La CHE preveu que el 50% de la conca es trobi en estat d'emergència a finals de mes per la falta de precipitacions

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) creu que a finals de maig, el 50% de la conca estarà en estat d'emergència per la sequera. Així ho ha dit la presidenta de l'ens, Maria Dolores Pascual, en una roda de premsa abans de la primera comissió del Pla especial de sequera. Les conques del Gállego-Cinca i la del Huerva se sumaran a les que ja estan en emergència i per això es passarà del 30% actual al 50%. En aquest sentit, ha recordat que un 65% de la conca es troba en "sequera prolongada". La CHE preveu també que la situació empitjori de cara a l'estiu ja que no s'esperen pluges importants. Entre mesures a adoptar, a Catalunya s'intensificarà la coordinació amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per la vigilància i control de cabals.

Pascual ha remarcat que des del 26 d'abril la situació a la conca de l'Ebre ha empitjorat en general malgrat algunes pluges al nord de Navarra que no han modificat l'estat de les reserves. Cada 15 dies la CHE fa un avanç de la situació i anticipen que a finals de maig, entrin en estat d'emergència dos noves zones, la conca del Gállego-Cinca i la del Huerva. Se sumaran a les que ja estaven declarades com són les de l'eix de l'Ebre, la del Iregua, la del Baix Ebre, la del Segre, i la de l'Aragó i Arbas. En alerta quedaran les del Noguera Pallaresa, la de la Noguera Ribagorçana i la de l'Ésera, que també empitjoraran però no arribaran a entrar en emergència el 31 de maig.

La comissió permanent celebrada aquest dijous a Saragossa ha servit per repassar les mesures adoptades per la sequera, sobretot les relacionades amb el regadiu, ja que és el sector que més consumeix. De moment, la CHE ja ha fet declaracions de situació excepcional per sequera extraordinària a la conca del Segre, que era la més preocupant però també al Baix Ebre i altres tres de l'Aragó i la Rioja. Aquesta declaració permet que els usuaris puguin optar a ajudes i també estalvi en el cànon i les tarifes de l'aigua.

Pascual ha reconegut que a mesura que la situació empitjori caldrà prendre noves restriccions, especialment als usuaris del regadiu. En cap cas, ha dit, estan parlant de restriccions per a l'ús de boca, però si que es podrien aplicar per usos de generació d'energia, o altres de caràcter industrial. L'objectiu de la CHE és també traslladar un missatge de conscienciació a la població perquè la sequera és "important i serà llarga".

La CHE també intensificarà el control dels aforaments per a cabals ecològics i pel que fa als vessaments, ja que hi haurà menys cabals i podrien provocar danys al medi hidràulic. En el cas de Catalunya la vigilància competeix a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i per això, Pascual ha dit que es coordinaran per vigilar les conques de la part catalana.

Pascual ha reiterat que aquesta sequera és de les més greus que ha patit la confederació, ja que s'hi arriba després d'un 2022 molt sec, on ja hi va haver restriccions però es va aconseguir salvar la campanya gràcies a les reserves. No ha plogut des de llavors i el que ha nevat no ha arribat als embassaments, per això, la situació actual encara és pitjor i no hi ha bons pronòstics.

Entitats ecologistes demanen no tocar els cabals ecològics

Les entitats ecologistes Seo BirdLife, la Plataforma en defensa de l'Ebre i Ipcena - Ecologistes de Catalunya, han reclamat que no es toquin els cabals ecològics dels rius davant la proposta de l'esborrany del Pla de sequera de la CHE. Consideren que aquesta mesura posaria en risc la conservació de les zones humides i han reclamat que s'assegurin els cabals ecològics com a element de preservació de la biodiversitat, qualitat de l'aigua i de l'activitat econòmica al llarg de les conques.

Les entitats, han posat en relleu, en el context de canvi climàtic actual, la "incongruència" d'un pla de sequera, que se centra bàsicament en la reducció dels cabals ecològics, sense incloure la revisió a la baixa de les noves demandes de regadius dels darrers 20 anys. Els ecologistes també apunten directament a les 360 centrals hidroelèctriques de la conca de l'Ebre ja que consideren que sostreuen de les lleres cabals importants, en períodes de sequera, i les veuen com a principal causa de la reducció dels cabals ecològics.

Així mateix, també veuen la conca del Segre "absolutament deficitària" i que la construcció de nous embassaments com Rialb, no han augmentat la garantia de disposar d'aigua sinó que n'han incrementat la demanda i amb això s'han esgotat els recursos disponibles a major velocitat, posant en risc el poder donar servei a regs històrics com el canal d'Urgell.