Val d'Aran | Habitatge i pedanies, a l'agenda

Vielha ha tingut sis alcaldes en 44 anys des de les primeres eleccions municipals de la democràcia i només dos (Joan Riu, del 2003 al 2007, i Àlex Moga, del 2011 al 2015) ho van ser per un únic mandat. L’actual primer edil, Juan Antonio Serrano (Unitat d’Aran-PSC), va aconseguir tant el 2015 com el 2019 majoria absoluta de regidors, si bé en el primer la va perdre arran de la marxa d’un dels seus edils a l’oposició per desacords sobre la regulació dels pisos turístics. L’alcalde persegueix la seua tercera majoria absoluta.

Diumenge s’enfrontarà a uns altres quatre candidats: dos de veterans i dos de novells. L’històric exalcalde Pau Perdices (Convergéncia Aranesa) es retira i deixa la política després d’haver dirigit l’ajuntament un mandat i mig: 1999-2003 i 2009-2011, després d’un pacte amb el ja desaparegut Josep Calbetó (que al seu torn va ser primer edil de la capital aranesa catorze anys).L’habitatge ha estat, precisament, un dels reptes de difícil solució que ha hagut d’afrontar el consistori aquests quatre anys i que sens dubte es perfila com un dels carrerons de complexa sortida per als propers. Juntament amb la reforma del Palai de Gèu i la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern, el conflicte habitacional ha centrat bona part del debat municipal en el mandat que ja acaba.Actualment, la capital de la Val d’Aran té uns 5.000 habitatges, dels quals menys de la meitat són residència principal (un 46% sobre un total de 4.446, segons dades de l’útima enquesta oficial de l’INE del 2011).

Amb 2.288 habitatges secundaris, cinquanta-un hotels, dos càmpings i vuit cases de turisme rural (que sumen 4.467 places en el seu conjunt), i una elevada estacionalitat del turisme, en setmanes d’afluència punta com les de la temporada d’esquí la ciutat multiplica el nombre de residents fins a vorejar el col·lapse d’alguns dels seus serveis com el de neteja.L’eclosió dels habitatges d’ús turístic (HUT, en les sigles en català) ha situat pels núvols el preu dels lloguers i ha elevat tant Vielha com Naut Aran a la categoria de zona turística tensionada comparable amb Eivissa, Mallorca o Barcelona. La creació d’habitatge social s’ha posat sobre la taula com una de les solucions per als veïns que volen quedar-se a viure a la vall o per als treballadors de temporada. L’equip de govern ha alertat que no figura entre les seues competències, si bé ha plantejat mesures com la conversió de fins a cinc terrenys d’ús hoteler que no s’han desenvolupat com a zones per a habitatge social.L’alcalde Serrano destaca a més que la normativa sobre els HUT, amb la qual Vielha va ser pionera a decretar a més una moratòria en els permisos, “és la més restrictiva de l’Estat”.

“Vielha en té uns 300 i els últims quatre anys només hem donat dos permisos més”, assenyala. Tanmateix, aquesta regulació no és suficient per contenir preus. El consistori també té sòl rescatat de l’Incasòl per promoure habitatge social.

El candidat de Convergéncia, amb tres regidors, Enric Jiménez, considera que cal aprofitar el patrimoni immoble de l’ajuntament i les pedanies i rehabilitar-lo com a habitatge social.Julián Fernández, regidor i candidat de Podem, incideix que els lloguers no baixen dels 1.000 euros al mes i aposta per declarar el municipi zona tensionada segons la nova llei d’habitatge. També critica la poca inversió a les dotze pedanies i l’escassa utilització dels romanents municipals. En aquest punt coincideixen la majoria dels cinc candidats, mentre que l’alcalde defensa que el seu programa electoral inclou donar més autonomia i pressupost a les pedanies.El Palai de Gèu ha centrat bona part de la despesa municipal en l’últim mandat al constatar-se greus problemes estructurals.

El Palai va tancar més d’un any i mig i ha requerit una inversió de 800.000 euros. Malgrat tot, Serrano defensa que han passat de 400 a 900 socis. Quant als Jocs Olímpics d’Hivern, la Val va defensar majoritàriament celebrar-los, però la candidatura ha quedat aparcada.