ELECCIONES
En joc l'hegemonia territorial a la Diputació de Lleida
Diputació. Després de dècades d'hegemonia nacionalista (CiU), la composició de la Diputació es decidirà després d'una pugna territorial entre ERC i Junts. Els republicans aspiren a revalidar la majoria que els va donar la presidència el 2019.
El maig del 2019, Esquerra es va imposar a Lleida a Junts per Catalunya (JxCat) en nombre de vots però no de regidors. Mai abans no ho havia aconseguit amb CiU, força hegemònica durant pràcticament tota la democràcia a les comarques de Ponent i el Pirineu. Els republicans havien començat a guanyar empenta en les eleccions generals del mes anterior. En les eleccions municipals de maig, els hereus de CiU van mantenir la majoria d’edils. Tanmateix, el sorpasso d’ERC sí que es va traduir en una majoria a la Diputació: va passar de 6 a 11 diputats i va assumir la presidència després de pactar un govern de coalició amb els 9 (abans 12) de Junts. Quatre anys després, la pugna per l’hegemonia al territori és més aguda.
Està en joc la gestió de gairebé 150 milions d’euros de pressupost (al voltant d’un 60% es destina als ajuntaments) i una plantilla de mig miler d’empleats, així com la designació d’uns 25 càrrecs de confiança en el govern provincial.Des de fa dos mandats, el partit judicial de Lleida, en el qual resideixen i voten la majoria dels lleidatans, designa 13 dels 25 diputats provincials. Això implica que el pes sobretot de la capital és molt important. De fet, els únics representants del PSC o de partits minoritaris (Cs i Comuns, en aquest cas) procedeixen d’aquest partit judicial.
I de la Val d’Aran, on l’escó provincial ha oscil·lat en els últims mandats entre CDA i UA. En els altres vuit partits judicials, la batalla per la Diputació se circumscriu de nou en aquesta ocasió a ERC i Junts. Així les coses, tot apunta al fet que Esquerra podria revalidar la majoria (una part del vot el decidirà la satisfacció dels ciutadans amb el govern de la Generalitat, a mans únicament d’ERC des d’octubre), encara que continuaria sent insuficient per governar en solitari
Per un altre costat, la principal incògnita és quina factura passarà la fractura de l’herència de CiU. Actualment, el grup de Junts en la Diputació té al seu banc tres diputats que no es presenten a les municipals (Paco Cerdà i Jordi Llanes) o no ho fan com a alcaldables (Antoni Navinés). Dos més són de la nova Impulsem (Jordi Latorre i Joan Gilart) i es presenten amb Junts (Eloi Bergós i Rosa Maria Perelló); Rosa Pujol es presenta amb Pacte Local i Francesc Sabanés, amb la marca blanca del PSC.En el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya, el mateix president de la Diputació, Joan Talarn es presenta a les eleccions municipals com a número 2 d’ERC a Bellvís. A més del partit judicial de Lleida, els de Balaguer i Cervera designen tres diputats cada un i la resta, un.
El 2019, els cinc nous escons d’ERC van sortir de Lleida (2), Tremp, les Borges Blanques i Sort. Els postconvergents confien a recuperar el de les Garrigues (a falta de saber a quin partit podria restar vots les noves candidatures X Tu), que es va decidir per unes quantes desenes de vots, però en la resta hi ha moltes incògnites. Quant als minoritaris, està també per veure si Ciutadans i Comuns poden revalidar el seu escó provincial. També la marca electoral del PDeCAT, Ara Pacte Local, liderada per Marc Solsona, aspira a obtenir representació.
De consultoris a despoblació i finançament dels secretaris La Diputació s’ha anat buidant de competències en les últimes dècades en la mateixa mesura en què la Generalitat ha anat guanyant atribucions. Tanmateix, la seua posició com a ajuntament d’ajuntaments ha guanyat punts en els últims anys, que ha cobert àmbits com el sanitari, amb un pla d’inversions en consultoris locals, o de repte demogràfic, amb polítiques de discriminació positiva. També en el finançament de les places de secretari municipal en els municipis massa petits per costejar-se’n un. D’aquesta manera, en aquest capítol ha doblat la seua aportació, que supera en l’actual pressupost els dos milions d’euros.