Maria Dolores Pascual, presidenta de la CHE: «Portàvem des del novembre avisant de la situació crítica»

En la sequera més greu que ha registrat la conca del Segre des que n’hi ha dades, la presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre explica què pot fer l’administració hidràulica en aquesta situació, que va camí d’agreujar-se les properes setmanes. L’organisme de conca ha rebut crítiques per falta de previsió i per improvisació. En aquesta entrevista, María Dolores Pascual explica que la tendència cap a una greu sequera es va advertir el novembre passat i, sense neu ni pluges, poc marge d’actuació hi ha hagut. 

La sequera no dona treva: Urgell i Segarra-Garrigues han hagut de tancar l’aixeta i altres conques poden entrar en situació d’emergència Quina és la previsió?

No és bona. Sabíem que hi hauria una sequera bastant rellevant i s’ha agreujat. Els índexs de sequera es donen de forma molt primerenca i encara estan per venir els mesos d’estiatge. Confiàvem que a l’abril i al maig poguessin pal·liar la situació i el mes d’abril ha estat el més sec de la sèrie històrica. Cal preparar-se per a un empitjorament.

Hem sentit crítiques a la CHE per improvisació després de tancar-se els canals. Ha estat d’aquesta manera?

Des del novembre del 2022 a tots els òrgans col·legiats de la CHE (en els quals participen tots els usuaris) s’ha estat avisant que la campanya 2021-2022 havia sigut crítica i que si els embassaments no es recuperaven aquesta seria difícil. Cada vegada que n’hem tingut ocasió hem demanat prudència al planificar els cultius. Les estimacions de la CHE i dels regants contemplaven un escenari de mínims que s’ha superat. Les coses sempre poden fer-se millor però la tendència es veia des del novembre. El tancament dels canals el van decidir els regants amb coneixement de la CHE i es va fer per preservar el proveïment i un reg puntual.

Podran salvar-se, doncs, els fruiters?

Ara es treballa a buscar una fórmula de gestió per garantir els proveïments utilitzant el menor volum d’aigua possible. Però puc garantir que l’Urgell i el Segarra-Garrigues, la comunitat autònoma i la CHE treballem perquè l’arbre pugui rebre un reg i pugui aguantar, perquè sabem les conseqüències que pot tenir per al propietari de la terra i per a l’economia que genera l’arbre.

També s’ha criticat que a l’hivern s’hagi pogut deixar anar massa aigua a través de les hidroelèctriques. És així?

Les concessions hidroelèctriques a peu d’una presa estan pensades per turbinar l’aigua per al regadiu. Només quan hi ha moltíssima disponibilitat en poden turbinar més, i no ha estat el cas. Als embassaments de l’Urgell o de Santa Anna han turbinat els cabals destinats a ús ecològic o al regadiu. Significa que s’haurien desembassat de la mateixa manera. Allà sí que hi ha un control exhaustiu de la CHE.

Hi ha alguna obra d’emergència que pugui pal·liar aquesta situació? Per exemple, l’harmonització de la Noguera Pallaresa o els pous? Una obra que pugui estar llesta en quatre anys no és una obra d’emergència. L’harmonització és una opció a explotar i a estudiar. A més, té efectes jurídics sobre concessionaris al riu que caldrà valorar. Sens dubte, hi haurà un abans i un després de la sequera per a la conca del Segre i hem de gestionar-ho d’una altra forma. Quant als pous, la comunitat de regants del Canal d’Urgell té els drets concessionals d’aigües superficials i subterrànies. Però el cert és que prenen d’un aqüífer que es recarrega moltes vegades d’aigües superficials, que pot contribuir a alguns regadius. És un element que complementa les aigües superficials i allà hi ha una quantitat de pous molt rellevant que poden ajudar. Però pel que sabem, l’aqüífer té poca aigua i no sembla la gran salvació.

Hem sentit crítiques de la Generalitat la gestió de la sequera per part de la Confederació. La CHE té competències per limitar usos com el proveïment?

A Catalunya hi ha dos realitats hidrològiques diferents (conques internes i de l’Ebre) i a Lleida, diverses administracions sobre un terreny: l’Estat en la gestió de l’aigua en alta, l’autonomia en planificació agrària o millora de proveïments, i actuen també les entitats locals. La gestió de la sequera en ambdós conques no és comparable. En les internes, l’ACA té un problema fonamental de garantia del proveïment i a l’Ebre sol estar garantit. Dit això, l’ACA i la CHE venim parlant en el sentit d’incentivar que tots els ajuntaments tinguin una contenció en la despesa d’aigua. Ha de ser l’ajuntament el que restringeixi o, en el seu cas, el que tutela l’entitat local en les competències sobre proveïment, que és la Generalitat.

Aquesta línia de contenció seria una recomanació? En què ha intervingut fins ara la CHE? Ha advertit algun hidroelèctric?

La CHE té competències en gestió de l’aigua en alta i els hidroelèctrics que turbinen de la sortida d’un embassament, si el volum és menor, redueixen l’aprofitament. En el cas del reg, hi ha un volum d’aigua a repartir i el gestionen de la millor forma. En els proveïments, també. Si un ajuntament fes un mal ús de l’aigua, caldria fer un requeriment. Però ara com ara la CHE no pot dir a un ajuntament fins a quin punt pot omplir una piscina.

Poden rescatar-se cabals ecològics per al regadiu?

El Pla Hidrològic contempla cabals ecològics de sequera, que són menors. Però al Segre, que té espais protegits, només seria possible per garantir proveïments.

Els regants de l’Urgell demanen limitar els regs aigües avall d’Oliana i Rialb, ho faran?

És raonable demanar-ho. Haurem d’adoptar decisions perquè aquests concessionaris que prenen aigua del riu es restringeixin perquè hi hagi certa solidaritat i no hi hagi detraccions excessives a l’embassament de Rialb. És una tasca que ha de fer la CHE.

Ha dit que hi haurà un abans i un després de la sequera al Segre. Es refereix a la modernització del Canal d’Urgell?

No únicament. La conscienciació canviarà i probablement la gestió també en una forma més intensiva de control. També canviarà la Confederació: durant molt de temps ha estat només en el manteniment del sistema en alta i haurà de fer una aproximació per ajudar la transformació d’aquests grans sistemes de tot l’Ebre que actualment consumeixen molta aigua.