Les Garrigues | El repte de rejovenir i avançar

A mitjans del mandat municipal, el que havia estat alcalde de les Borges per Junts durant els últims deu anys, Enric Mir, va decidir deixar el càrrec per motius personals. El va succeir Núria Palau amb una proposta continuista que s’ha centrat a dotar la ciutat de nous equipaments i infraestructures, impulsar les energies sotenibles i polítiques feministes i d’habitatge. Tanmateix, queden pendents la construcció d’un teatre auditori, una escola de música i obrir l’arxiu comarcal com a principals incentius culturals que sempre han reclamat els veïns, a banda d’aconseguir que Masia Salat sigui un geriàtric promogut per la iniciativa privada.

Pel que fa a les infraestructures, la supressió del peatge de l’AP-2 va suposar un abans i un després per a la capital i la comarca (vegeu el desglossament). No obstant, molts continuaran reclamant el desdoblament de l’N-240 com a eix de connexió del territori, una cosa que per a d’altres ja no és necessària.També cal desenvolupar més sòl industrial i, en concret, el polígon de la Vaca Roja, atès que les principals crítiques dels inversors és que no troben parcel·les per aixecar noves empreses. Disposar d’aquesta superfície per a indústries redundaria en la creació de llocs de treball, segons coincideixen la majoria dels partits que opten a entrar en el govern municipal.L’habitatge és un altre de punts clau en la realitat de la capital de les Garrigues que, com tota la comarca, lluita per evitar l’èxode juvenil.

Val a destacar les queixes provocades per okupes en un bloc propietat de grans tenidors, una situació que va generar inseguretat veïnal i que el consistori considera actualment resolta. També s’ha atenuat la polèmica per les firma General d’Olis, després de la sentència que anul·la les ordres per demolir edificis i estudis que determinen que la seua activitat no suposa perill per a la salut. Un altre objectiu és una major promoció de la Fira de l’Oli, tercera en importància després de Sant Miquel de Lleida i Sant Josep de Mollerussa.

Adeu als peatges a l’autopista i cinc anys sense morts a l’N-240

L’AP-2 va quedar lliure de peatges el setembre del 2021, després de més de quaranta anys de concessió. Les casetes de peatges de les Borges, l’Albi, Soses i Lleida han passat ja a la història després que el ministeri de Transports les enderroqués i adeqüés els accessos a l’autopista. L’aixecament de les barreres va comportar un canvi en la mobilitat que ha provocat que el trànsit a l’autopista s’hagi duplicat, mentre que a l’N-240 (que transcorre gairebé paral·lel) s’ha reduït dràsticament. En els sis primers mesos sense peatges havia descendit més d’un cinquanta per cent. A més, el 2018 es va posar en marxa la desviació obligatòria de camions a l’AP-2, que ara s’aplica entre Lleida ciutat i Montblanc, i també va provocar una disminució de trànsit. Ambdós mesures han ajudat a disminuir la sinistralitat i el tram lleidatà de l’N-240 suma cinc anys sense accidents mortals.

Per la seua part, Transports ha engegat a l’autopista un dispositiu antiboira pioner a tot l’Estat espanyol. Aquest s’aplica entre Castelldans i les Borges Bkanques i inclou un sistema làser i balises que delimiten els carrils. Així mateix, projecta nous accessos a l’AP-2.