Un govern del PSC en minoria a la Paeria de Lleida, l'opció més viable

Els resultats registrats ahir a la ciutat de Lleida, amb el PSC liderat per Fèlix Larrosa com a clar guanyador de les eleccions municipals, no deixen lloc al dubte sobre qui ocuparà l’alcaldia els propers quatre anys. Però els nou regidors aconseguits pels socialistes els deixen encara lluny de la majoria absoluta, situada en catorze edils. Per això, la incògnita ara és si l’alcaldable socialista preferirà governar en solitari i en minoria, negociant el suport puntual d’altres grups en cada expedient, opció que sembla la més viable, o bé explorarà la possibilitat de formar un pacte estable de govern amb algun dels partits que han aconseguit cinc regidors cada un, PP, ERC o Junts, per tenir així assegurada la majoria absoluta.

Tenint en compte que el PP passa a ser segona força a la Paeria (puja de dos a cinc edils), es podria pensar en un possible acord de govern de socialistes i populars, que sumarien catorze regidors en total, opció que segur que sí que interessarà al PP, ja que suposarà per primera vegada entrar en el govern de l’ajuntament. No obstant, s’entreveu molt difícil que el PSC estigui per la feina. I tampoc seria menyspreable que la negociació en aquest sentit no es concretés en un acord de govern sinó que fos només un pacte tàcit, com va ocórrer en l’últim mandat d’Àngel Ros, en el qual va governar en minoria (amb vuit edils), però amb el suport constant des de fora del govern de PP i en aquest cas també de Cs (ara no podrà ser perquè aquest últim partit no ha obtingut representació).Els altres dos possibles pactes que podria explorar el PSC serien o bé amb ERC o bé amb Junts, encara que d’entrada semblen menys factibles, si tenim en compte les afirmacions que els caps de llistes d’aquestes dos últimes formacions han efectuat durant la campanya electoral.

D’una banda, l’alcaldable republicà, Miquel Pueyo, ha descartat en diverses ocasions un pacte amb els socialistes i de l’altra, el de Junts, Toni Postius, ha remarcat també diverses vegades que en cap cas no es plantejaria un acord amb les “forces del 155”, entre les quals compta el PSC.Per tot plegat, és bastant plausible pensar que Larrosa es vegi plenament legitimat per poder governar l’ajuntament de Lleida en minoria durant els propers quatre anys. En el ple de constitució de la corporació, si en primera volta el candidat a alcalde no aconsegueix la majoria absoluta de vots, en segona volta es proclama l’alcaldable de la llista més votadaPel que fa als dos regidors aconseguits per Vox, que irromp a la Paeria, no seran decisius per formar govern, com tampoc ho serà el del Comú, que en perd un i entra al consistori pels pèls. El 2019 sí que va tenir la clau de la governabilitat i va formar govern amb ERC i Junts, però el va abandonar tan sols dos anys després.

La Paeria manté sis grups, però hi entra Vox i en surt Cs

El ple de la Paeria tornarà a estar de nou fragmentat, com a l’últim mandat, ja que es manté el mateix nombre de grups municipals. Així, n’hi haurà sis, malgrat que no seran exactament els mateixos, ja que hi entra Vox amb dos regidors i en surt Ciutadans, que el 2019 va aconseguir tres edils però aquest partit va implosionar a mig mandat i dos edils van passar a ser adscrits i l’actual alcaldable de Cs, Maria Burrel, no ha assolit representació. El Comú recull un edil pels pèls, amb un 5,01 per cent dels vots, una centèsima més del mínim necessari, mentre que a Activem Lleida i la CUP els van faltar unes dècimes, atès que van assolir un 4,77% i un 4,58% dels sufragis de la capital, respectivament.