Agricultors preparen mobilitzacions per reclamar ajuts per la sequera

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) prepara una mobilització a Lleida per reclamar ajuts que compensin en la totalitat les milionàries pèrdues provocades per la sequera tant en l’agricultura com en la ramaderia. Reivindiquen que siguin indeminizaciones directes i que contemplin el cost íntegre dels perjudicis. El portaveu de l’UP, Jaume Pedrós, va indicar que les segones collites de cereal no es faran (per no parlar del secà, ja perdut), mentre que en farratges i el cereal de primera collita els danys han estat abundants.

En aquest darrer sector podrien ser de 2.000 euros per hectàrea. Tampoc no es collirà fruita a la zona del Canal d’Urgell després del tancament del Principal dimarts passat encara que la comunitat de regants ha habilitat un cabal mínim per garantir la supervivència dels arbres. La mobilització està prevista el 9 de maig aprofitant que ja hi havia una concentració per protestar contra la burocràcia i la paperassa que suporta el sector.

“Sabem que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, s’han compromès a donar ajuts al sector i que també ho ha fet el ministre d’Agricultura, Luis Planas, però volem que quedi constància de la greu situació que travessa el camp abans de les eleccions del 28-M. Els últims dos anys han estat molt dolents per culpa de les glaçades i la sequera és el clau al taüt.” UP es va reunir ahir amb representants del Canal d’Urgell per fer balanç de com està la situació. La possibilitat de donar aigua en torns de 15 o 20 dies va quedar descartada ja que només hi ha aigua per garantir la supervivència de les plantacions de fruiters i mantenir el proveïment a les més de cent poblacions que subministra.

Junts demana el superàvit de l’ACA per a ajuts a proveïmentsEl president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va apostar ahir a Bell-lloc per invertir el superàvit de 500 milions d’euros de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en mesures que garanteixin el proveïment de boca i així minimitzar “les restriccions que patiran uns 300 municipis aquest estiu, la majoria dels quals petits” a causa de la sequera. Batet va visitar Bell-lloc, on la col·lectivitat número 16 del Canal d’Urgell ha modernitzat unes 800 hectàrees i a l’hivern esperen iniciar-ne una tercera fase, amb 400 hectàrees més.

La CHE diu que l’aigua de boca està garantida tot l’estiuLa Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va assegurar ahir que tots els proveïments vinculats a una infraestructura de regulació estan assegurats aquest estiu, inclosos els del Canal d’Urgell.

Va recordar que la CHE té potestat per a la gestió de l’aigua en alta (fins als dipòsits municipals), però no en baixa i no pot establir un marc de restriccions als municipis, que és una cosa que competeix als consistoris. En el cas específic del Canal d’Urgell els ajuntaments formen part de la comunitat general i, per tant, estan subjectes a les regles previstes en les seues ordenances i estatuts. La CHE ja ha enviat cartes als municipis i també a la Diputació perquè es faci un ús responsable de l’aigua davant de la situació d’emergència.

Jordà exigeix a l’Estat un decret de sequeraLa consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va exigir ahir a l’Estat un “decret de sequera” que “vagi acompanyat d’ajuts directes que des de la Generalitat complementarem”. Va reclamar “més i millors assegurances” ja que en un context d’“emergència climàtica han de replantejar-se”. Va indicar que perillen l’ametller i la vinya si no plou d’aquí a 2 setmanes.

Queixes en algunes col·lectivitatsEl malestar per les mesures per la sequera ha quedat patent en algunes reunions de col·lectivitats del Canal d’Urgell com és el cas de la de la Fuliola aquest dijous. El seu president, Ramon Llavall, va indicar que els pagesos “estan desesperats” per les abundants pèrdues a què s’enfronten.

PIMEC vol estratègies de futur i inversionsPIMEC de Lleida sol·licita, en aquest context, un pla d’acció d’aplicació immediata i una estratègia de futur davant de la greu sequera actual.

Insisteix que cal una governança de l’aigua i un projecte d’inversions a mitjà termini.