Ramaders alerten que l'alt cost derivat de la sequera els obligarà a reduir la cabanya

La falta de pastures i l’alt preu del farratge per culpa de la sequera per alimentar els animals és “preocupant” i comporta greus conseqüències. Els ramaders alerten que algunes explotacions de ramaderia extensiva es veuran abocades a reduir la cabanya si la situació no millora per reduir despeses. Així ho van manifestar ramaders que aquest cap de setmana han participat en la Fira de Solsona, que pateixen per la falta de farratge fins al punt que en alguns casos ja sacrifiquen caps de bestiar, i si la situació no millora, veuen perillar les explotacions.

Els sindicats agraris adverteixen que la majoria ja no disposa de farratge, de manera que han de “suplementar l’alimentació a base de pinso” i afrontar un preu prohibitiu. El president de la Federació Catalana d’Oví i Cabrum, Xavier Ribera, va alertar sobre la dificultat de trobar farratge, “existeix una problemàtica real de desproveïment” i que el que hi ha és molt car. El responsable del sector d’herbacis d’UP, Santi Caudevilla, va assegurar que granges de vedells i vaques poden arribar a reduir a la meitat el nombre de caps pels costos provocats per la sequera en un parell de mesos.

“Tot això està fent inviable una producció ramadera amb un mínim de rendibilitat”, va dir. El preu de la palla ha passat dels 40 euros per tona l’any passat als 180 euros que costa actualment, i l’alfals ja se situa en els 380 euros per tona. Els sindicats veuen imprescindible garantir al sector la disponibilitat de farratge i ajuts directes per afrontar l’increment de preus.

“El més important és evitar que no tanqui cap explotació perquè no es tornarà a obrir”, va dir Caudevilla. El ministeri d’Agricultura ha aprovat ajuts directes per als ramaders per fer front a la sequera i pal·liar l’increment de costos de producció que oscil·len entre 15 euros per ovella i cabra i de 100 euros per vaca. Asseguren que aquests ajuts són “insuficients i un insult” i és necessari garantir al sector el farratge i proporcionar fórmules per evitar-ne l’exportació.

D’altra banda, el sindicat UP ha convocat avui els pagesos per iniciar una marxa de tractors a Saragossa que arribarà demà a la capital aragonesa per protestar davant de la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per la gestió de l’aigua.

Aigües ‘residuals’ per reforçar el reg de fruiters després de tancar l’Urgell

Finques del Pla utilitzen aigües residuals procedents de desaigües de reg per reforçar el regadiu de supervivència dels fruiters arran del tancament del Canal Princial de l’Urgell el passat dia 25 d’abril. Es reguen per gravetat amb molt poca eficiència ja que per regar gairebé dos hectàrees de superfície es poden superar les 9 hores. Els pagesos fan controls de qualitat de l’aigua, sobretot per mesurar-ne la salinitat, ja que gran part d’aquesta aigua procedeix de diferents poblacions del Pla i d’empreses càrnies. Regants van dir que també és aigua nova que brolla de les vetes i que encara n’hi ha a la capa freàtica al subsol. El Principal només serveix entre 1,5 i 2 metres cúbics per segon per garantir proveïments i reg de supervivència.