SUCCESSOS ANÀLISIS
Registrades 220 denúncies per desaparicions el 2022 a Lleida
Treballen en la creació d'un estatut de la persona desapareguda perquè els familiars no quedin desemparats || Un 2 per cent dels casos queden per resoldre
“Que una desaparició no s’ha de denunciar fins que han passat 24 hores és un mite. No cal. Com abans es denunciï, més elevat serà el percentatge de la resolució del cas.” Així ho va assegurar ahir Manel Marín, sergent dels Mossos i cap de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de la policia catalana a Lleida, en el marc de la jornada sobre el fenomen de les persones desaparegudes, organitzada per la delegació lleidatana de l’Associació Internacional de Policies (IPA) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya Demarcació de Lleida.
L’any passat es van registrar 220 denúncies per persones desaparegudes a les comarques lleidatanes. Això representa una mitjana de quatre casos a la setmana. Concretament, a la Regió Policial de Ponent es van instruir 209 denúncies i 11 a la Regió Policial del Pirineu.
En total, són un 13,7% menys respecte al 2021, quan es van comptabilitzar 255 denúncies. A Catalunya van desaparèixer 3.620 persones el 2022. La caporal Laura Villanueva, responsable de l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, va afirmar que “cada any queden pendents de resoldre un 2% dels casos.
És a dir, el 2022 van ser 72, dels quals alguns ja els hem resolt en el que va d’any”. Una de les prioritats és l’atenció als familiars. Villanueva va explicar que es treballa en un pla estratègic per poder crear un estatut de la persona desapareguda perquè els familiars no quedin “en territori de ningú”.
El secretari a Lleida d’IPA, el subinspector Jordi Fadurdo, va explicar que “l’objectiu de la jornada és conèixer el treball que porten a terme tots els actors implicats i reflexionar per treballar de la forma més eficient i coordinada”. També hi van intervenir Marc González, de la Unitat Canina dels Mossos d’Esquadra, i Xavier Serra, dels Bombers de la Generalitat, que van explicar el tipus de dispositius. Finalment hi va haver una xarrada amb els periodistes Albert Guerrero, de la secció de Societat de SEGRE, i Anna Punsí, directora de Continguts de True Crime Factory i coatora del llibre La noia de Portbou, que van explicar com els mitjans de comunicació treballen el fenomen de les desaparicions.