COMARCAS
La meitat de les llistes electoral, sense el nom del partit pel qual es presenten
Només són identificables per la marca blanca que utilitzen per sumar vots a la Diputació i consells || Les candidatures independents es redueixen a una vintena
Les marques blanques sumen per obtenir escons a la Diputació.
Gairebé totes les candidatures que es presenten a les eleccions municipals del 28 de maig a Lleida ho fan per algun partit polític, però només la meitat porten el nom de la formació que representen. La resta fan servir la mitja dotzena de marques blanques que els seus respectius partits han creat per aglutinar candidats independents i sumar vots per obtenir escons a la Diputació i als consells comarcals. L’ús de marques blanques varia d’un partit a l’altre.
El PSC fa servir la seua, Candidatura de Progrés (CP), en el 70% de les llistes, mentre que la d’ERC, Acord Municipal (AM), és la que identifica gairebé el 60% de les candidatures dels republicans. Els comuns utilitzen la marca Confluència (C) en més de la meitat de les seues set llistes, mentre que el 33% de les que sumen vots per a la CUP ho fan sota la denominació Amunt.El 30% de les llistes de la coalició de Junts i Impulsem només són reconeixibles per la marca blanca Compromís Municipal (CM). Les d’Ara Pacte Local (PL), plataforma electoral del PDeCAT que agrupa candidatures independents, han adoptat noms molt variats i només són identificables pel nom comú de la coalició.
A l’extrem contrari, totes les de Partit Popular, CS i Vox porten el nom d’aquests partits.Un cas a part és el de la coalició Per Tu (XTU), que aglutina llistes independents en set municipis de les Garrigues per aconseguir representació al consell comarcal. Tot just una vintena de candidatures són agrupacions d’electors o formacions independents desvinculades dels partits. Són un 3% de les 667 que es presenten als comicis a Lleida, la qual cosa suposa un fort descens respecte al centenar que es van presentar el 2019.
Això és en part perquè els partits han incorporat independents amb representació als ajuntaments. Exemple d’això són els alcaldes de Sort i Talarn, ara en llistes d’ERC. Les candidatures que no utilitzen les sigles del seu partit adopten noms que, en ocasions, són molt similars als que utilitzen altres formacions i arriben a prestar-se a confusions.
Per exemple, Mollerussa Primer és una llista de Pacte Local, però Miralcamp Primer és de la coalició Junts-Impulsem. Primer Ribera d’Ondara és del PSC, mentre que Primer Alcoletge és una agrupació d’electors. Aquesta última, liderada per l’actual alcalde, Josep Maria Gras, es va presentar als veïns en un acte el 27 d’abril passat.D’altra banda, l’ús de marques blanques ha donat peu a noms d’una originalitat poques vegades vista, com Ciutadilla cap al Futur (AM), la Granadella del Futur (AM), Fem-ho Possible (AM) a Vilagrassa, Mà Estesa per Tàrrega (Ara PL) i Hi Som pels Tres (AM), que al·ludeix als tres nuclis de Cava.
