Junts guanya la Diputació de Lleida, a tres escons de la majoria absoluta, i entren PP i Pacte Local
ERC passa d’11 a 8 diputats, després de perdre’n un a Lleida i els de les Borges i Solsona i el PSC en suma un
La nova Diputació de Lleida.
La coalició de Junts i Impulsem (Compromís Municipal) s’ha imposat a la Diputació amb 10 dels 25 diputats, a tres de la majoria absoluta, mentre que ERC queda com a segona força després de passar d’11 a 8 escons. Fa quatre anys Esquerra va aconseguir la majoria de vots en el conjunt de les comarques de Lleida i també de diputats provincials, mentre que JxCat es va imposar en regidors i alcaldies. En aquesta ocasió republicans i juntaires han empatat en nombre de regidors a Lleida (668); ERC supera Junts en vots (577 més), però Junts aconsegueix dos diputats més a la corporació provincial, a falta de la proclamació oficial dels resultats. De fet, el ministeri va informar de forma errònia durant tota la jornada d’ahir sobre la composició de les quatre diputacions catalanes a causa d’errades en l’agrupació de resultats.
El ple de la Diputació es conforma segons els vots aconseguits per les formacions en cada partit judicial. Respecte a l’any 2019, al de Lleida Junts i ERC han perdut un diputat, el PSC n’ha guanyat un, el PP n’aconsegueix dos i Ara Pacte Local (fins ara, del grup de JxCat) aconsegueix també un escó. A les Borges, Junts recupera el diputat que el 2019 va ser per a ERC, a Solsona també passa d’ERC a Junts, a la Seu es manté per als juntaires, a Tremp i Sort, per a Esquerra i a Vielha per a Unitat d’Aran.
Cervera i Balaguer, que designen tres diputats cada un, mantenen el repartiment del 2019. Les possibilitats que obren aquests resultats són diverses: ERC i Junts podri-en repetir la coalició d’aquest últim mandat (sense l’escó de Pacte Local, marca electoral del PDeCAT); els juntaires podrien sumar amb el PSC (la majoria absoluta està en 13 diputats) o quedar-se en minoria i cabria un pacte de progrés entre ERC i el PSC, encara que requeriria el suport d’Ara Pacte Local.
Queda per veure fins a quin punt poden influir les consignes a nivell nacional: Salvador Illa (PSC) va cridar a la unitat de les forces progressistes i Oriol Junqueras (ERC) va fer el mateix amb les forces independentistes. També podria afectar la convocatòria de les eleccions generals, que col·locarà com rivals partits que podrien negociar pactes de governs locals, mentre que podria reunir les forces independentistas. Aquesta seria la primera opció de Junts, d’acord amb els seus estatuts i el congrés. Per la seua banda, Esquerra no tanca cap porta.
