Londres demana extradir un veí de la Noguera per un robatori del 2013

Curiosa peripècia judicial la que ha viscut un veí d’Artesa de Segre amb la justícia anglesa per un robatori que suposadament va cometre el 2013 a la catedral de Saint Paul. L’Audiència Nacional ha denegat la seua extradició a Anglaterra per prescripció d’uns fets del 3 de març del 2013 quan es va produir un robatori de dos caixes de donatius i joies valorades en 2.096 lliures (uns 2.500 euros) de la botiga de regals del temple. La policia va trobar el seu ADN a la sang que hi havia en un vidre.

Va ser arrestat i se’l va deixar en llibertat condicional, amb l’obligació d’entregar-se a l’autoritat del Tribunal de la Corona, i no ho va fer tal com se li havia ordenat el 19 de juny del 2013, segons consta en la interlocutòria de l’Audiència Nacional. Va abandonar el país i sobre ell pesava una ordre de detenció del Tribunal Central Criminal de Londres, per a enjudiciament per un delicte de robatori amb força en les coses punible amb fins a 10 anys de presó. El veí d’Artesa de Segre va comparèixer el 21 d’abril davant de l’Audiència Nacional on es va celebrar una vista.

Segons la interlocutòria, “va manifestar que no volia ser entregat ja que els fets dataven de l’any 2013 i que no va utilitzar gaire força ja que només va agafar els diners de la catedral que eren allà”. També va afegir que es va traslladar a França, on es va rebutjar la mateixa petició per apreciar-se la prescripció, i que actualment treballa i vol quedar-se a Espanya. Va aportar dades del seu domicili i del contracte laboral.

A més, va afirmar que “ha fet un gir a la seua vida, deixant conductes de les quals no se sentia especialment satisfet”. La Fiscalia va valorar que es tracta d’uns fets que han prescrit. En aquest sentit, el tribunal afirma que aquesta tesi “ha de ser acollida” i raona que “s’ha de tenir en compte l’ampli període temporal transcorregut entre els fets i la reclamació formulada, encara que respongui a una ordre de detenció del desembre del 2020: més de deu anys”. Conclou que suposaria que els fets serien enjudiciats 11 anys després i que “la pena prevista en la regulació penal espanyola és de tres anys de presó i la prescripció per a delictes amb aquesta pena és als cinc anys”. Per tot plegat, denega l’extradició.