HABITATGE INTERIOR
Més de 1.000 denúncies per okupació d'immobles a Lleida en cinc anys
La capital del Segrià és el novè municipi amb més casos a Catalunya
Imatge d’arxiu d’una actuació policial durant el desallotjament d’un habitatge a Lleida ciutat.
Els Mossos d'Esquadra han comptabilitzat un total de 1.093 denúncies per okupació d'immobles a les comarques lleidatanes en els últims cinc anys. La xifra suposa una mitjana de més de 200 a l'any i Lleida ciutat és el novè municipi amb més casos de Catalunya, que en total registra una vintena d'okupacions cada dia.
Les denúncies per okupació d’immobles s’han disparat en els últims anys i en només cinc anys se n’han registrat més de 1.000 a les comarques lleidatanes. Segons les dades difoses ahir, que fan referència a informació facilitada per la conselleria d’Interior i pels Mossos d’Esquadra, Lleida és el novè municipi de Catalunya que més denúncies per okupacions d’habitatges ha registrat en el darrer lustre mentre que les Borges Blanques i Mollerussa tenen les ràtios més altes de la província, fins i tot per sobre de Lleida ciutat i de la mitjana catalana.
Segons aquestes dades, la policia catalana ha comptabilitzat 1.093 denúncies per okupacions d’habitatges a Ponent entre els anys 2018 i 2022. Per comarques, el Segrià és la que en concentra un nombre més elevat, amb un total de 702, seguida del Pla d’Urgell, amb un centenar; l’Urgell, amb 88; la Noguera, amb 64; les Garrigues, amb 52; i l’Alt Urgell, amb 39 denúncies. Entre les comarques que no arriben a la vintena de denúncies per okupacions d’habitatges es troben la Segarra (19), el Pallars Jussà (13) i el Solsonès (11), mentre que no sumen ni cinc denúncies en un lustre el Pallars Sobirà (3) i l’Aran (2).
Destaca que l’Alta Ribagorça no té cap denúncia en cinc anys, l’única comarca de tot Catalunya.
Els Mossos han fet 1.100 actuacions a les comarques lleidatanes per okupacions d’habitatges
Si s’analitzen les xifres per capitals de comarca, Lleida ciutat és la que concentra la majoria de les denúncies per okupacions d’habitatges, amb un total de 610 entre els anys 2018 i 2022, seguida de Mollerussa, amb 70; Balaguer, amb 54; Tàrrega, amb 42; les Borges Blanques, amb 40; la Seu d’Urgell, amb 37; Cervera, amb 13; Solsona, amb 9; Tremp, amb 5; Sort, amb 2, i Vielha e Mijaran, amb una denúncia en cinc anys. Segons les ràtios, a Catalunya s’han registrat en un lustre 448 okupacions per cada 100.000 habitants. Per capitals, si la del Segrià (que té 140.797 habitants) està per sota de la mitjana catalana, amb 433, destaquen els casos de les Borges Blanques (6.248 habitants) amb una ràtio de 640 okupacions per cada 100.000 habitants i Mollerussa (14.730 habitants), amb una ràtio de 475.
El 60% són en pisos en construcció o buits i van augmentar en pandèmia
Sis de cada deu casos d’okupació que van acabar en denúncia davant dels Mossos d’Esquadra a les comarques lleidatanes van ser en pisos en edificis en construcció o que eren buits, mentre que prop del 25% va tenir lloc en pisos de primera residència. Així mateix, un 10% dels pisos okupats eren segona residència i un 5%, no tenien cap ús. En el conjunt de Catalunya, quatre de cada deu okupacions van ser en pisos de primera residència.
En el cas de la capital del Segrià, sis de cada deu habitatges okupats ho van ser en edificis en construcció o en pisos buits i el 26%, en primeres residències.Així mateix, les xifres indiquen que les okupacions d’immobles van augmentar durant el 2020, any marcat per la pandèmia. A Lleida ciutat hi va haver un augment del 71%, mentre que a les Borges Blanques es van triplicar.El fenomen de les okupacions va generar més d’un miler d’actuacions per part dels Mossos d’Esquadra a les comarques de Ponent entre els anys 2019 i 2021. Concretament, hi va haver 1.100 actuacions, amb una mitjana de 366 a l’any, tal com va rellevar el departament d’Interior l’any passat en una resposta a una pregunta parlamentària.
El fet de l’okupació il·legal de propietat particular va ser el motiu més estès, amb la majoria dels casos. Però també hi va haver actuacions per agressions, drogues, persona que causa inseguretat, amenaces i coaccions, molèsties, danys o robatoris. El febrer passat, el Parlament va aprovar una llei per fer front a les okupacions conflictives –que alteren la convivència, l’ordre públic, que posen en perill la seguretat o la integritat dels immobles o en les quals hi ha activitats delinqüencials– en habitatges que són propietat de grans tenidors. Els Mossos també han creat una nova unitat d’intervenció.
