Afrucat estima en 164 milions d'euros les pèrdues pel tancament del Canal d'Urgell

Afrucat va estimar ahir en 164 milions d’euros les pèrdues directes del sector de la fruita, entre inversions fetes que no s’amortitzaran, mà d’obra i els costos fixos inflexibles de les explotacions, a les zones en les quals aquest any no hi hagi collita per les restriccions d’aigua per la sequera, entre aquestes el tancament del reg al Canal d’Urgell. Tanmateix, si s’arribés a un escenari en el qual no es garanteixi la supervivència dels arbres fruiters, caldria sumar-hi uns altres 600 milions, corresponents al cost de replantació i el d’entrada en producció en els anys posteriors, aproximadament cinc, fins que aquests tornessin al ple rendiment. Aquesta situació no està ara prevista, ja que el Canal d’Urgell manté una dotació d’aigua per a la supervivència dels fruiters, a part de proveïments.

El director general d’Afrucat, Manel Simon, va defensar la necessitat de garantir la supervivència d’evitar la mort dels fruiters. “No podem permetre’ns arribar a aquest escenari”, va insistir.Va detallar que el tancament del reg al canal d’Urgell posa en risc una producció potencial de 173 milions de quilos de poma, que suposa el 58% del total de la producció catalana que, segons va recordar, és la més important de tot l’Estat espanyol. Quant a la pera, la xifra afectada assoleix uns 74 milions de quilos (52%) i en el cas del préssec i la nectarina d’uns 35 milions de quilos (7%).

Per això, va demanar a les diferents administracions que sol·licitin una autorització a la UE per desplegar “ajuts d’Estat”, un mecanisme que permet sobrepassar les ja previstes de “mínimis” per a situacions de “força major”. Va dir que han trobat “molta predisposició” de les administracions per recolzar el sector i va defensar la necessitat de comptar amb ajuts per cobrir, almenys, les pèrdues directes derivades de les mesures de restricció d’aigua per en el reg.També va demanar que no es contemplin els resultats de la campanya d’aquest any de cara als càlculs per les assegurances ni pels programes operatius d’inversió.

“Hi ha incertesa de quan s’obrirà l’aixeta”

Simon va indicar que hi ha “incertesa” sobre en quin moment s’obrirà l’aixeta per proveir l’aigua necessària per garantir la supervivència dels arbres.

Va dir que hi ha una part del sector que té certa “esperança” a salvar una petita part de la producció fent aclarides intensives, deixant menys fruits per arbre i que aquests tinguin el mínim calibre comercial. Tanmateix, va alertar que aquesta es pot “truncar” en funció de la freqüència amb què s’obrin les comportes als canals per permetre el regadiu. Va afegir que sense aquest “mínim” d’aigua els arbres es poden “estressar” i posar en risc la producció de l’any vinent.

Però si els fruiters moren per falta d’aigua, implicarà un sobrecost per replantar i es tardaran anys a recuperar la capacitat productiva.El president del comitè de la poma i pera d’Afrucat, Joan Serentill, va assenyalar que l’atur productiu durant aquell temps d’un territori que viu bàsicament de la poma i la pera provocaria unes pèrdues socials que no es poden quantificar, a banda d’un canvi profund a la zona. “La resiliència no és infinita”, va alertar.