AGRICULTURA PLAGUES
Abaten 6.500 conills en 57 batudes nocturnes en un mes a Lleida
Les finques més afectades són a l'Urgell, les Garrigues i part del Segrià || Front comú per frenar la sobrepoblació d'aquests animals, que danyen els cultius
La consellera Teresa Jordà, al centre, en la visita a camps arrasats pels conills a Verdú.
Un total de 57 batudes nocturnes han permès capturar més de 6.500 conills des de la declaració d’emergència cinegètica fa un mes per evitar danys en l’agricultura. S’han fet en 91 àrees privades de caça del pla de Lleida amb més de 1.800 km² per reduir la sobrepoblació. L’objectiu del Govern és capturar-ne més de 285.000 fins al setembre per “arribar a una població de menys de 50 animals per km² i reduir perjudicis”, va destacar Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi.
La valoració és molt positiva perquè s’ha aconseguit focalitzar la problemàtica i “treballar de forma transversal entre pagesos, Generalitat i societats de caçadors”. La setmana vinent se celebra la Taula de Cogestió del Conill per actualitzar dades. Sanitjas va afegir que s’ha habilitat un sistema de comunicació de danys per actuar de forma més ràpida a les zones més afectades.
En un mes, un total de 633 finques han comunicat danys i les més afectades es concentren a Verdú, Seròs, Tàrrega, Maldà, els Plans de Sió, Aitona, les Borges i Arbeca. Va apuntar que en 400 d’aquestes finques estan actuant les àrees privades de caça i a la resta, la conselleria amb les brigades específiques instal·lant trampes o fent batudes nocturnes. Altres mesures complementàries a què va fer referència són els equips que instal·len gàbies (un total de 4 equips amb 3 persones cada un), el xipatge d’uns 500 fures i el tractament amb fosfur d’alumini en infraestructures.
En una visita a camps de cereal arrasats pels conills a Verdú, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va afirmar que aquesta sobrepoblació “és un fenomen que hipoteca la producció d’aliments, representa un problema de salut pública al camp, posa en risc la continuïtat dels agricultors, i per tant, debilita la cohesió territorial”. Els sindicats agraris UP i Asaja van reclamar ser àgils en l’aplicació de mesures i intervenir en els vedats “on no s’actua ni es deixa actuar”. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya es va oferir com a punt de centres logístics per donar una resposta més eficaç i va reclamar la revisió d’assegurances per a una cobertura més gran.
