Emprendre en el medi rural

Arran de la pandèmia, cada vegada més joves opten per emprendre en zones rurals. Ajuntaments com el de Bellaguarda veuen els beneficis d’aquest fenomen al seu poble i miren de potenciar-lo

Cada vegada més joves opten per emprendre i viure en el medi rural, atrets per menys competència i costos operatius i una major qualitat de vida. Al seu torn, la dinamització econòmica s’ha demostrat com una de les millors eines per frenar l’èxode rural, per la qual cosa els ajuntaments miren de potenciar aquest fenomen alhora que reclamen les mateixes oportunitats i serveis que el medi urbà. Un exemple d’això és Bellaguarda, a les Garrigues, que va llançar fa poc una línia d’ajuts per sufragar la quota d’autònoms de la Seguretat Social a joves que inicien la seua activitat. L’objectiu és pal·liar algunes de les adversitats que molts afronten, com són la dificultat per trobar habitatge o un dèficit en comunicacions o serveis. En la mateixa línia, cada vegada més pobles aposten per construir espais de coworking a fi d’atreure professionals de diferents sectors. Això és possible, en part, per l’arribada de la telefonia mòbil 5G, que abasta ja el 80% de la població lleidatana, en la mitjana de Catalunya.

Mireia Mañes, de Barcelona i que viu a la Seu d’Urgell fa sis anys, explica que “després d’estudiar vaig voler quedar-me aquí i vaig emprendre un negoci de moda sostenible enfocant-me a la venda per internet”. “Estic molt satisfeta, ja que el Pirineu té moltes oportunitats i fa poc he pogut obrir el meu propi atelier al centre històric”, afegeix. Per la seua part, Marta Roca, instal·lada al Palau d’Anglesola i que va obrir amb la seua parella una escola d’anglès a Mollerussa, afirma que “aquí no hi ha cues, tot és més a prop i la gent s’ajuda entre ella encara que, d’altra banda, és més complicat emprendre al ser la gent més reticent als canvis”.

S’ha de recordar que Ponent, amb 430.000 habitants, concentra la major part de la població en nuclis de menys de 5.000 veïns i que l’envelliment de la població rural no dona treva, la qual cosa obliga les administracions a desenvolupar iniciatives per consolidar nous habitants en aquestes zones. En aquest sentit, Iris Borda, que es va instal·lar fa temps a Maldà, a l’Urgell, afirma que “el gran repte a què em vaig enfrontar al voler venir aquí va ser el de trobar habitatge, i el més curiós del cas és que molts pobles de l’Urgell tenen cases buides”. Davant d’aquesta problemàtica, sorgeixen iniciatives de masoveria urbana i cooperatives d’habitatge, tant al pla com al Pirineu. Alhora, municipis petits aposten per superar els localismes i treballar en xarxa. Ho veuen com l’única manera d’aconseguir més serveis i tornar-se més atractius, garantint així la supervivència dels pobles. Un exemple d’això és la Comunitat de Municipis del Segrià Sec, que prova d’impulsar projectes turístics, agrícoles i de patrimoni a fi de mantenir i atreure nous veïns.