SEGRE

A vista de poble

El repte de viure al secà

Alfés, entre la timoneda i Mas de Melons, intenta suportar la càrrega que suposen les ZEPA

Vista d'arxiu de la timoneda d'Alfés amb les instal·lacions de l'aeròdrom tancat i la ciutat de Lleida al fons.

Vista d'arxiu de la timoneda d'Alfés amb les instal·lacions de l'aeròdrom tancat i la ciutat de Lleida al fons.SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Milers d’hectàrees de secà estan protegides a Lleida per ser zones d’interès per les seues aus. Els pobles afectats tenen el repte de superar aquesta limitació i incentivar el seu desenvolupament. Un clar exemple és Alfés.

 Lleida té més de 54.000 ha de secans repartides per les comarques de les Garrigues, el Segrià, la Noguera, l’Urgell i la Segarra. Són zones incloses a la Xarxa Natura 2000 pel seu interès paisatgístic i ornitològic, ja que acullen espècies d’ocells molt cares de veure per als experts. La majoria són zones d’especial protecció d’aus (ZEPA) on és exclòs el regadiu o només s’utilitza com a suport per a cultius.

Les zones protegides (ZEPA) de Mas de Melons-Alfés i la timoneda d’aquest últim municipi al Segrià són un exemple. Tanmateix, per a la majoria dels veïns, poder viure respectant els ecosistemes no és cap panacea, sinó un fre al seu desenvolupament, també agrícola. Alfés comptava de convertir en regadiu més de 3.000 hectàrees dins del sistema Segarra-Garrigues, que, a causa de la protecció de la fauna, s’han quedat en menys de la meitat que es proveeixen mitjançant elevacions per bombatge del Segre.

A aquest fet cal sumar la presència d’una au de la qual tots els habitants d’Alfés han sentit parlar però que molt pocs, per no dir cap, ha vist a la timoneda: l’alosa becuda. “Els experts diuen que se sent però no es deixa veure, per la qual cosa estem davant d’un acte de fe”, afirmen. El setembre de l’any 2019, la Generalitat va confirmar que aquesta espècie havia tornat a la timoneda, una au que va determinar anys abans que el projecte de l’aeroport de Lleida se n’anés a Alguaire (vegeu el desglossament).

Quatre anys després, l’Estat l’ha declarat en perill d’extinció al costat del gall fer i el sisó per extremar més encara la seua protecció al considerar que es troba en clar declivi. Per la seua banda, els veïns consideren que poc han fet ecologistes i administració per conservar l’únic al·licient turístic que se suposa que tenen. Conservar l’alosa també va ser un factor decisiu perquè la Justícia ordenés tancar l’històric aeròdrom d’Alfés l’any 2015, que va traslladar la seu a Alguaire.

En aquests últims anys les instal·lacions de l’aeròdrom, que el consistori sempre ha reclamat per al poble, s’han anat degradant fins a tal punt que durant aquest mandat la Generalitat, propietària del complex, va plantejar enderrocar-lo en part per impulsar la timoneda. Aquesta situació també repercuteix directament en el desenvolupament i la promoció de les antigues instal·lacions de la Guerra Civil que es conserven com a atractiu turístic i cultural.

En definitiva, la protecció dels secans i de la seua avifauna ha condemnat Alfés a viure de l’agricultura. Tanmateix, “amb la sequera, les coses s’estan posant molt complicades. Els joves que quedem dedicats al camp som pocs i només ho podrem aconseguir els que tenim regadiu”. “És un poble al costat de Lleida on s’han millorat molt els serveis i equipaments, però, si el camp no dona, haurem d’anar-nos-en a la ciutat.”

BALANÇ MUNICIPAL

Ni aeroport ni compensació per no regar

En aquests últims quatre anys l’ajuntament ha treballat perquè els habitants d’Alfés tinguessin equipaments i serveis que fessin còmoda la vida en un poble que té a menys d’un quart d’hora la ciutat. Aquesta proximitat i, per tant, la proximitat de l’estació de l’AVE i de l’AP-2, fa que no puguin treure’s l’espina que haurien pogut acollir l’aeroport de Lleida perfectament comunicat, sobretot, quan ja es comptava amb experiència en aviació.

Poc importa als habitants que s’esgrimeixi que les aus cada vegada atreuen més un turisme especialitzat. “Nosaltres només hi veiem petits grups de tant en tant, però això no ens dona de menjar”, opinen. Estar supeditats al futur d’un petit ocellet no agrada a la majoria “sobretot quan ara hi és, i ara no. Tampoc no hem rebut cap compensació per llançar a la brossa totes les nostres expectatives”.

L’agricultura és l’únic sector del qual penja el seu desenvolupament, però viure del secà és molt dur i sequeres com la que estem vivint en aquest moment són un clar exemple de la raó per la qual les collites de cereal estan perdudes. Els únics que podran salvar alguna cosa són el que tenen terrenys en regadiu”, afirmen.

L'OPINIÓ

Dídac Sentís (agricultor) «Conservar el territori només ho fa el pagès»

“Els únics que conservem el territori som els agricultors. Jo mai he vist aloses a la timoneda, però, si n’hi ha, sempre han conviscut amb l’agricultura.”

Francisco Ros (agricultor) «Perdrem tots els cultius de secà»

“Tots els pagesos que tenim cultius al secà perdrem les collites perquè la sequera és molt greu. Només se salvaran les que reguen de les elevacions del segre.”

Maria Drudis (jubilada) «La vida al poble segueix igual que abans»

“Jo ja soc molt gran, porto 67 anys vivint a Alfés i sí que hi ha hagut avanços des de quan jo era lletera, però la vida continua estant com abans, al camp.”

tracking