Afrucat calcula que la sequera amenaça fins a 15.000 llocs de feina a la zona del Canal d'Urgell

El tancament del Canal d’Urgell a conseqüència de la sequera pot posar en risc entre 10.000 i 15.000 llocs de treball si persisteix la falta de pluges, segons Afrucat. El seu director general, Manel Simon, va xifrar la facturació perduda en aquesta zona en uns 350 milions d’euros (d’un total de 1.000 milions de facturació), fet que amenaçaria fins a 15.000 llocs de treball, d’un total de 40.000. Simon es va reunir ahir amb el secretari general d’UGT a Catalunya, Camil Ros, amb qui van acordar traslladar a la Generalitat la possibilitat que s’articulin ERTO per als afectats “per la via de la força major”, com va ocórrer amb els cultius afectats per les gelades de l’any passat.

Simon va recordar que els fruiters del Canal d’Urgell produeixen el 55% de les pomes i peres de Catalunya. “Estem a les portes que s’anunciï un nou torn de reg al canal”, l’últim amb les reserves actuals, la qual cosa és insuficient per salvar els arbres, va assenyalar. La producció es dona per perduda i suposarà un “dèficit del 50%” de la fruita de pinyol, fet que abocarà les empreses agràries a retallar costos per sobreviure.

“Creiem que aquesta situació reuneix els requisits per demanar a la Generalitat que permeti els expedients de regulació, amb el beneplàcit” dels sindicats. El secretari d’UGT va afegir que els ERTO afectarien fixos i fixos discontinus.Malgrat tot, Simon va assenyalar que aquesta mesura no serà suficient per als regants: “El que volem és salvar els arbres”, va dir, i va demanar rescatar aigua d’altres usos per aconseguir-ho (vegeu el desglossament). Ros, per la seua part, va reclamar un “pla de xoc i un pla estratègic” per al sector, dins dels quals demanaran articular els ERTO.

Va apuntar que la falta d’aigua afecta també empreses “làcties, de paper” i a l’agroindústria.La patronal de petites i mitjanes empreses, PIMEC, va fer també una valoració de la sequera i va estimar les pèrdues en 160 milions al Segrià, la Segarra, les Garrigues i el Canal d’Urgell. Tanmateix, va afegir el president de Pimec Tarragona, Jordi Ciuraneta, que si la sequera mata arbres i cultius les pèrdues superaran els 700 milions només a la zona de l’Urgell. Va presentar el manifest Economia, aigua i futur, amb què demanen una nova gestió de l’aigua a mitjà i llarg termini.

D’altra banda, representants del Canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues es van reunir ahir amb els de la CHE per abordar el repartiment dels cabals d’Oliana i Rialb després de les últimes pluges. Calculen que hi ha uns 18 hectòmetres per a regadiu i han de presentar la proposta de gestió. Dilluns, els regants es van reunir amb el Manifest Gran Urgell, que va denunciar manca de transparència i una mala gestió de l’aigua aquesta campanya.

Demanen reduir els altres usos de l’aigua per assegurar els arbres

Afrucat va reclamar ahir mesures que permetin incrementar l’aigua destinada a regadiu per salvar els arbres del Canal d’Urgell. Per exemple, que es restringeixi el reg aigües amunt d’Oliana i Rialb, amb indemnitzacions per als afectats, i que es redueixi en un metre cúbic per segon el cabal ecològic del Segre, així com que es rebaixin les dotacions d’aigua per als proveïments. Membres d’Afrucat van visitar juntament amb el subdelegat a Lleida, José Crespín, una finca de Miralcamp afectada.

Fins a 50 tractors protesten a la CHE a Saragossa Desenes de tractors procedents de Lleida i Terres de l’Ebre es van concentrar ahir davant de la seu de la CHE a Saragossa. Van demanar ajuts urgents per la sequera, van criticar la gestió de l’aigua i van titllar d’“insuficients” els 270 milions anunciats pel Govern central. Convocats per UP, van sortir en marxa dilluns i van arribar a Saragossa després de 12 hores de trajecte. Responsables de la CHE els rebran avui però fonts de l’organisme van defensar que des de l’estiu es prenen mesures per la falta de pluges. En la protesta van participar uns 50 tractors però molts hi van arribar en vehicle particular, així que en total es van mobilitzar un centenar de vehicles.