Escurant cada gota d'aigua

Coll de Nargó pateix una greu escassetat d’aigua potable, que es remunta a anys enrere i s’ha vist accentuada des del 2022 per la sequera. És especialment preocupant al nucli de les Masies, on els veïns necessiten cada any cisternes per proveir-se. El cabal de les fonts del municipi està en declivi, cosa que l’ajuntament atribueix al canvi climàtic. Exemple d’això és el nucli de Gavarra, on amb prou feines viuen cinc famílies però la població del qual es multiplica per deu a l’estiu. La seua font principal es va assecar temps enrere i ara perilla la que la substitueix. També la de Montanissell està a punt d’esgotar-se, mentre que el poble de Coll de Nargó manté el subministrament gràcies a un pou, excavat en el seu dia com a reforç i que ha acabat sent la font principal de proveïment, ja que l’aigua de superfície s’esgota. Al descens del cabal de les fonts de Coll de Nargó se sumen desperfectes en bombatges i canonades.

Són problemes que comparteixen en una mesura o una altra nombroses poblacions del Pirineu, apartades de les grans xarxes de distribució i que depenen de les seues pròpies captacions en rius, barrancs i pous. Molts s’acullen cada any als ajuts que la Generalitat convoca per a cisternes d’aigua i obres urgents que garanteixin el subministrament. La Vall de Cardós ha excavat pous per substituir fonts que han deixat de brollar i ha habilitat una captació a Estaon. Pobles com el Meüll, a Castell de Mur, o Puigverd o Eroles, a Tremp, també han patit problemes amb captacions que s’assequen. És una cosa que no només succeeix al Pirineu. A la Segarra, l’ajuntament de Granyanella va contractar el 2022 cisternes per a proveir la Curullada.

El tancament del Canal d’Urgell el 25 d’abril, el més prematur de la seua història a causa de la sequera, provoca ja abundants pèrdues a l’agricultura i obliga els ajuntaments de 70 municipis del pla de Lleida a moderar l’aigua per a usos urbans d’uns 120 nuclis que sumen gairebé 120.000 habitants. La comunitat de regants ha advertit els consistoris que mantinguin prou reserves en els seus dipòsits i les administrin amb compte. Els ajuntaments, al seu torn, han començat a aplicar mesures com reduir el reg de jardins i adquirir dipòsits mòbils per a emergències, com ha fet Juneda. Els alcaldes demanen a l’Estat directrius comunes per coordinar els esforços a estalviar aigua, però aquesta regulació no arriba.

Una obligació cada vegada més difícil de complir

Assegurar el subministrament d’aigua de boca és una competència municipal. “És la nostra obligació, però arribarà un moment en què serà impossible”, afirma Martí Riera, alcalde de Coll de Nargó, on l’ajuntament destina més de 600.000 euros en obres per provar d’assegurar el proveïment. Ha fet una nova portada d’aigua amb una inversió de 219.000 euros i preveu invertir-ne 288.662 més en una altra per a les Masies. A Montanissell, hi ha prevista una tercera portada amb un pressupost de 104.146 euros a partir del 2024.

Sequera quasi mai vista

De forma paral·lela, el consistori negocia la compra d’un terreny on hi ha un pou que preveu recuperar per assegurar l’aigua de boca als veïns de Gavarra. “Podem fer obres, però si no plou i la capçalera dels rius no porta aigua de res serveix”, insisteix l’alcalde. L’escassetat d’aigua preocupa els veïns. “Tinc 76 anys i mai abans havia vist la séquia sense aigua com l’estiu passat”, explica Mercè Solé, veïna de les Masies. Benito Fité, ramader de Coll de Nargó, explica que “l’estiu passat vaig patir molt perquè ja no hi havia aigua”. “He omplert una bassa però si no plou en tres mesos no serà suficient”, apunta