SEGRE

Eleccions

Consells: l'altra pugna electoral

ERC i Junts es disputen també 11 comarques, en què el 2019 hi va haver només 4 majories absolutes

EL MAPA DEL REPARTIMENT COMARCAL

EL MAPA DEL REPARTIMENT COMARCAL

Publicat per
Helena CulleréCap de Comarques

Creat:

Actualitzat:

Consells comarcals. Lleida elegeix també diumenge 1.406 consellers comarcals d’11 corporacions i Aran. El 2019, hi va haver 5 majories absolutes, 3 pactes de Junts i ERC i en uns altres 4 ha governat Esquerra amb diferents fórmules.

El maig del 2019, els ajustats resultats que van obtenir a les eleccions municipals ERC i Junts per Catalunya (a nivell de província, ERC va guanyar en vots, però JxCat ho va fer en escons) van comportar el final de les majories absolutes en bona part dels consells comarcals. Fins a aquell any, CiU i després el PDeCAT havien estat la força hegemònica en ajuntaments i consells, que governaven totes les corporacions comarcals.

El 2019 es van exceptuar el Solsonès, amb majoria d’ERC, i el Jussà, on governaven els nacionalistes en coalició amb els republicans. Però fa quatre anys l’esquema es va trencar a favor d’ERC, que es va imposar en cinc consells. Només hi va haver quatre majories absolutes a les 11 corporacions: el Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Alta Ribagorça per a JxCat i la Noguera per a ERC. També al Conselh d’Aran, amb UA. En els altres set, hi va haver tres majories relatives per a JxCat (Alt Urgell, Urgell i Segrià) i quatre per a Esquerra (Pallars Jussà i Pallars Sobirà, Segarra i Solsonès), on es van requerir pactes. Aquesta situació va donar ales des del principi a situacions d’inestabilitat.

La primera, al consell comarcal del Sobirà, on poques setmanes després d’haver-se constituït el ple, que va elegir Gerard Sabarich (JxCat) com a president, una moció de censura impulsat per Fem Municipi-ERC amb el suport dels díscols Llorenç Sànchez i Carles Isús va desbancar els juntaires.

Pel que fa al pla, el cordó sanitari de Junts i ERC contra els partits del 155 va provocar el pacte de la Diputació i altres com el del Jussà o l’Alt Urgell, però no va aconseguir imposar-se a l’Urgell ni a la Segarra, on ERC ha governat amb la CUP i el PSC o bé amb la CUP, respectivament. 

Els membres dels consells comarcals (tots tenen 19 escons tret del Segrià, que en té 33) s’escullen a través d’un sistema mixt que té en compte els vots aconseguits per cada partit o coalició i el nombre de regidors en una proporció de dos terços a un i a partir d’una representació mínima del 3% dels vots. Això implica que les candidatures locals independents no tenen possibilitats de sumar, cosa que justifica alhora que els grans partits hagin avalat a la pràctica totalitat de candidatures a través de les marques blanques.

De la Segarra al Solsonès

Les eleccions d’aquest any tenen una connotació especial per a la Segarra i el Solsonès. Els veïns de Torà i Biosca (1.406 habitants, governats, respectivament, per ERC i Junts) votaran aquest diumenge com a veïns de la Segarra però en poques setmanes els ajuntaments elegits hauran de ratificar el canvi de comarca ja aprovat en un ple, de manera que quedaran representats previsiblement en uns mesos en el consell comarcal del Solsonès.

Serveis socials a l’alça i pressupostos d’entre 3 i 17 milions d’euros Els consells de les comarques de menys de 50.000 habitants (a Lleida, tots menys el Segrià) tenen 19 consellers i gestionen uns pressupostos que van dels 3,35 milions d’euros en el cas de l’Alta Ribagorça, amb tres municipis i menys de 4.000 habitants, fins als 17,5 milions d’euros en el cas del Segrià. En els últims anys, aquestes corporacions han anat guanyant funcions i serveis, sobretot socials, fins al punt que la majoria han tirat endavant projectes per ampliar les seus comarcals. En el cas del Segrià, a la dels jutjats s’ha afegit recentment la de Cappont, a l’avinguda Jaume II, que ha suposat una inversió de més de 700.000 euros i acull els serveis socials i de joventut, que gestionen un nombre creixent de serveis. Altres consells han anat en la mateixa direcció, de vegades, sense èxit. És el cas de l’Urgell, on el consell va renunciar a la construcció d’un nou edifici per ampliar l’espai. L’increment de costos dels materials a conseqüència de la guerra a Ucraïna va disparar el pressupost d’uns 520.000 euros a gairebé 750.000 euros. El govern comarcal va optar per llogar un edifici. També la Noguera ha estat preparant la seua ampliació i tenia previst utilitzar una planta de convent de Sant Francesc.

tracking