Els últims quatre anys, rècord en mocions de censura a Lleida

Els últims quatre anys han estat políticament turbulents als ajuntaments lleidatans. En 6 municipis, així com al consell del Sobirà, han prosperat mocions de censura. És una xifra rècord, mai vista en aquest segle. Sovint comporten una polarització política que arriba a afectar la vida quotidiana dels veïns.

Exemple d’això és Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià. És la població de Lleida que més ha fet ús d’aquest instrument polític en els darrers anys, encadenant dos mocions de censura el 2018 i 2020. Per aquest motiu, els seus veïns han tingut tres alcaldes diferents en els últims 4 anys. En el mandat actual, el PSC i el PP van desbancar un govern d’independents liderat per Emma Solans, de Som Poble, i van acordar alternar-se l’alcaldia. Primer la va tenir Ivan Alcolea, del PSC, i després Dante Pérez, del PP. Val a recordar que el mateix Pérez va ser destituït per una moció de censura el 2018, que va prosperar gràcies al suport del que havia estat el seu propi equip de govern.

Aquestes turbulències polítiques ja comencen a ser palpables en les relacions entre els veïns del municipi. Circulen pel poble documents que critiquen la gestió de l’actual equip de govern i són cada vegada més freqüents les acusacions creuades entre els dos bàndols que s’han anat formant. Així mateix, són molts els veïns que intenten mantenir-se al marge del conflicte i recorden que tant uns com altres han fet coses bones en els seus mandats. D’altres reconeixen que la problemàtica ha augmentat, però prefereixen mantenir-se en l’anonimat “ja que aquest és un municipi petit i per no buscar problemes”.

Val a remarcar que entre 2012 i 2018 no hi va haver cap moció de censura a Lleida i que, de les set esdevingudes en aquest últim mandat, quatre van ser el 2020. Entre aquestes hi ha la de Cervera, que va ser la primera en una capital de comarca, tret de la del 1989 a Lleida ciutat. També el 2020 es van votar mocions de censura a Maldà, Ponts i Gimenells.

La del consell del Sobirà va tenir lloc el 2019, només un mes després de constituir-se la corporació comarcal. A Sant Ramon i Puigverd de Lleida van ser el 2021 i el 2022, respectivament.Uns altres 18 municipis lleidatans han canviat d’alcalde i el consell de l’Alt Urgell de president en els darrers quatre anys, a causa de pactes polítics, jubilacions, morts i fins i tot una inhabilitació judicial en el cas d’Almacelles.

“Sembla que estiguem sempre en campanya electoral”

Gimenells i el Pla de la Font, amb poc més de mil habitants, va ser construït en la postguerra per l’Institut Nacional de Colonització, i els seus primers habitants van arribar de diferents parts d’Espanya. Sempre ha tingut un comportament electoral diferenciat dels municipis del seu entorn. Mostra d’això és que Cs hi va obtenir el 2007 el seu primer alcalde a Espanya.L’actual alcalde, Dante Pérez, és el tercer membre de la seua família en el càrrec. El 2015 va guanyar les eleccions amb el PSC, partit que va deixar el 2017 per passar-se al PP.

En aquest sentit, Carlos Fernández, del Bar Racó d’en Carles, assegura que “a diferència d’unes eleccions nacionals, a les municipals un no es fixa tant en el partit, sinó en el candidat”, i va afegir que “al final volem bona convivència al poble, tot i que sembla que la situació es polaritza cada vegada més”. Per la seua part, Rosa Maria Piqueras, del Bar Ca la Rosa, va recordar que “durant les mocions de censura molta gent va canviar els colors de partit per donar suport a Pérez, i és que de vegades sembla que estiguem sempre en campanya electoral”. “Som un poble petit i costa de creure que la política ocupi tant d’espai en el dia a dia”, va concloure.