Teresa Jordà: «No volem que el Canal d'Urgell sigui una altra Renfe»

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, analitza en aquesta entrevista la situació de la sequera i deixa alguns missatges clars. Començant perquè calen anticipació i coordinació per fer front a una situació com aquesta, coses que manquen, segons la seua opinió, en la manera d’actuar de l’Estat, amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre al capdavant. Defensa a més la necessitat d’inversions de la Moncloa i alerta que el Canal d’Urgell no s’ha de convertir en una altra Renfe, recordant els reiterats problemes a Rodalies 

Per què condiciona la modernització del Canal d’Urgell al fet que l’Estat aporti fons?

No condicionem i de fet tenim projectes de declaració ambiental de 10.000 hectàrees i pressupost sobre la taula. Però el ministeri, mentre formem part de l’Estat, ha d’assumir les seues responsabilitats. És conscient de com d’importantíssima és aquesta infraestructura, però les seues prioritats no són les mateixes que les nostres. Recordo que vaig enviar cartes als ministres Ribera (Transició Ecològica) i Planas (Agricultura) denunciant el terrible greuge comparatiu (amb altres territoris). Des de Catalunya demanem un canvi d’actitud. No volem que el Canal d’Urgell es converteixi en una altra Renfe. Ells gestionen però els perjudicats som nosaltres, els ciutadans i la pagesia. Volem totes les responsabilitats.

Què hauria gestionat diferent l’Agència Catalana de l’Aigua?

Ho hauríem fet tot diferent, com no tancar l’aixeta d’un dia per l’altre Nosaltres hem treballat en un pla per la sequera a les conques internes des de fa vint o vint-i-un mesos i ha permès, per exemple, retardar sis mesos l’entrada en excepcionalitat (hídrica) i planificar els usos de l’aigua, en especial a la campanya agrària. No serà normal, però tindran campanya. Tenim un pressupost de setanta milions en inversions a les conques internes i l’estem executant. Demanem coresponsabilitat, ser part activa de la gestió, però no fan ni deixen fer. Nosaltres, tanmateix, tenim un full de ruta, planificació, diàleg obert tenint en compte tots els usos de l’aigua perquè tots són igual d’importants, però sempre rep (restriccions) l’agricultura, que és qui més n’utilitza, i dic utilitzar, no gastar, perquè el sector és estratègic.

Creu que el tancament de l’aixeta del Segarra-Garrigues pot paralitzar l’ampliació del regadiu i les noves incorporacions?

No.És una obra extremament necessària per assegurar el nivell de proveïment. Continuarem desenvolupant-lo i a més és un reg extremament eficient. Apostem per assegurar més producció i incorporació de joves posant en relleu la gestió ambiental.

L’any passat la Generalitat va articular ajuts per les gelades històriques. Preveu mesures similars?

Vam estar amb els afectats pel míldiu a les vinyes i també amb els de les gelades. Estem monitorant la situació des de fa molt de temps amb les organitzacions agràries i les oficines comarcals d’Acció Climàtica. En el cas del cereal de secà ja hem començat a treballar en una ordre d’ajuts. Però hem de saber les afectacions. Per exemple, la vinya necessita menys aigua i unes pluges de 20 o 30 litres poden canviar la seua situació. Va per barris, però estarem amb ajuts directes i amb la flexibilització de la PAC. El paquet aprovat per l’Estat és clarament insuficient i hem de veure la lletra petita.

La vinya es pot salvar encara. I l’olivera i l’ametlla?

En el cas dels arbres hem de tenir en compte que estan molt carregats. És clau que no mori l’arbre. Aquest mes és crucial per a les afectacions.

Es podran salvar els arbres?

Ha de ser possible, però necessitem partners, la CHE, l’Estat.

Té alguna estimació de la repercussió en la renda agrària?

És evident que la tocarà però ara no podem calibrar-ho. Treballem perquè no hagi d’abandonar cap pagès, és clau que no desaparegui cap explotació, perquè significa territori. Acompanyarem el sector perquè sigui així. D’entrada no tindrem el volum de fruita que es podria esperar i això té repercussió en cooperatives i centrals. També hi estem treballant.

L’any 2022 també hi va haver mesures del departament de Treball.

Treballem amb la conselleria de Roger Torrent i fa dos mesos els vam advertir sobre possibles ERTO o altres mesures si fan falta. Treballem coordinats.

Com preveu la flexibilització de la Política Agrària Comuna?

Ho farem, dins de les nostres competències, amb l’objectiu de reduir els requeriments per accedir als ajuts. Inclourem els cultius sembrats i que no arribin a finalitzar el cicle. Es permetrà el pasturatge o sega de cereals i oleaginoses que no arribaran a finalitzar el seu cicle vegetatiu. A efectes dels requisits de rotació, es tindrà en compte el cultiu plantat encara que no arribi a finalitzar el cicle. Permetrem fer un aprofitament en verd d’aquelles parcel·les assegurades de cultius herbacis extensius. El departament actuarà d’ofici per determinar l’impacte de la sequera sobre els cultius i així contemplar aquesta situació excepcional en el moment de realitzar els controls per a cada una de les sol·licituds d’ajuts presentats.

Què fan amb la ramaderia?

Ja hem fet coses en suport a la compra de farratges i, si fa falta, hi haurà camions cisterna per proveir els animals. És important la promoció local del producte i posar sobre la taula la importància de l’activitat. Atendrem la ramaderia perquè ningú no hagi de sacrificar animals.