Bergadà Asociados, despatx que ha portat el cas, recorda que "el coronavirus va arrossegar tant empresaris com treballadors que actualment es troben en una situació molt precària. Per sort, la nostra clienta ara torna a respirar, ja que el jutge l’ha exonerat del passiu insatisfet."
Per la seua part, amb la corresponent interlocutòria ja a les mans, la dona expressa que "ara tot ho veig amb optimisme. Puc tirar endavant i respirar d’una altra manera. Ja s’ha acabat aquest sofriment i el malson ja és cosa del passat", conclou.
Una situació que es va anar complicant
Quant als fets, la situació d’insolvència de M. E. A. P. es va originar per un crèdit hipotecari pendent que gravava el seu anterior habitatge, on residia amb la que ara és la seua exparella. El 2004 van adquirir un habitatge i el 2006 van ampliar la hipoteca per assumir el traspàs d’un restaurant a Cervera.
La crisi de 2008, amb la corresponent pujada d’impostos, llum, preu del lloguer i despeses de proveïdors i matèries primeres, "va desencadenar una situació insostenible malgrat tenir sota control la comptabilitat del local. No van tenir cap altra opció que tancar el restaurant, ja que no podien continuar mantenint-lo", explica l’advocada i sòcia fundadora de Bergadà Asociados, Marta Bergadà.
Transcorregut un temps, se’ls va oferir regentar un restaurant propietat d’una tercera persona, però passats cinc mesos, per un mal enteniment amb l’amo de l’establiment, es van veure obligats a abandonar-lo. Així, la situació es va anar complicant, ja que els dos estaven en una situació d’atur, amb un fill de 9 anys i sense tenir recursos econòmics, "ja que eren autònoms i no podien accedir a cap tipus de prestació d’atur. A més, la quota de la hipoteca també va anar augmentant de manera considerable", explica Bergadà.
L’home va trobar una feina, però sufragar les despeses seguia sent complicat, la qual cosa els va portar a haver de sol·licitar una nova ampliació del préstec hipotecari. A més, ella no podia treballar per problemes de salut, en patir fibromiàlgia aguda.
A causa d’un malestar en l’àmbit familiar pels esmentats problemes, la parella es va divorciar, quedant-se ell vivint al domicili fins que va ser subhastat. La dona i el seu fill se’n van anar del, però l’home no es va fer càrrec de les despeses pendents de la hipoteca, fet que hi va repercutir.
La dona va trobar feina al sector de l’hostaleria i la restauració, però el desembre de 2022 va ser acomiadada, per motius econòmics i de producció del restaurant, que va tancar per la pandèmia. Així mateix, la seua situació de salut en va empitjorar encara més, havent de ser intervinguda quirúrgicament el mes de gener passat, la qual cosa va fer que a data d’avui encara estigui de baixa i cobrant una prestació d’atur d’uns 800 euros.
La veïna de Cervera va decidir contractar els serveis de Bergadà Asociados i renunciar a l’advocat d’ofici que tenia. "Durant uns 10 anys he estat amb advocats d’ofici, però el problema que tenien és que no estaven especialitzats i el procés es va demorar molt, provocant que la meua salut anés empitjorant," explica.
Per això, "encara estic assimilant que el jutge hagi perdonat els meus deutes en tan poc temps. Tant jo com la meua família estem en aquell moment que encara no ens ho creiem. Hi va haver advocats d’ofici que no feien res, ni responien, havent de presentar una queixa en el Col·legi de l’Advocacia de Lleida, però em van dir que en el torn d’ofici no hi havia lletrats especialitzats en Llei de la Segona Oportunitat, per la qual cosa vaig haver de renunciar a l’advocat d’ofici que tenia en aquell moment i trobar una solució".
I és que, "la sensació que t’envaeix quan et truquen i et diuen que t’han exonerat del passiu insatisfet, és a dir, dels deutes, és increïble. No podia tenir res al meu nom i viure així s’havia convertit en una autèntica agonia. Això només ho saben les persones que hi han passat".
