Magda Ballester: «Faig política des del carrer»

Com s’explica que una exregidora del PSUC i periodista exintegrant del gabinet de l’alcalde socialista Antoni Siurana tanqui la llista de la CUP de Lleida?

El primer a fer-ho va ser Àlex de Sárraga. És una qüestió de coherència, per com han evolucionat els temes polítics, per la decepció del que han fet els socialistes i perquè la CUP coincideix bastant amb el programa de la branca eurocomunista del PSUC. Segur que altres persones s’ho mereixien més que jo.

Alguna cosa hi deu tenir a veure el seu fill Pau Juvillà, exedil i exdiputat de la CUP..

Ha estat al contrari. Quan em diuen que soc la mare del Pau jo els dic: “No, el Pau és el meu fill.” El Pau i el seu germà Eloi han viscut en un ambient polític des de petits i per a mi és una satisfacció personal i política coincidir en objectius i estratègia amb els membres de la meua família.

Als dinars de Nadal en família només deuen parlar de política..

No gaire. Algun inicia un tema i aleshores debatem. Però bàsicament estem d’acord.

Li agradaria que els seus nets estiguessin vinculats activament a la política?

Crec que ho estaran, per les preguntes que fan, per com s’expressen. La meua neta Blau és ja una advocada de les causes perdudes.

Els seus inicis en la politíca, com a dona i de forma clandestina encara en el franquisme, devien ser difícils. Els joves ho tenen més fàcil?

Com a ciutadans hi ha moments en els quals hem de servir el país, sense caure en la professionalització. I el tema de les dones és una assignatura pendent dels partits democràtics, encara hi ha discriminació salarial, problemes de gènere, de pobreses. S’ha avançat, però és insuficient.

Ara forma part activa dels CDR.

Fer política des del carrer no es pot perdre mai. La societat civil té molt a dir, es va demostrar l’1-O. Aquell dia em van pegar, però tornaria a votar. Catalunya acabarà sent independent, no sé si ho veuré, però vull que ho vegin els meus nets i per això soc al carrer. Jo seguiré al CDR fent les accions que siguin necessàries i deixaré de fer-ho quan em mori.