La Pallaresa i la Ribagorçana, en alerta i a un pas de l'emergència per l'escassetat d'aigua

Les conques de la Pallaresa i de la Ribagorçana han entrat en situació d’alerta i estan molt a prop de l’emergència, segons les últimes dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Les dos es trobaven en prealerta però la disminució de les reserves als embassaments durant tot el mes d’abril ha fet que la CHE les introdueixi en una nova categoria al costat de les de l’Éssera i el Gállego-Cinca. Els embassaments de la Ribagorçana subministren els regs de Pinyana, Algerri-Balaguer i Aragó i Catalunya, que també es nodreix del pantà de Barasona, a l’Éssera.

Segons la CHE, la falta de precipitacions entre els mesos de febrer i abril i d’aportacions dels rius als pantans justifiquen aquesta decisió, que obre la porta a noves mesures. S’ha pres una setmana després que l’organisme de conca decretés la situació d’excepcionalitat al Segre, que porta un any en situació d’emergència. Aquesta declaració facilitarà que els regants puguin demanar ajudes pels danys ocasionats per la sequera.

La situació a la conca del Segre va obligar a tancar el reg al Canal Principal d’Urgell el 25 d’abril, una mesura sense precedents en els seus 160 anys d’història, i també la campanya en part del Segarra-Garrigues dissabte.El Principal només serveix entre 1,5 i 2 metres cúbics per segon per garantir els proveïments però, tenint en compte que els actuals volums embassats disponibles són limitats, el reg de supervivència dels fruiters no està garantit tots els mesos d’estiu i només possibilita un torn de reg als fruiters. Sindicats i cooperatives ja han assegurat que amb un sol reg els fruiters no sobreviuran, la qual cosa provocarà una greu crisi del sector (vegeu el desglossament). La Casa Canal compta amb l’ajuda de l’IRTA per a la distribució de l’aigua que hi ha disponible

Fraga recomana el consum moderat i insta a omplir les piscines a la nit

L’ajuntament de Mollerussa ha denunciat a la Policia Local destrosses a la xarxa de reg de les zones enjardinades per valor de 2.400 euros després de detectar desperfectes, sobretot en els últims quinze dies, en un centenar d’elements com aspersors, rotatoris i difusors, segons fonts municipals.

El consistori vol deixar clar que el 80% de la superfície enjardinada de la capital es rega amb aigua freàtica no potable procedent de pous amb l’objectiu de reaprofitar-la, per la qual cosa també s’utilitza per a la neteja dels carrers. Han quedat tancats tots els punts de subministrament per al reg de jardins des de la xarxa d’aigua de boca atenent les recomanacions per l’actual situació de sequera. De fet, en una reunió mantinguda el passat 24 d’abril entre els representants de la Mancomunitat Intermunicipal Mollerussa-el Palau d’Anglesola i Agbar, empresa que gestiona el servei de subministrament d’aigua, es va acordar el tancament dels cinc únics punts oberts que s’alimenten amb aigua de boca, una acció paral·lela al tancament del Canal d’Urgell.

Per la seua part, el responsable dels proveïments a la Casa Canal, Rafel Panadés, va indicar que es continua amb l’assessorament als municipis que beuen del Canal Principal d’Urgell perquè prenguin mesures i no malversin l’aigua, una tasca que ha quedat en mans dels consistoris al negar-se la CHE a donar una normativa marc. L’ajuntament de les Borges Blanques ja aplica des de fa dies restriccions per estalviar aigua destinada al reg de jardins, gespa i zones esportives, un cabal que derivarà al reg de cultius al municipi per reduir la pressió que pateixen els pagesos pel tancament del Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues. Segons l’alcaldessa, Núria Palau, “ja fa dies que hem adoptat aquesta mesura per ajudar en el que puguem ja que la situació és molt crítica al camp i tota l’aigua que es pugui aportar és benvinguda”.

L’ajuntament de les Borges és un dels pocs que compten amb una ordenança que sanciona l’ús indegut de l’aigua de boca i que “ja està vigent des de fa mesos”. Palau va explicar que el consistori vetlla perquè no s’hagi d’aplicar i els veïns facin un ús correcte de l’aigua de boca.D’altra banda, l’ajuntament de Fraga va emetre ahir un ban en el qual aconsella un consum moderat de l’aigua potable, tant d’ús domèstic com en jardins i horts i insta a omplir piscines a la nit per no afectar la pressió a la xarxa durant el dia.

Exigeixen a l’Estat ajudes directes i compensar totes les pèrdues

Els sindicats agraris UP, Jarc i Asaja; Afrucat, la Federació de Cooperatives Agràries i Canal d’Urgell es van reunir ahir amb el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, per exigir a l’Estat que doni ajuts directes i es compensin totes les pèrdues del sector agrari si, finalment, es compleixen els pitjors escenaris i es perd el cultiu de cereal, la campanya de la fruita i no s’aconsegueix la supervivència dels arbres, una cosa que van qualificar de “catastròfica”. Afrucat ja va valorar en 164 milions les pèrdues pel tancament del Canal d’Urgell que seran de 764 milions si moren els arbres. “No volem crèdits ni pedaços sinó cobrir totes les pèrdues ja que si els arbres moren, molts pagesos decidiran abandonar el camp i no hi haurà relleu generacional”.

Multes a sis pobles que se saltin les restriccions

El ple del Parlament va aprovar ahir la proposició de llei per modificar el decret de mesures urgents contra la sequera, que canvia el règim sancionador als ajuntaments que incompleixin les restriccions. Proposa sancionar-los després de la convocatòria d’ajuts per resoldre fuites d’aigua si no manifesten la seua voluntat de reparar-les. Aquesta mesura afecta, en principi, sis pobles del Solsonès, dins de les conques internes.

Garanties de proveïment a les granges a l’estiu

El proveïment de les granges està garantit almenys fins al mes de setembre amb els cabals dels quals ara es disposa, segons fonts del sindicat UP. Passat aquest límit de temps i si la sequera persisteix sense pluges i sense noves aportacions de proveïment, és molt possible que superat aquest marge les granges hagin de pensar a reduir la cabanya d’animals o en el seu sacrifici, la qual cosa vindrà a agreujar la crisi del sector ja tocat per la falta de farratges i els alts preus del pinso.

Enginyers insten a modernitzar ja l’Urgell i Pinyana

El Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya va sol·licitar ahir que es modernitzin regadius davant de la sequera extrema de fa mesos. “Creiem que una de les solucions passa per tenir regadius eficients i tecnificats”, va indicar la degana, Conxita Villar, en la presentació del manifest davant la sequera. El vicepresident, Ignasi Servià, va assenyalar que és necessari modernitzar el Canal d’Urgell, Pinyana i molts altres regadius on el 47% del reg és per inundació i no permet precisar cabal.