Els radars han recaptat més de dinou milions d'euros en quatre anys a Lleida

Els radars fixos actius que gestiona la Generalitat a les carreteres lleidatanes han recaptat en els últims quatre anys més de 19 milions d’euros amb un total de 360.573 multes, sent el 2019, abans de les restriccions de mobilitat per la pandèmia, l’any que manté el rècord de recaptació, amb més de 6,2 milions.

Les dades facilitades a aquest diari pel Servei Català de Trànsit mostren l’activitat sancionadora dels 38 radars fixos a la província, encara que alguns no registren cap o pràcticament cap multa a causa que no funcionaven per tasques de manteniment, actualització o actes vandàlics.Concretament, el 2022 es van imposar un total de 86.814 sancions que van recaptar un total de 3.977.525 euros. De mitjana, van caçar deu conductors cada hora per superar els límits de velocitat, amb una recaptació mitjana que va superar els 10.800 euros cada dia. Si es compara amb l’any anterior, les infraccions han registrat un lleuger descens, del 6,2 per cent i es van recaptar uns 528.000 euros menys.

Segons les dades de Trànsit, el 2020 es va apreciar un descens de les multes per velocitat a causa de les restriccions de mobilitat. Les sancions es van reactivar un any després, però les xifres continuen sent inferiors a les d’abans de la pandèmia.En els últims quatre anys, el radar que més multes acumula és el de l’Albi, a l’AP-2, amb prop de 58.400 sancions des de l’exercici 2019 i una recaptació de més de 3,28 milions d’euros. El segueix el de Castelldans, també a l’AP-2, amb 2,19 milions i més de 38.100 sancions.

Altres radars que figuren en el rànquing són els de Tàrrega, a l’A-2; el de Bassella, a la C-14, i el de Vinaixa, a l’N-240. Aquests cinc radars engloben més de la meitat del total de recaptació des del 2019.El que més conductors va caçar durant l’any passat va tornar a ser, amb diferència, el de l’Albi a l’autopista AP-2, amb prop de 18.000 sancions, seguit del de Corbins, a la carretera C-12, amb un total de 5.753. Tres dels radars que menys recapten són a la carretera N-230 a Vielha, Bausen i Alfarràs.

Trànsit defensa que aquests aparells són una de les mesures més eficaces per lluitar contra la sinistralitat.Els delictes contra la seguretat en el trànsit s’han disparat en els últims anys. Segons els Mossos d’Esquadra, el 2022 van ser imputats un total de 1.436 conductors a les comarques lleidatanes, un 10 per cent més que l’any 2021. Per velocitat excessiva, van acabar davant del jutge 29 conductors el 2022 i uns altres 69 el 2021.

La velocitat continua sent una de les prioritats en les mesures de prevenció a la carretera, així com les distraccions i el consum d’alcohol i drogues, les principals causes de sinistralitat. De fet, les infraccions penals al volant per haver consumit begudes alcohòliques o substàncies s’han disparat en els últims quatre anys i la meitat dels conductors que acaben davant del jutge ho fan per haver circulat ebris. En el cas de les alcoholèmies penals, aquestes s’han disparat un 60 per cent en quatre anys a les comarques lleidatanes, mentre que el consum d’alcohol i drogues al volant s’ha multiplicat per cinc.