SEGRE

28M eleccions municipals 2023

Ajuda a qui fuig de la guerra

Guissona va ser un dels municipis que van liderar l’acollida de refugiats procedents d’Ucraïna

L'arribada el març del 2022 dels primers refugiats ucraïnesos a guissona, on van ser atesos per voluntaris.

L'arribada el març del 2022 dels primers refugiats ucraïnesos a guissona, on van ser atesos per voluntaris.x.s.

Publicat per
Xavi Santesmasses

Creat:

Actualitzat:

Guissona va ser un dels municipis que van liderar l’acollida de refugiats d’Ucraïna a Lleida i la resta de Catalunya. En va acollir 350 en un poble de 7.700 veïns on més de la meitat dels seus habitants són immigrants. La majoria dels que van arribar a aquesta localitat de la Segarra fugint de la guerra la van elegir perquè ja hi tenien familiars.

És el cas de Sofia Sherby, una jove metgessa dermatòloga de 25 anys. Va marxar d’Ivano-Frankivsk després de les primeres bombes el 24 de febrer del 2022 i es va reunir amb els seus pares a Guissona, on vivien des de feia 20 anys. Allà va acabar els seus estudis de Medicina a distància i va aprendre català. “M’agradaria començar una nova vida aquí”, explica. “Vull homologar els meus estudis i quedar-me. A Ucraïna tot quedarà destruït”.

Guissona va ser una de les poblacions que van liderar l’acollida de refugiats d’Ucraïna. Més de 1.300 viuen a les comarques lleidatanes, on els ajuntaments i veïns van ser els primers a brindar-los assistència.

Guissona va rebre 4 vols de refugiats i va organitzar en només cinc dies un primer enviament de material sanitari, queviures i roba. “Vam ser una de les poblacions que més van impulsar l’acollida”, recorda l’edil responsable d’organitzar-la, Josep Maria Ferreras. Va aconseguir la participació solidària de persones de les comarques lleidatanes i suport de bonÀrea. Veïns van brindar cases i pisos per allotjar els refugiats. El suport d’entitats com Nevia i la fundació Santacreu van contribuir que tot transcorregués amb certa normalitat. Més de cent voluntaris es van bolcar ajudar. “Molts polítics van venir a fer-se la foto, però només vam comptar amb l’ajuda i la feina de les persones del territori i la comunitat eslava”, conclou Ferreras.

L’alcalde, Jaume Ars, va explicar que la covid i l’arribada de refugiats han alentit projectes municipals, però va recalcar que això últim no va col·lapsar els serveis sanitaris ni educatius. Ara queden només catorze refugiats en tres cases particulars. La resta ha trobat una feina, han estat acollits en cases de familiars o han marxat.

Ajuntaments i voluntaris van ser els primers a atendre els nouvinguts des d’Ucraïna. La crisi humanitària va provocar nombroses mostres de solidaritat com l’enviament de tones d’ajuda des de les comarques lleidatanes. Més d’un any després de la invasió russa, més de 1.300 ucraïnesos viuen a Lleida, la majoria al pla. L’estiu passat van vorejar els 1.500, però el seu nombre ha disminuït des d’aleshores. Desenes de desplaçats han tornat al seu país en guerra o han marxat a altres zones d’Espanya o a altres països d’Europa.

UN ANY DESPRÉS DE LA INVASIÓ RUSSA

“L’arribada de desplaçats no ha canviat Guissona”

L’arribada de refugiats va alterar en un primer moment la vida quotidiana de Guissona. En part va ser per la mobiització de l’ajuntament, entitats i voluntaris per acollir-los, i també per la necessitat d’organitzar els serveis sanitaris i educatius per atendre els desplaçats per la guerra. “Al principi van arribar els que tenien més recursos per fugir de la guerra, després gent més humil”, recorda Josep Maria Ferreras.

Tot va quedar organitzat en qüestió de pocs dies, i més d’un any després, els veïns afirmen que l’arribada dels que van fugir de la invasió russa no ha suposat canvis d’importància a la localitat. “Guissona ja va canviar fa vint anys. El creixement de bonÀrea va obrir aleshores les portes del treball i van arribar molts immigrants, especialment d’Ucraïna i Romania”, apunta Ramon Arias, veí de la localitat. Els veïns procedents d’aquests dos països són actualment més de la meitat de la població del municipi de Guissona.

“La guerra ha portat més gent, però som un poble d’acollida, estem acostumats al creixement constant de la població”, assenyala. “No es dona l’abast a construïr nous pisos i cases per donar cabuda a la gent que treballa aquí”, conclou.

ELS VEÏNS

Sofia Sherby «No hi tornaré, estarà destruït per la guerra»

“Vaig marxar d’Ucraïna amb les primeres bombes el 24 de febrer del 2022, els pares portaven ja 20 anys a Guissona. Quan vaig arribar aquí vaig acabar la carrera a distància.”

Ramon Arias «Guissona és un poble d’acollida»

“La guerra d’Ucraïna ha portat més gent a Guissona, però som un poble d’acollida, estem acostumats al creixement constant de la població.”

Josep Maria Ferreras «Ens vam bolcar a ajudar fins a l’extenuació»

“L’impacte inicial de l’arribada massiva de refugiats es va organitzar de forma ràpida gràcies a la solidaritat de la gent de tot el territori i Guissona no ha canviat.”

tracking