L'expansió de l'os i el llop
La mort de Cachou a Les va evidenciar tensions pel creixement d’aquestes espècies al Pirineu
L’os Cachou va aparèixer enverinat a Les el 2020, un any després de protestes de ramaders de muntanya contra els danys de l’os i del llop, dos grans depredadors la població dels quals creix i s’expandeix al Pirineu.
Hi ha una causa judicial oberta per la mort de Cachou i els dos investigats es presenten a les municipals. Són A. M. G., agent de l’àrea de Medi Ambient del Conselh, i Jose Antonio Boya, exconselhèr de Territori en el mandat anterior. Ocupen els llocs dos i tres de la llista de CDA a Les. A més, l’agent es presenta als comicis aranesos pel mateix partit, com a número dos en el terçon de Quate Lòcs.
El mandat municipal després de les eleccions del 2019 va començar amb protestes de ramaders del Pirineu per predacions d’ossos i llops. Hi va haver manifestacions a Llessui, Llavorsí i Aïnsa (Osca). El 2022, el tancament de l’última explotació d’ovelles de Farrera després d’un atac de l’os va motivar una altra mobilització. Mesures com agrupar ramats vigilats per pastors i protegir ruscos amb cables electrificats redueixen en gran manera els danys dels plantígrads, però no poden aplicar-se a bestiar equí ni boví. Quant al llop, la seua inclusió en la llista espanyola d’espècies protegides del 2021 va coincidir amb els primers albiraments a Aran i la Ribagorça, on feia dècades que estaven desapareguts.
“El dia que arribi el llop farà que l’os sembli bo”, adverteix Marc Cuny, president Associació de Criadors del Cavall Pirinenc Català a Aran. Les predacions són un problema afegit a les que el sector pateix per la sequera i l’augment de preus dels farratges. El procés per confirmar un atac i, en el millor dels casos, obtenir una indemnització, és llarg i difícil.
“Volem continuar amb la ramaderia, però davant de tantes complicacions de vegades tenim ganes d’abandonar”, afirma. “El problema no és la presència de l’os, sinó la seua gestió per part de les administracions”, valora Marc Alonso, biòleg i membre de l’associació ecologista Depana que resideix a la Val. “La relació amb els administrats no és prou bona, cal millorar l’atenció els ramaders”, afegeix.
BOSSÒST
Bossòst acull des de fa una dècada el parc de visualització de fauna pirinenca Aran Park, propietat del Conselh i que exhibeix ossos en un recinte a l’aire lliure. La silueta d’un exemplar en el seu logotip és una de les poques mostres de promoció del turisme basat en aquesta espècie a Aran. Un altre exemple són uns fullets sobre la vida salvatge a la Val que l’administració aranesa ha publicat a la seua pàgina web turística visitvaldaran.com.
Marc Alonso, pioner a organitzar visites guiades als hàbitats de l’os a Aran, considera que l’administració ha d’assumir un paper protagonista en la promoció del turisme de fauna salvatge i de l’os en particular. “Aquesta espècie és una marca de qualitat ambiental”, recalca Alonso. A prop del nucli zoològic d’Aran Park hi ha un camp clos per acollir i rehabilitar cadells d’os orfes sense habituar-los a la presència humana, per alliberar-los al medi natural una vegada recuperats. Es va construir en el marc del programaPiroslife.
Fora d’Aran, Isil acull des de fa anys la Casa de l’Os, l’únic centre d’interpretació dedicat als plantígrads. La Fundación Oso Pardo, antic gestor del centre d’Isil, projecta instal·lar-ne un altre a Esterri d’Àneu.
EN PRIMERA PERSONA
Marc Alonso «Cal millorar l’atención als ramaders»
Valora que la convivència entre ramaders i grans depredadors ha millorat, però adverteix que “el conflicte no ha desaparegut” i considera que les administracions “han de millorar l’atenció als ramaders”. “El problema no és l’os, sinó la seua gestió.”
Marc Cuny «A vegades amb tanta dificultat volem abandonar»
Les predacions se sumen a problemes com l’augment de costos derivat de la sequera i el procés d’indemnització per predacions és complex i lent. “Volem seguir endavant, però tanta dificultat de vegades dona ganes d’abandonar”.