SEGRE

L'expansió de l'os i el llop

La mort de Cachou a Les va evidenciar tensions pel creixement d’aquestes espècies al Pirineu

El cadàver de l'os Cachou va ser trobat al municipi de Les l'abril del 2020.

El cadàver de l'os Cachou va ser trobat al municipi de Les l'abril del 2020.CGA

Creat:

Actualitzat:

L’os Cachou va aparèixer enverinat a Les el 2020, un any després de protestes de ramaders de muntanya contra els danys de l’os i del llop, dos grans depredadors la població dels quals creix i s’expandeix al Pirineu.

Un os va aparèixer mort en una zona de difícil accés de Les l’abril del 2020. Era Cachou, considerat problemàtic per predacions a ramats en anys anteriors. Una necròpsia va revelar que havia estat enverinat i, aquell mateix any, uns altres dos ossos van morir per l’acció humana: un mascle tirotejat a França, a prop del Pallars Sobirà, i la femella Sarousse, morta a trets a Osca en una cacera.

Hi ha una causa judicial oberta per la mort de Cachou i els dos investigats es presenten a les municipals. Són A. M. G., agent de l’àrea de Medi Ambient del Conselh, i Jose Antonio Boya, exconselhèr de Territori en el mandat anterior. Ocupen els llocs dos i tres de la llista de CDA a Les. A més, l’agent es presenta als comicis aranesos pel mateix partit, com a número dos en el terçon de Quate Lòcs.

El mandat municipal després de les eleccions del 2019 va començar amb protestes de ramaders del Pirineu per predacions d’ossos i llops. Hi va haver manifestacions a Llessui, Llavorsí i Aïnsa (Osca). El 2022, el tancament de l’última explotació d’ovelles de Farrera després d’un atac de l’os va motivar una altra mobilització. Mesures com agrupar ramats vigilats per pastors i protegir ruscos amb cables electrificats redueixen en gran manera els danys dels plantígrads, però no poden aplicar-se a bestiar equí ni boví. Quant al llop, la seua inclusió en la llista espanyola d’espècies protegides del 2021 va coincidir amb els primers albiraments a Aran i la Ribagorça, on feia dècades que estaven desapareguts.

La població d’ossos s’estima en 76 a tot el Pirineu, a l’espera de conèixer els que hagin nascut aquest any. També ha augmentat la presència de llops, tot i que ara per ara són només mascles separats dels seus ramats arribats des de França i Itàlia. Des del 2019 se n’han identificat quatre al Pirineu català i vint en les últimes dos dècades. L’expansió d’aquests grans depredadors preocupa els ramaders de muntanya, i especialment la del llop, considerat molt més voraç que l’os.

“El dia que arribi el llop farà que l’os sembli bo”, adverteix Marc Cuny, president Associació de Criadors del Cavall Pirinenc Català a Aran. Les predacions són un problema afegit a les que el sector pateix per la sequera i l’augment de preus dels farratges. El procés per confirmar un atac i, en el millor dels casos, obtenir una indemnització, és llarg i difícil.

“Volem continuar amb la ramaderia, però davant de tantes complicacions de vegades tenim ganes d’abandonar”, afirma. “El problema no és la presència de l’os, sinó la seua gestió per part de les administracions”, valora Marc Alonso, biòleg i membre de l’associació ecologista Depana que resideix a la Val. “La relació amb els administrats no és prou bona, cal millorar l’atenció els ramaders”, afegeix.

BOSSÒST

Parc de fauna i recinte per a cadells d’os orfes 

Bossòst acull des de fa una dècada el parc de visualització de fauna pirinenca Aran Park, propietat del Conselh i que exhibeix ossos en un recinte a l’aire lliure. La silueta d’un exemplar en el seu logotip és una de les poques mostres de promoció del turisme basat en aquesta espècie a Aran. Un altre exemple són uns fullets sobre la vida salvatge a la Val que l’administració aranesa ha publicat a la seua pàgina web turística visitvaldaran.com.

Marc Alonso, pioner a organitzar visites guiades als hàbitats de l’os a Aran, considera que l’administració ha d’assumir un paper protagonista en la promoció del turisme de fauna salvatge i de l’os en particular. “Aquesta espècie és una marca de qualitat ambiental”, recalca Alonso. A prop del nucli zoològic d’Aran Park hi ha un camp clos per acollir i rehabilitar cadells d’os orfes sense habituar-los a la presència humana, per alliberar-los al medi natural una vegada recuperats. Es va construir en el marc del programaPiroslife.

Fora d’Aran, Isil acull des de fa anys la Casa de l’Os, l’únic centre d’interpretació dedicat als plantígrads. La Fundación Oso Pardo, antic gestor del centre d’Isil, projecta instal·lar-ne un altre a Esterri d’Àneu.

EN PRIMERA PERSONA

Marc Alonso «Cal millorar l’atención als ramaders»

Biòleg, membre de l’associació ecologista Depana i pioner a organitzar sortides guiades als hàbitats de l’os a aran, creu que el turisme basat en aquesta espècie té molt marge de desenvolupament. “Funciona a tot arreu, aran no té per què ser una excepció”, afirma.

Valora que la convivència entre ramaders i grans depredadors ha millorat, però adverteix que “el conflicte no ha desaparegut” i considera que les administracions “han de millorar l’atenció als ramaders”. “El problema no és l’os, sinó la seua gestió.”

Marc Cuny «A vegades amb tanta dificultat volem abandonar»

Presideix l’associació de criadors del cavall Pirinenc català a aran i ha perdut tres poltres en atacs de l’os. El bestiar equí no pot agrupar-se com les ovelles per protegir-lo i han començat a posar dispositius GPS als cavalls. “No serveixen per prevenir atacs, només per localitzar-los”, puntualitza.

Les predacions se sumen a problemes com l’augment de costos derivat de la sequera i el procés d’indemnització per predacions és complex i lent. “Volem seguir endavant, però tanta dificultat de vegades dona ganes d’abandonar”.

 
tracking