SEQUERA REPERCUSSIONS
El Manifest del Gran Urgell exigeix a la CHE que expliqui la pèrdua de reserves al Segre
Reunió el proper 8 de juny per analitzar el cabal que es destina a explotació hidroelèctrica || Sindicats agraris, Afrucat i FCAC asseguren que fa dos anys Oliana i Rialb estaven gairebé plens
La Plataforma Manifest del Gran Urgell, que integra tots els sindicats agraris, Afrucat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i la plataforma Pagesos o Conills es reuniran el 8 de juny amb representants de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) perquè expliqui com s’han gastat les reserves als embassaments d’Oliana i Rialb, a la conca del Segre, en els últims dos anys. Segons el seu portaveu, Jaume Perera, “és del tot incomprensible que després de la DANA de l’octubre del 2019 i el temporal de pluja i neu de principis del 2020, que els van deixar gairebé plens, ara estiguin sota mínims”. Oliana i Rialb tenen una capacitat de 487 hm³ (Oliana 84 i Rialb 403) i, en l’actualitat n’emmagatzemen 75,12, encara que Rialb va arribar a estar al 4,3% el setembre de l’any passat.
Només les pluges dels últims dies han millorat les perspectives ja que han anat guanyant una mica de nivell (vegeu SEGRE d’ahir). Fa un any per aquestes dates els embassaments tenien 178 hm³ més. La plataforma assegura que fins l’any 2000 en què va entrar en funcionament Rialb només es comptava amb l’embassament d’Oliana “i sempre es va poder regar”.
Per aquesta raó, sol·licitaran a la CHE que faci una exposició detallada de les dotacions del Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues i, sobretot, del que les hidroelèctriques, Endesa en el cas d’Oliana i Acciona al de Rialb, poden turbinar segons els nivells d’aigua als pantans. “Volem saber què ha passat amb l’aigua ja que el fet que no puguem regar perquè han tancat els canals no és culpa nostra. Demanem responsabilitats i que paguin les pèrdues els que han fet una mala gestió dels recursos”, va remarcar Perera.
D’altra banda, el dimecres 31 la plataforma es reunirà amb representants de la Comissió Europea a Barcelona “a qui exigirem concreció en els ajuts ja que fins ara només comptem amb 237 milions d’ajuts directes de l’Estat i entre 10 i 12 del Govern per a la compra de farratges. S’ha de donar resposta a les pèrdues de tot el cereal extensiu i a tot el panís que no es podrà plantar en els propers mesos”.
Les pluges reverdeixen les pastures de muntanya però són insuficients
El responsable del sindicat Unió de Pagesos a les comarques de muntanya, Joan Guitart, va explicar ahir que les últimes pluges caigudes aquests dies a l’Alt Urgell i la Cerdanya “han ajudat lleument que les pastures comencin a reverdir”.
Amb el que vagi sortint “podrem anar fent i alimentant els animals però el problema més greu vindrà a l’hivern perquè hem perdut més d’un mes”, va afegir.Per la seua banda, Sebastià Moliné, de l’Associació de Raça Bruna de l’Alt Urgell, va explicar que la pluja “ha estat insuficient” perquè les pastures “estaven massa cremades per les altes temperatures de dies passats i la falta de precipitacions i els costa molt refer-se”. “Temem per la situació encara que la pluja ha ajudat una mica”, però no és suficient, va concloure. La taula de la sequera de la conselleria d’Acció Climàtica va aprovar aquest divendres ajuts d’entre 10 i 12 milions per a l’adquisició de farratge per part de les explotacions ramaderes.
Així, el departament donarà una ajuda de 60 euros per cada unitat de boví i equí extensiu (de pasturatge), 15 euros per ovella i cabra de carn extensiu, 75 euros per cada vaca de llet i 15 per cada cabra destinada a la producció lletera. Els productors de mel que ho sol·licitin rebran 10 euros per rusc i les explotacions de conills seran compensades amb 5 euros per animal. D’altra banda, la comunitat de regants d’Oliana i la de Peramola i Bassella han deixat de regar des del Segre.
El Canal d’Urgell reclamava que deixessin de fer-ho després del tancament del Principal el 25 d’abril per poder acumular reserves. UP va assegurar aquesta setmana que gairebé tota l’aigua que gastaven aquestes comunitats després revertien al riu, informa C Sans.