Sanitat contra la despoblació

Els cinc municipis que engloba el CAP d’Agramunt, a la Ribera del Sió, tenen tres metges per a una població de 7.000 habitants en disset pobles. Aquesta situació sota mínims ha provocat el tancament de la majoria dels consultoris dels petits pobles. Ara, els que els mantenen oberts només tenen servei d’infermera un o dos dies a la setmana. Al consultori de les Pallargues, al municipi dels Plans de Sió, fa un any tenien servei de metge dos dies a la setmana. Ara una infermera acudeix dos dies a la setmana per atendre els veïns de Mont-roig, Bellver i Ossó, on han tancat els consultoris, i als de Sisteró i Pelagalls. A les Pallargues, Mercè Alsina presta el servei de farmaciola als veïns de tota la zona. Com que gran part de la població són gent gran amb problemes de mobilitat, ella mateixa es desplaça per portar els medicaments als pobles. “Sense metges, els avis hauran de traslladar la seua residència i també haurem de tancar el servei de farmàcia”, va dir. Va indicar que aquesta situació perjudica el poble, ja que amb la pandèmia van venir a viure cinc noves famílies “que sense serveis acabaran per marxar”.

L’alcalde, Xavier Pintó, afirma que, després d’una recollida de firmes per exigir metges fa dos mesos, “tot continua igual”. “Si no s’inverteix en la millora dels serveis, els pobles acabaran per desaparèixer”, conclou. La falta de metges a les zones rurals afecta especialment Lleida al tenir molts nuclis disseminats. A Tarroja, els veïns es van mobilitzar fa dos anys al quedar-se sense metge. Ara el seu consultori dona cobertura a 400 persones d’unes altres sis poblacions dels Plans de Sió i Torrefeta i Florejacs.

Futures vacants

Un 20% dels 2.040 metges en actiu de Lleida, uns 400, tenen més de 60 anys i es jubilaran en els propers cinc anys, segons el Col·legi de Metges, que apunta que l’especialitat més afectada serà la de Medicina Familiar i Comunitària. Valora que serà difícil cobrir les vacants, perquè no s’han ofert a temps més places a les facultats de Medicina ni de Metges Interns Residents (MIR). La situació es veu agreujada per la marxa de metges a països com França a la recerca de millors condicions laborals i salarials. La Generalitat ha elaborat un pla que inclou incentius per al personal sanitari en zones rurals i que especialistes dels grans hospitals es desplacin a centres locals i comarcals.

Metges itinerants i incentius en zones rurals

Metges dels grans hospitals catalans hauran de desplaçar- se alguns dies per donar suport a petits centres sanitaris i pal·liar així la falta de personal en especialitats com traumatologia, psiquiatria o pediatria. Salut busca així atreure i conservar personal sanitari i assegurar el servei en places “de difícil cobertura”, majoritàriament en zones rurals. Aquesta proposta se suma a d’altres com habilitar habitatges assequibles per a metges en zones rurals i en enclavaments turístics. En aquests últims resulta difícil arrendar un pis per mesos, ja que cada vegada més immobles es lloguen per dies a turistes. El departament creu que proporcionar habitatges serà un incentiu per atreure personal sanitari a places difícils de cobrir, i en planteja d’altres com facilitar transport i atorgar complements retributius. Aquest pla haurà d’estar en marxa aquest any amb una inversió inicial de 5 milions d’euros. Així mateix, la Generalitat preveu augmentar les places de grau i FP per formar personal sanitari. Amb caràcter immediat, augmentarà en 145 les places de medicina i en 640 les d’infermeria. A Lleida, la Universitat de Lleida (UdL) guanyarà el curs vinent un 10% més de places de primer i n’oferirà 132.